RICARD JORDÀ

Una de les meus primers actes públics desprès de ... va ser assistir a la inauguració de l’exposició d’en Ricard Jordà a l’Ateneu.
En Ricard no sols és més que un gran amic i un gran artista, és el seductor més impressionat que he conegut mai, i com exemple no em podem posar tan sols mil, ja que llavors en quedarien al tinter uns altres mils igualment valorables.
Encara que per fora sembli com el més encisador dels adolescents trapelles , per dintre disposa de la capacitat d’anàlisi d’aquell que ha passat per totes i que podent estar de tornada, segueix pensant que val la pena seguir anant endavant.

Ara , retirat a terres d’Osona, es retroba amb els seus , - és i serà mataroní sempre – amb una exposició que val la pena visitar amb temps i ganes de reflexió. Per això avui i en aquest post , afegeixo la crítica de la mateixa , tot recomanant-vos la visita.

CAPBUSSAR-SE

En Ricard Jordà ha aconseguit allò que tot artista somia , fer del seu llenguatge plàstic un element perfectament identificable amb el seu fer. En altres paraules, que tot bon afeccionat sàpiga d’entre un munt d’obres, quina és la que porta la seva signatura.
L’estil de Jordà s’ha mogut sempre en aquell simbolisme màgic de la que hem anomenat “Escola de Mataró” , amb el rerafons d’Alcoy i Rovira Brull en el mestratge. Una obra fonamentada en la perfecció del dibuix, l’impacte del missatge i la càrrega de la reflexió que marca el conjunt, en una obra que conjuga una certa atracció magnètica en l’aparença llunyana, i que explota en tota la seva intensitat en la mirada interior més propera.

Ara en Ricard Jordà exposa els seus darrers treballs a l’Ateneu i ho fa en una exposició de dues cares molt marcades. Per un costat el Jordà de sempre , el conegut, mantenint la vigència de la seva intensa crítica , encara que amb algunes modificacions de caire tècnic com l’aparició d’una nova pinzellada que marca un nou ritme als seus treballs. És el Jordà sense sorpreses , enllaç de passat i present , en la seva eterna fidelitat al seu ideari pictòric.

Però hi ha una altra part, sorpresa per a molts, que ens marca uns nous camins de tan alta qualitat com interès. Aquests treballs venen encapçalats per la sèrie “Creus” , obres en que el sentit social i creatiu de l’artista arriba al seu més alt nivell. Són treballs amb fusta , metall i elements orgànics , establerts com aquelles “capelletes” que passaven de casa en casa i servien per la pregària familiar. Ara les “Creus” de Jordà serveixen de recordatori de la misèria de la guerra, de certes societats , i per què no, de la nostra, en el contrast brutal en aquesta lluita de conceptes en la que estem immensos.

Amb semblant atractiu es mostren les dues sèries que acompanyen a aquesta. Per un costat la dolça sensibilitat dels treballs amb escorces , que impacten per la contradicció de la suavitat estructural i la força del missatge, i per l’altre l’atractiu copejant de la integració de materials com ferros i fustes velles , que donen més força encara al missatge crític d’un artista fidel a fons amb un concepte d’art com element de comunicació i crítica social, i a unes idees humanístiques fermament arrelades.

Jordà es capbussa en els seus propis plantejaments artístics per sortir-ne renovat i amb més força si s’escau, en una recomanable exposició de detinguda visita.

-----------
PS.- Absolutament sorprès per la resposta de suport davant el problema que pateixo. Posts , trucades telefòniques , e-mail ..., han depassat la meva capacitat de sorpresa.
Reitero el meu agraïment més íntim i profund.