L’espai Volart, l’emblemàtic espai del carrer Ausiàs Marc de Barcelona, ens presenta actualment una gran exposició de ceràmica que és alhora la demostració de l’espectacular fer de Madola, la ceramista barcelonina resident a Premià de Dalt, que emmarca en aquesta mostra de caire antològic la demostració de la seva gran saviesa artística i de la força de la seva creació , que la converteix en una de les ceramistes emblemàtiques de la petita gran història de l’art del nostre país.
Quan un començava en això de la crítica d’art, i d’això en
fa ja 50 anys, vaig llegir en una revista especialitzada un gran reportatge en
el que el gran crític Camón Aznar dialogava amb diversos artistes del grup de
Cuenca. Discutien de com el públic podia copsar la qualitat en una obra
abstracta , ja que en la figurativa si tenia les suficients pistes per
esbrinar-ho.
Després de diverses disquisicions varen coincidir en que l’element imprescindible per considerar la qualitat d’una obra era l’emoció que la mateixa produïa a l’espectador. Una vegada s’acomplia aquest punt, era el moment de l’anàlisi tècnic i conceptual del treball per arrodonir el concepte del nivell qualitatiu de l’obra d’art. Però que sense emoció la qualitat quedava del tot descartada.
He recordat aquestes frases, que vaig emprar en la crítica de l’exposició que Madola va realitzar fa unes temporades al museu Monjo, mentre anava visitant pausadament la gran exposició que Madola ens ofereix a modus d’antològica en els sempre brillants i acollidors espais de l’espai Volart a Barcelona, on mostra a tothom la seva gran qualitat com a ceramista i en la que predomina esencialment l'emoció.
En ella , la visió conjunta d’un veritable mostroari del seu
fer de tota la seva trajectòria creativa, ens demostra la grandíssima qualitat
del seu treball, en el que gesta de manera enormement hàbil i perefccionista, la
sempre dificultosa tasca de lligar concepte i tècnica per assolir la plenitud del
fet artístic, deixant en l’àmbit unes reflexions que supuren àmpliament la bellesa
formal que queda amplament depassada per la potència brutal d’un treball que és
capaç de generar unes estructures i unes formes , perfectament definides per
Rafael Vallbona en l’escrit de presentació del catàleg, quan diu “el foc i el
fang son el poema que li fuig dels dits, un cosmos inorgànic que es fon i pren
sentit a cada paraula i gest..”.
De manera intel·ligent, Madola ha dissenyat l’exposició en
diferents àmbits: Sol i cos. -El museu arqueològic.- El mar i la muntanya , ecosistemes
socials en perill. -L’arquitectura i al construcció.- La via sepulcral.- El cos
com arquitectura última. Uns àmbits en els que creu l’autora pot dividir la seva trajectòria creativa,
i en els que agrupa de manera molt intel·ligent peces del mateix ideari encara
que puguin haver estat realitzades en moments ben diferents.
Àmbits que acollint obres de diferents èpoques, mostren el
traç unitari del fer de l’artista capaç de treballar de manera altament
brillant i en moments diversos, els temes que ocupen la seva ment i que
explicita plàsticament per fer-los avinents als espectadors que queden
subjugadament embadalits davant la puresa de pensaments i la força artística
dels mateixos, amb el que aconsegueix quasi sempre l’adequada comunicació entre
autor i espectador, somni cercat sempre per tot artista que es vulgui
considerar com a tal.
La ceràmica creativa està en uns moments difícils. Com he
dit en altres ocasions, quasi
sense col·leccionistes, sense galeries especialitzades, amb un Museu diluït en
el calaix de sastre de l’Hub , la idea del públic en general es
concentra més en una mirada estètica centrada en la bellesa formal, molt en la
idea de la poterie, la finesse i la delicadesa que no pas en el sentit més
intern i emocional que ofereix la ceràmica contemporània més
concentrada en materials, textures i intencions que no pas en els conceptes
preestablerts de la bellesa.
Precisament per això, l’exposició de Madola és capaç de trencar
motlles en la recerca d’aquest ceràmica més viva, més anímica, menys formal i
molt més escultòrica. Una ceràmica que en realitat sols esdevé la tècnica
emprada , ja que el resultat, com he defensat sempre, assoleix una dignitat escultòrica,
cosa que sempre m’ha agradat defensar i mai ha agradat als ceramistes.
Però que hi farem. Pensem que és ceràmica o creiem que és
escultura feta amb tècniques ceràmiques, sols ens cal recomanar la detinguda
vista a aquesta exposició , d’altíssima qualitat, d’una artista que és de les
grans del Maresme i del país, i que respon per el nom de Madola. Felicitats.
Exposició d’obligadíssima visita.
Un foc mil·lenari. Madola
Espais Volart. Ausiàs Marc 20 Barcelona
Del 17 d setembre de 2024 al 19 de gener del 2025
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada