dilluns, de maig 15, 2006

APUNTS

La llei de Murphy és inqüestionable. Si les coses van malament sempre poden anar a pitjor. I això és el que em passa d’ença una setmana. Sortosament res de greu, però els mil i un petit entrebancs es succeeixen sense fi.
Que ara una baixa laboral i a pringar. Que ara dues baixes, i que ara tres baixes. I per adobar-ho, que ara demano canvi de departament. Que ara no s’obre la porta del pàrking, que ara hi ha un llum que no funciona, que a darrera hora l’entrevistat al teu programa te problemes i no pot assistir. Que has demanat hora al metge i s’ha de canviar, que hi ha un error en el borrador d’hisenda, que el correu electrònic falla, que....
Tots aquests petits desgavells que em succeeixen sense fi d’ençà divendres no em deixen un moment de pau, però malgrat tot vull dedicar cinc minuts a descarregar adrenalina, és a dir a fer uns apunts en aquest blog.

Apunt 1 .-

Magnífica la conferència amb l’excusa de Goday i el noucentisme que divendres passat vàrem gaudir a Can Palauet ( em remeto al comentari del capgros.com).
Va ser un absolut plaer , però amb escassa audiència. Cal valorar la presència de Jaume Graupera, encara que curiosament ningú del Museu. Per part dels artistes, quatre mal comptats ( Lleonart, Parés, Torrado....). Després diran ...

Apunt 2.-

Com és que una conferència d’aquest tipus pot passar tan desapercebuda?. De nou la publicitat cultural a debat. Un debat que ningú s’atreveix a encetar. I no dubtem que cal fer-ho

Apunt 3.-

Incomprensible el paper de Carod i Puigcercòs en tota la crisi de Govern, en especial el primer.
Tinc molts amics a ERC i quasi tots estan bocabadats, en especial quan llegeixen entrevistes com les del primer el diari “El País” del diumenge. El desqualifiquen per a casi tot. I ja no dic res desprès de les acusacions envers Zapatero. Sap el que vol dir autocrítica?.
M’agrada, i molt, en canvi , el silenci de Bargalló un polític que ha demostrat ser molt millor que els seus caps.

Apunt 4.-

Dissabte vaig patir amb la meva filla , - i molt -, amb l’Espanyol. Espero no fer-ho tant demà passat. Però sigui com sigui que el resultat final sigui el mateix.
Per cert, felicitats Jose Spà, i també a n’en Pep Comas, el bon regidor d’Ensenyament , perico de dalt a baix , ja que com ell diu, sempre ha estat a favor dels dèbils. Felicitats i a millorar.

Apunt 5.-

Els desgavells m’impedeixen assistir a Can Xalant a escoltar a la Judith Vives i en Cesc Amat. Em sap greu , i molt , ja que els aprenents de blocaire, com jo, tenim molt per escoltar en les seves reflexions.
Espero que hagin estat per a be.

1 comentari:

  1. Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina