Retorna, Carme Fageda a l’espai capgròs després de nou anys d’absència. Allà debutà l’any 2008 de la mà de Pepe Novellas i acompanyada d’Eva Casado i Paloma Rodríguez, essent la seva primera individual el 2013.
Ara hi arriba en el
punt àlgid de la seva creació i en un
bon moment de forma , presentant una exposició de doble cara. Per un costat la de
la seva pintura, avui clarament afermada en un idioma prou personal, i per l’altre
presentant els seus gravats, tècnica que ha descobert de la mà de Laia Arnau i
el seu taller de La Carboneria, i del que amb poc temps ja mostra una destresa
remarcable.
Pictòricament Fageda ha assentat el seu llenguatge en un
personal constructivisme, per més que a ella no li acabi d’agradar la definició,
entenen com a tal l’equilibri de
diverses formes geomètriques que alhora interrelacionen entre elles per a
formar com un entramat cel·lular a l’estil dels rusc de les abelles, però sense
la rigidesa geomètrica i si en canvi en un caos
perfectament ordenat per l’autora, articulant-se per generar un seguit
de formes en una “mena de joc de trencaclosques o d’imaginari puzzle on les
peces van encaixant fins i tot en la disparitat” tal i com ja dèiem anys enrere
quan començà en aquest concepte plàstic. Una conjunció però que va més enllà del formal i que al menys
a mi en porta a estructures futuristes
de ciutat en l’ona de Blade Runner però en la seva vesant més amorosa.
Arrodoneix la apartat
pictòric amb una imatge del seu espai imaginari,
en forma de ciutat vertical , que sembla evolució de la que ja presentés en les
dues anteriors exposicions. Ara aquesta
peça totèmica explicita una forma d’entendre i fruir de l’art Obra d’una
peculiar bellesa visual i calidesa poètica
El manteniment de la seva tessitura d’establir un cert grau
de monocromatisme (color i variants) dona encara més força al treball pesant
de l’artista, com queda ben evident amb el col·lage que presenta al cavallet,
obra de gran força , intensitat i bellesa.
Completa la mostra un seguit de gravats de petit format en
que Fageda sembla alliberar-se. Apareix la figuració , explícitament femenina,
i encara que l’engranatge constructiu segueix essent el mateix, defuig de la
densitat intencionada de la seva pintura, per establir-se per un costat
juganer, alegre i esperançat. Obres amb grapa, enormement seductores que ens
porten al desig de veure-les ja en una
mida més gran en la que a bon segur podrà esplaiar-se més.
Un acurat llacet per arrodonir
una exposició que posa en valor a una artista de treball amagat i no molta
presència pública que ara i aquí ens demostra la seva positiva evolució i ens
obliga a tenir-la molt més en compte.
Felicitats.
Insomnis. Carme Fageda.
Espai capgròs
Del 28 d’abril al 25 de maig de 2022
Enhorabona
ResponElimina