MARIA GIRONA AL MUSEU DE LLAVANERES

 

El Museu de Llavaneres aprofita l’avinentesa i generositat de Lluís  Bassat i la seva fundació per presentar-nos cada any una exposició d’un artista o grup de la seva col·lecció.  Així hem pogut gaudir d’exposicions com les de Ràfols Casamada o la de Guinovart, al costat d’altres autors menys coneguts , però d’altíssima qualitat, com Elena Paredes o Hèctor Ameal o la “Dones pintades” que es va exposar la temporada passada. Enguany i degut a la celebració del centenari del seu naixement, el protagonisme de la mostra recau en Maria Girona.

Maria Girona  és una artista d’aquelles que per diverses circumstàncies , entre les que cal destacar, la importància creativa del seu marit el pintor Râfols Casamada, la seva obra no va agafar la transcendència que segur mereixia per la seva qualitat , espontaneïtat i per el manteniment d’una línia pictòrica personal i pròpia aliena en bona part al moviment artístic del moment.

No es pot oblidar que Maria Girona l’any 1948 participa en el primer saló d’Octubre de les Galeries Laietanes juntament amb Modest Cuixart, Josep Hurtuna,  Ramon Mercadé, Ramon Rogent, Josep Mª de Sucre, Jacint Morera, Francesc Todó, Ràfols Casamada, Pere Tort i Antoni Tàpies. El que indica clarament el nivell que tenia assolit en els seus començaments.

Com consta en escrits relacionats amb el seu fer , “el seu estil parteix del fauvisme colorista de Matiisse, però de construcció cubista , i passà a fer una pintura d'imatges simples, de formes suaus, lírica en la seva plasticitat. En la seva obra trobem molts dels principis en els que es basa bona part de l'art modern: una pintura plana, una ordenació de colors que convergeixen centrats pel tema i un tractament figuratiu d'aquest.  Girona va conrear una obra figurativa en la que predominaven diferents tipus de paisatge, natures mortes i retrats. Trets distintius de la seva pintura són la sensibilitat cromàtica, la simplicitat estilística, la sobrietat i la depuració estètica.^”

I exactament això ens trobem en la magnífica exposició que Lluís Bassat , que en va ser un gran amic personal, ha preparat amb obres de la seva col·lecció, a bon segur la millor que existeix, al voltant de l’obra de l’autora.

Avui , i durant aquest estiu ,- l’exposició està oberta fins al 27 d’agost- , pagarà molt la pena  acostar-nos al Museu de Llavaneres per gaudir, tot descobrint-la del treball d’aquesta gran artista. I ho dic així, ja que lamentablement el sòlid treball de Maria Girona va quedar amagat sota la potència creativa del seu marit Ràfols Casamada. Ho va ser amb un pes feixuc, aprofitant el poc pes específic de l’art realitzat per dones va tenir per arreu, i molt especialment en el nostre país.

La seva fidelitat  a una manera d’expressió que estimava, i que en bona part l’allunyava dels avantguardismes que dominaven per arreu, va convertir el seu treball, en un rar espècimen de bellesa íntima i callada, en la que formes i colors es donaven permanentment la mà  en la recerca de la plasmació d’un esperit que depassava l’expressat per esdevenir la gran força de la bellesa interior que acabava essent la veritable raó del seu art.

Així avui  podem gaudir de paisatges com l’excel·lent cap de Creus, o les mirades a la place des Vosges i altres indrets de Paris, o l’emotiva mirada de Sant Pol o l’espectacular vista del Cap de Creus. I com no, gaudint de la lírica simplicitat  del seus “apunts “ d’interior, amb el protagonisme de diverses fruiteres, o l’espectacular gerro-columna, o l’allargassat lliri, i... , en un conjunt dolç i emotiu que desgrana sensibilitat per arreu i que demostra que l’art, és a dir la comunicació de l’esperit, pot arribar des de la més simple de les belleses, com és el cas que avui ens ocupa de Maria Girona.

Una exposició fonamental per conèixer i gaudir del treball d’una de les grans artistes del nostre país, lamentablement massa oblidada per part de tots.

De més que recomanable visita.

 

Maria Girona. Obres de la Col·lecció Bassat

Museu Arxiu de S. A. de Llavaneres

Del 16 de juny al 27 d’agost de 2023