FRASES

Hi ha frases que al sentir-les se t’esborrona l’ànima. Les que he / hem sentit anunciant el que tots esperem que sigui el començament de la fi d’ETA , signifiquen tan sols un tremolor però que preludia l’immens goig que esperem sentir dintre d’un temps , - quan menys ,millor- , quan definitivament el mal son s’acabi.
Unes frases les d’avui amb tota la prudència que es vulgui , però també amb l’esperança i el convenciment que cal, i es pot , anar endavant.

Una història que jo explicito amb l’obra de Juan Asensio ( Cuenca 1959) que presideix el post.
Aquest escultor , amb elegant i subtil alfabet aposta per una geometria lligada a la natura, segons el magnífic escrit d’Antonio Lucas a “Descubrir el Arte” . La seva obra esdevé misteri , elegància, amb una força interior terrible que esclata en una serenor quasi minimal. El seu material habitual és la pedra, però abans les visualitza mitjançant el petit truc de treballar senzills guixos escolars.

Un concepte , una manera de realitzar-lo, i una finalitat, que avui se’m fa parella al camí polític que ara cal recórrer.

MÉS FRASES

Aquestes, d’art . I les dues valen el seu pes en or:

“Només quan desaparegui el costum de veure en els quadres la representació de petita racons de la natura , de madones o de venus impúdiques, veurem la creació pictòrica” ( Malèvitx )

“La pintura és a la societat com el suor al cos, encara que si Velázquez visques ara probablement treballaria en la televisió , ja que la l’espessor de la imatge pictòrica exigeix un silenci més gran i un temps més lent per contemplar-la, i de temps avui en dia , ningú en sembla disposar” ( Juan Uslé)