Aquest passat dissabte a les 12 del migdia al Passeig del Callao
just a tocar amb la Riera de Sant Simó, s’inaugurà el conjunt escultòric dedicat
a Salvador Espriu obra de l’escultor mataroní Manuel Cusachs, que va morir ara
fa quatre anys però que en vida ja l’havia deixat enllestit.
L’acte inaugural va
ser una demostració del poder artístic , humà i ciutadà de l’escultor, i alhora
de la ineptitud i incapacitat del Govern de la ciutat per tractar a l’art com
element important en la cultura de la mateixa. D’ambdues coses en parlarem
abastament Avui ho dedicarem a l’acte inaugural, mentre que el proper article
el dedicarem al mal ús que el Govern
local fa de les possibilitats de l’art i dels artistes que viuen a la ciutat.
Justament recordava el retrat del poeta en mig de l’acte
inaugural. La saviesa del treball de les ulleres , l’orella , potent i amatent,
que convidava a la conversa i marcava l’atenció del poeta i principalment l’ambient
que trametia l’obra amb la imatge personalitzada i humanitzada d’un Espriu ,
era el més que vàlid i suficient aval a la realitat de la materialització escultòrica
de la poètica d’Espriu, fet que Manuel Cusachs realitzà de manera plenament
escaient i de la que ara en tenim mostra pública en aquest magnífic monument
públic establert a la punta arenyenca de la platja del Callao de Mataró.
L’escultura de Cuscahs, convertida en homenatge mataroní a la figura de l’arenyenc Salvador Espriu, està formada , segons informa el mateix ajuntament, per l’escultura de bronze “El curs de la vida”. L’estructura del “Portal”, que simbolitza un portal sobre el mar i l’espai, i una peanya sobre la qual van instal·lades les dues. La peanya està composta per quatre blocs de pedra de granit. Al bloc central hi ha gravat “A Salvador Espriu, poeta”. Al bloc situat a migjorn hi ha gravats els quatre primers versos de la poesia XXIV de “Llibre de Sinera”: Quan la llum pujada des del fons del mar / a llevant comença just a tremolar, / he mirat aquesta terra, / he mirat aquesta terra…”. Al bloc situat al cantó de llevant hi ha gravats els versos de la poesia V del llibre “Cementiri de Sinera”: “Pels portals de Sinera / passo captant engrunes / de vells records ...”.
Una monument potent , tant per les mides del mateix ( alçada
de 5.75 m i pe d’uns 9.200 quilos de pes) com per la força que genera i representa
el mateix poeta, el seu retrat, i la
significació literària del camí de la vida, elements tots ells que confegeixen
una imatge potent i brillant , amb l’únic però, al meu entendre, de no haver
filat en l’emplaçament.
Situat massa prop d’un farola que el descentra de l’entorn, crec jo que hauria estat molt més potent situar-lo directament d’esquena al mar en un angle esbiaixat que el situes en la línia d’Arenys. Petit defecte però que no empitjora l’obra i la col·loca en l’univers escultòric de la ciutat en situació de gran potència.
Important escultura ,aquesta de Manuel Cusachs dedicada a Espriu, que els col·loca als dos en
el petit univers escultòric de la ciutat coma peça a destacar. I és la demostració
del bon saber escultòric del que n’era posseïdor l’artista mataroní.
Vagi doncs la meva felicitació a la família de l’artista que
és qui ha posat més força en la realització d’aquesta nova escultura que honora
perfectament al poeta Espriu, i a la seva obra, alhora que de retop ho fa també
a l’escultor Manuel Cusachs i a la pròpia ciutat que l’acull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada