Una de les preguntes retòriques que els sociòlegs es feien en temps de pandèmia era la de si sortiríem millors o pitjors de la mateixa. Una pregunta de difícil resposta. Però fa ben poc llegia un article d’un analista cultural explicant que els artistes, els creatius, sí que han sortit millor de la pandèmia. Potser no, o segurament no, en l’econòmic, però sí en el creatiu del seu fer.
Explicava que l’obligada reclusió social, havia provocat un tancament interior amb modificació dels sentits, sentiments i emocions, que no obviem son l’eix motriu de la creació. I que a més l’obligada desaparició dels canals comercials, els havia alliberat de les sevícies del mercat i els havia permès obviar l’encotillament de les estructures comercials i executar la seva creació en uns aires i camins de total llibertat.
Com ell mateix explicita en la tarja de presentació “no és aquesta una pintura que enlluerni, sinó més íntima, més recollida”. Una definició perfecte que s’emmotlla a la perfecció al caminar de l’autor que ja des d’unes temporades va despullant de fullaraca els seus treballs per centrar-se tan sols en un detall, un ambient, un sentiment , a voltes fins hi tot anecdòtic, però al que converteix en element central de l’obra , i al que enbolcalla no amb altres elements que el puguin distorsionar i sí amb l’essencialitat de l’important que li dona pes específic i artístic.
Si als detalls tècnics i creatius, hi afegim, l’acurada presentació,
amb les obres justes i exactes per l’espai en una més que pensada proporció d’obres
de mides grans i més petites, lligades en un esperit comú, haurem de convenir
que aquesta mostra d’Albert Alís és un veritable plaer estètic, visual i creatiu
i esdevé exposició d’obligada visita.
Felicitats, Albert
Albert Alís .”En cru”
Espai cap gros
Del 3 al 30 de març de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada