PIC....ADES

Una setmana sense acostar-me per el blog. I no per falta de ganes. Però hi ha vegades que tot sembla apilonar-se. Una cosa es penja de l’altre i així anant traient el fetge per la boca. Res d’important però un munt de petits neguits en especial per el que pertoca a la feina oficial que ha convertit la darrera setmana en un petit desideràtum.
Ara, que gaudeixo de pocs minuts de tranquil·litat , m’apunto a les notes que hauria volgut comentar aquesta passada setmana:

Barça.-

Quin patir. Però tot està bé quan bé acaba. Ho he celebrat com calia. En primer lloc pel triomf del Barça i en segon pel fet de que Ronaldinho no va ser decisiu,
He de reconèixer que Ronaldinho em ratlla, com diuen ara els joves. La seva saviesa amb els peus no es correspon ni de bon tros amb la seva saviesa anímica i mental. Just abans de la final en un article a “El País” que crec era de Vázquez Sallés ( el fill de Vázquez Montalbán) reivindicava el triomf d l’equip i desitjava la victòria amb gol d’un dels humils, per ex. Belletti. Va encertar de ple.

Dia dels Museus:-

El passat dijous va ser el dia Internacional dels Museus Malament rai quan s’ha de celebrar el dia de quelcom. Vol dir que les coses no van be.
Malgrat això penso que el Dia dels Museu està be. Per un costat ofereixen entrada gratuïta a tothom, - i més d’una vegada ho he aprofitat -, i per l’altre donen a conèixer elements que generalment estan amagats a allò que en diem “públic en general”. Enguany a més , estava dedicat el dia als joves, d’aquí que molts Museus oferissin activitats de nit i en alguns casos, passats al cap de setmana.

Per això vaig acostar-me dijous passat al museu de Mataró. No tenia noticia de cap acte i vaig voler ser curiós. Dos quarts de set. El casalot de Can Serra resta quasi a les fosques. Un bidell badalla en el taulell. En el fons es veu una corda que impedeix el pas. El Museu en la seva previsió ha fet que no hi hagi exposició en aquest dia. No hi cap rètol, cap avís, cap nota, que parli ni del dia dels Museus, ni de si es fa cap activitat. M’emprenyo, i vist que a Mataró domina l’art contemporani, dit d’altra manera visual, em dirigeixo al centre de la plaça , m’encaro al Museu i faig el gest tan alliberador que popularment es diu “botifarra”. Quedo descansat.

Al tornar a casa busco a l’agenda de l’Ajuntament els actes oficials. Per el Museu estava programada una conferència per el dimecres, més o menys a l’hora del Barça ( m’assabento que es va suspendre sine die, amb el senzill avís d’un paper). El Clos Arqueològic va obrir les seves portes de 11 a 2 ( un dijous feiner, quins collons ). El Museu Arxiu també va estar obert de sis a vuit ( just una setmana abans , - inauguració de la mostra de Cuyàs - , no existia cap avís del fet.)
A bon segur però, tot és la demostració de la màxima coherència. Que res més llunyà a un Museu que els ens que tenim a Mataró?. És impossible que ells celebrin el dia dels Museu ja que en són l’antítesi.

I queda parlar el Rocío, de Ràdio Mataró, de..., però no dono per a més. Demà serà un altre dia, però no vull deixar-ho sense felicitar a J.A.Baron per els darrers blogs d’aquest cap de setmana. Com acostuma a dir ell , els ha clavat.