Des de fa unes temporades la cirereta que arrodoneix les
generalment més que brillants temporades de Can Caralt, espai expositiu del
museu Arxiu de Llavaneres, és una exposició de la Col·lecció Bassat. A vegades
han estat petites exposicions d’orfebreria fina que ens ha descobert autors més
desconeguts com Hèctor Ameal, - la passada temporada- o anys enrere el cas d’Elena
Paredes. O ens ha permés gaudir d’artistes més consagrats com els casos de Guinovart
i Ràfols Casamada , amb els que s’inicià la col·laboració.
Ara es passa a l’estil
col·lectiva amb una molt ben triada mostra per part de Núria Poch, l’excel·lent
directora de la Fundació, que ens ofereix una dotzena d’obres en les que la
dona n’és la protagonista de les mateixes, encara que de totes elles sols en un cas, el de Montserrat Gudiol, una dona
n’és també l’autora.
Obres d'Artigau i Novellas |
Comença amb una dramàtica figura d’Hernández Pijuan
corresponent als seus moments iniciàtics, als que segueixen un parell d ‘obres primitivistes
de Brotat que donen contrapunt a una excel·lent figuració de Guinovart.
La figuració etèria de Montserrat Gudiol contrasta amb l’onirisme
d’Arranz Bravo i a la sensualitat latent que supuren les obres de Francesc
Artigau. Alhora que Bartolozzi i Serra de Rivera s’enfronten en una dialèctica
poètica d’alt voltatge.
Obres de M. Gudiol i de Serra de Rivera |
Finalment Serinya empra el color per contrastar amb les
emocions que mostra la figura protagonista, Josep Novellas omple de la seva
visió personal el món que envolta a al seva filla. Un món que en la seva vesant
més imaginativa ens ofereix Hector Ameal.
Tot per confegir una exel·lent conjunt d’obres de qualitat
que conformen l’exposició de cloenda del Museu de Llavaneres en una mostra de
més que obligada visita.
Dones Pintades. Obres de la Col·lecció Bassat
Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres
Del 27 de maig al 31 de juliol de 2022
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada