HISTÒRIC

El divendres 10 de març de 2006 és un dia que ha d’entrar en la petita història de l’Art mataroní.
És el dia en que reunits a la Sala dels Lleons de l’Ajuntament de Mataró, per un costat la ciutat , representada per els Srs. J.A. Baron i J.Graupera , Alcalde i regidor de Cultura respectivament , i per l’altre el que això escriu , juntament amb A.Alís, J.M.Codina i Perecoll, en representació dels artistes de Mataró que signaren la voluntat de prendre part en un Fons d’Art Local , acceptaren mútuament , amb alguna que altre petita esmena, i a bon segur alguna altre que pot aparèixer ( allò que en diem, els serrells ) , les propostes que ambdues parts varen presentar per a tal de que el Fons d’Art sigui una realitat.

És a dir, que a falta de la signatura definitiva, podem dir que ben aviat la ciutat podrà disposar d’una veritable, i penso que valuosa , col·lecció d’obres dels seus artistes i també d’aquells que d’una o altra manera es senten lligats amb la ciutat. Un fet insòlit per aquesta verals i que ha de servir per conèixer i reconèixer millor als artistes de casa nostra i l’art que són capaços de crear.

“Proposta Mataró . Fons d’Art” que de moment és el títol escollit pot , i ha de ser, un element de futur, de coneixement i promoció de l’Art Local. I en aquest camí seguirem lluitant.
Ara , i de moment , estem feliços d’haver-ne col·locat una seriosa primera pedra.

TRISTA HISTÒRIA
La que a un li va tocar viure aquest passat dissabte en les deliberacions del Concurs de Cartells de la Festa del Càntir d’Argentona . Un concurs brillantment guanyat pel mataroní Jaume Arnau , amb l’obra de títol “Menina” , amb un sorprenent joc amb el càntir de l’any i la històrica figura.

Sense desvetllar cap dels secrets propis de la deliberació , que va tenir un caminar curós i un resultat final de més que ample majoria , si que penso cal fer públics uns fets que mostren el nivell ètic de certes persones i que les qualifiquen de manera clara i contundent.

Entre els membres del jurat s’hi trobava Xavier Rosales , l’autor del polèmic cartell de “Les Santes” del passat any. Durant totes les votacions va mantenir fermes dues postures : Per un costat qüestionar un determinat cartell, ja que segons ell les figures que en prenien part , podien ser problemàtiques davant una possible manca de drets sobre les mateixes , i per l’altre mantenir la defensa aferrissada d’una determinada obra.

Per uns moments vaig pensar que el que li havia succeït amb el cartell de Les Santes l’havia tornat més que escrupulós en el tema dels drets d’autor. El pensament s’esvaí , quan en el moment d’obrir les pliques del guanyador i dels finalistes, entre les que s’hi trobava l’obra per ell defensada , el propi Rosales indicava abans d’obrir el sobre corresponent , que aquella obra per ell aferrissadament defensada era del seu germà , amb qui comparteix estudi.
L’astorament va ser total , encara que cal dir que el jurat creient haver actuat en consciència, i no havent sigut aquella l’obra guanyadora , va deixar el resultat tal i com estava.

Va ser després quan l’organització , vetllant per la puresa del concurs , en un gest que honora a la direcció del Museu , va decidir eliminar l’obra ja que aquesta no havia mantingut el punt de confidencialitat obligat per les bases del Concurs.

Trampa dons a “Les Santes” , trampa i manca d’ètica actuant com a jurat en un concurs en que sabia que hi prenia part el seu germà i company de feina. Massa trampa com per no deturar-li els peus. De veritat, està Rosales legitimat per rebre l’encàrrec de l’Ajuntament per fer el Cartell de l’Onze de Setembre?.

Jo penso que no. I be faria l’Ajuntament de prendre el tema de manera ben seriosa . No fos cas que de nou ens aixequessin la camisa i quedéssim amb el cul a l’aire.