CARTELL DE SANTES

 

Aquest dilluns  va ser presentat del cartell definitiu que serà l’oficial de la Festa Major d’aquest any. És ,sens dubte, un cartell curiós ja que segon llegeixo sols és de l’autor Mohamed L'Ghacham , el mural que ha pintat a Rocafonda, pressuposo que no pas amb els 2000 euros aprox que pagava fins aquest any l’ajuntament mataroní a l’autor del cartell, amb els que òbviament no ha pogut pagar ni la grua que l’ha enlairat a lloc.

Analitzant com a críic el mateix , crec que s’ha de separar en dues parts ben diferenciades.  Per un costat l’obra mural de Mohamed L’Ghacham que correspon a l’estilística habitual entre el grafiters / muralistes de la seva línia, en la que fa un poti poti  d’idees i conceptes, realitzades en el seu estil , tècnicament ben resolt, encara que crec que no ha tingut en compte el punt de visió de l’espectador que en la llunyania no pot visualitzar clarament els detalls que donen el toc local que permetria que l’obra es convertís en una obra de tots els mataronins i no pas , com ara, que sols l’aplaudeixen els santeros irreductibles i els pilotes municipals.

Però llegeixo que el cartell no correspon tal i com caldria,  a la realitat plàstica de l’autor, i és en realitat una proposta gràfica arrodonida per l’estudi de disseny Punts Volats de Joan Jubany i Xevi Riera . És a dir que el cartell ja és una modificació absoluta de l’obra de l’artista que amb ella perd volada , identitat i es converteix en un element difícilment reconeixible com a cartell d’autor i esdevé en una fotografia del lloc on ha estat pintat, -del que bo seria aclarir si és propietat municipal-, perdent tota la gràcia i interès, i el que és pitjor perdent el sentit artístic de creació en el joc de la falsa realitat.

Per l’altre costat , la gent de Cultura, la pitjor conselleria de l’Ajuntament des de fa anys, ha donat el cop mortal al cartell de Santes de la ciutat que havia esdevingut un premi important per els seus artistes. 

Fa temps que hi anava al darrere, amb la participació de noms de poca qualitat i nul interès , el que provocava el desencís que l’allunyava d’aquell interès de quan  el cartell estava en mans dels veritables artistes mataronins  el que provocava  l’anàlisi i la discussió envers si l’obra responia a la realitat creativa dels autors, i com  a conseqüència hi havia un debat i un parlar de l’art local. 

Ara, res de res. Autors desconeguts, com en el cas d’ara mateix, mataronins de trascantó, dels que res sabem i a qui ni tan sols els hi ofereixen una exposició per a coneixement dels seus vilatans.

El cartell de Mataró ha passat de ser un cartell d’artista, idea copiada per altres ciutats, a ser la parida de torn que ha decidit la Cultura oficial, enemiga de l’art i que manté el desig de la desaparició dels artistes locals i de l’art en general, als que no ajuda ni un gram. I si penseu que exagero, mireu a on exposen el artistes mataronins ja que a casa seva se’ls hi nega el pa i la sal.

O sigui que endavant les haches. Fins que no es retorni a la vella i brillant idea de que el cartell de festes de la ciutat era el reconeixement  a un artista local per la seva trajectòria, no en tornarem a parlar d’ell, ja que aquí, en aquestes planes, intentem parlar d’art , i el cartell  de Les Santes ha deixat de ser-ho .Malgrat que potser és el que pretén la incultura municipal, fer que l’art desaparegui d’una ciutat com la nostra. I  el cert és que va per bon camí.