L’IMPOSIBLE DE PODER GAUDIR D'OBRES D'ARTISTES MATARONINS EN EL MUSEU DE LA CIUTAT

 

No sé si heu visitat darrerament el Museu de Mataró. Si no ho heu fet ni ho intenteu , a menys que vulgueu que us caigui la cara de vergonya com succeeix a qualsevol mataroní que vulgui fer-ne l’aposta.

El Museu de Mataró, a bon segur el pitjor museu  de qualsevol ciutat del seu nivell i de qualsevol capital de comarca, fa temps que està mort en l’avorriment. Malgrat gaudir d’algunes peces de valor, el discurs del mateix, la seva distribució i el seu tarannà, molt a l’estil de Carles Marfà, que en fou el seu director durant més de trenta anys i va enfonsar un element viu, malgrat les seves evidents mancances, convertint-lo en un cadàver vivent, en la que mai passava res i ni tan sols s’adequaven els petits tresors locals dels que es disposava.

Res queda en el vell casalot d’aquella embranzida força de començaments dels 50 que va fer que Hernàndez Pijuan, Tàpies, Cuixart, Planasdurà , Alcoy i la crème de la crème de l’art emergent d’aquell moment exposes en el mateix i convertís a Mataró en la capital del nou art del país.

Aquest matí em comentava un amic lector , al respecte del meu darrer post sobre Alcoy, i emfatitzava sobre la impossibilitat a Mataró de gaudir dels treballs dels artistes mataronins que ens han deixat, malgrat disposar d’un Museu , lloc on per natura haurien d’estar representats.

Però no és així. L’Ajuntament de Mataró disposa d’una petita col·lecció d’obres d’autors locals, però mai ha volgut exposar-la i queden amagades en un racó, com el seguit d’obres que poc abans de morir Ricard Jordà va regalar a la ciutat. A on són?: Quan les pensen exposar?.

Però fixeu-vos en la llista: Alcoy, Rovira Brull, Novellas, Jordà, Viada, Comabella, Germans Arenas, Heredero Bravo, Boix, Puiggalí, Lluís Muntané, Cusachs, Villèlia, Rafel Estrany, Santi Estrany, Josep M. Gomis, Manuel Cuyàs, Jordi Cuyàs, Yago Vilamanyà, Emília de Torres, Alfred Opisso , Sixte Albertí, Josep Tur, Amadeu Casals ... etc.  Amb aquests vímets es pot confegir un bon fons i una magnífica exposició amb col·lecció a posteriori en el mateix Museu o a Ca l’Arenas.

I jo em pregunto per què els inútils regidors de Cultura de l’Ajuntament de Mataró i els més inútils directors del Museu, mai han intentat fer una col·lecció d’artistes mataronins?

Si ahir dèiem per què no refer una nova edició de “A la mateixa latitud” , avancem avui més i demanem que el Consistori posi mans a la feina per aconseguir una acurada exposició d’obres dels artistes mataronins que ja ens han deixat i que pogués ser inici d’una col·lecció d’autors locals, que malauradament ara mateix no tenim.

Ho aconseguirem?. Segur que no .

I a bon segur la resposta serà : Si voleu veure obres d’aquests artistes aneu al Museu de Llavaneres que allà sí que en tenen.

Trist i lamentable.