PÍNDOLES BÀSIQUES D’UN CAP DE SETMANA

DIVENDRES

Veig “Caiga quien caiga” , Encara que no amb la força del Gran Wyoming ,que per cert està gestat al poble de la meva dona (Monreal del Campo. Teruel) on el seu pare era el gerent de “Destilerias Franco” ( ironies te la vida) , en Manel Fuentes manté un cert i acceptable to.
Veig la presentació de “Instinto Básico 2” amb la Sharon Stone que segueix fenomenal i li demano a la meva filla que em baixi la primera part. La família recorda que la tenim en vídeo i després de la pertinent recerca la mirem. A la meva filla, cinèfila de pro, li sembla acceptable i pensa que fora dels detalls puntuals no li pesen els anys.

M’ensenya els trailers ( censurat i no, de la versió 2). La Sharon segueix essent una bellesa.

DISSABTE MATÍ

El matinar em permet llegir els diaris amb tranquil·litat.
A més de la noticia de la famosa carta d’esquerra amb quedo amb dos apunts:

Apunt 1:- Torna a Espanya Rocío Jurado i quasi tanquen l’aeroport de Torrejón. La Guardia Civil pren l’objectiu i l’escorta fins a la Clínica.
Com sempre aquesta Espanya de panedereta ( I a l’aguait, que per els nostres verals no anem pas massa lluny) , donant privilegis a qui no els mereix ( La Sanitat Pública espanyola està a un nivell que pot convertir en absurd el viatjar a EEUU) . I sí un ho prefereix, perfecte, però aquests privilegis feudals, NO.

Apunt 2:- A La Sentiu de Sió ( La Noguera) un poble treballa a jova ( es a dir, a benefici de tots) per construir un poliesportiu al que no arriba l’Ajuntament.
Veure utòpics municipalistes em fa molta joia.

DISSABTE NIT

Assisteixo a la nit de portes obertes del Museu Picasso. En Manuel Baena , cap de comunicació del Museu m’acull amb la seva proverbial amabilitat. En Manuel és un d’aquests mataronins desconeguts que desenvolupen càrrecs de responsabilitat i dels que la ciutat s’oblida absolutament i no en te cap coneixença.

Feia temps que no revisitava la col·lecció del Museu i ha estat un plaer, i més podent gaudir de la més darrera adquisició. Però el millor ha estat en les dues exposicions temporals, la que relaciona a Picacso amb el dibuix ( magnífica) i la de Roger de la Fresnaye que esdevé una gran sorpresa per el desconeixement de la seva obra.
Per això la foto que encapçala merescudament el post.

DIUMENGE

Festa de l’Ensenyament Públic. Un gran èxit del que no en vull parlar gaire , no fos pas que algú hi cerqués connotacions personals que no vindrien al cas.
Una magnífica demostració a la que va acompanyar el temps i el desig d’aquells que tenen en l’ensenyament Públic un sant i senya.
Felicitats.

Repasso blogs que tenia darrerament oblidats. En alguns hi ha una imatge comú que apareix amb la signatura de Quico Melero.
Em deturo en el seu blog, i ara públicament vull fer allò que encara no he fet en privat, com és felicitar-lo per la seva sensibilitat compositiva en el camp de la fotografia. Lluny de la foto bonica , en Quico cerca ambients i esperits, I els aconsegueix.

Felicitats i espero el teu permís, per fer competència a les altes autoritats, i de tant en tant, aprofitar-me del teu treball per magnificar aquest post.