CONCEPTES

Assisteixo a la conferència organitzada per la Sant Lluc en motiu del 60 aniversari. En surto absolutament decebut . No per la conferència en sí, que va pels camins esperats, i sí per l’acte en general , marcat per uns sentiments absolutament tristos i decebedors.

En el que pertoca a la conferència de l’Antoni Luis diria que és una bona conferència per gent aliena a l’art ,però poc estructurada si els oients son de la corda. De les seves opinions , com no, que a parts iguales , unes sí i altres no.

El que lamento i molt, és la personalització de la meva figura. No per que m’importi la mateixa, ni els conceptes que s’hagin pogut explicar. Accepto tota crítica i com sempre l’escolto, reflexiono i decideixo. Però un comença a estar cansat de les virtuts de la perseverància i la tossudesa. Ara, quan escric això ja està penjada a Internet la crítica de Cristina Fonollosa inaugurada aquesta tarda. Això és perseverància i tossudesa , però l’escrit està estructurat en un coneixement previ i de quasi trenta cinc anys d’experiència.

Com he dit en públic , malament rai quan al parlar de l’art de la ciutat s’explicita i s’explaia en la funció del crític. I com que no volia parlar, m’he mossegat els llavis per no replicar , i dir que curiosament no s’ha fet ni menció del demencial paper del Museu de Mataró ( com si d’una aparició es tractés , Carles Marfà ha assistit a l’acte) , i no s’ha fet ni apunt del paper de la Caixa Laietana.
Será que con la iglesia hemos topado?

Concentrar els mals de quasi tot en la crítica no tan sols és erroni, es també definició clara d’un complex d’inferioritat que cal superar.
Fora d’això una sola cosa ben clara. Seguiré fent una crítica apassionadament subjectiva amb l’objectivitat que em dona el coneixement i l’experiència. I aquesta em diu que anem malament, però que molt malament.

De la resta, que hi ha molta maror i que cal asserenar ànims. Amb errors, que hi son, amb ganes de correccions , que també hi son, es pot aconseguir un Sant Lluc 2007 excel·lent. Això si els artistes creuen de veritat que el Sant Lluc és important, ja que enguany han estat molts els que han pensat que amb qualsevol cosa hi havia prou. I no és així.

Ah! Els mítings polítics, millor en altres llocs. El PSC ha regalat legislatura rera legislatura la regiduria de Cultura. Si és així un no pot fer lectures polítiques del que fa l’adversari. I per sobre totes les coses no fer servir d’escut a Remigi Herrrero , una magnífica persona estimat per tots, però que justament no es pot convertir en exemple d’un bon funcionament cultural. Que a vegades la cultura populista ens fa perdre la visió obligada de la qualitat que també cal exigir a una població de més de cent mil habitants. O no?

SANT LLUC

Fa ja uns dies que em segueix una imatge. Per casualitat vaig veure imatges del casting de Operación Triunfo. Per a mí que es van convertir rapidament en les de “Operació Sant Lluc”.

Uns que afinen menys que jo ( cosa difícil) maleint per no ser seleccionats. Altres que parlen meravelles de les seves qualitats, a l’hora de la veritat els veus convertits en unes figues capaces de distorsionar fins nivells inverosimils allò que és una cançó. Això sí, tots queixosos davant d’un jurat del que diuen que no sap ni el que vol, ni te criteri per jutjar-los.

Un Sant Lluc. A nivell estatal, però tot un Sant Lluc.


PROGRAMACIÓ

I mentres, altres poblacions programen que fa enveja. Avui he llegit al diari la de Sitges. Demà en parlarem ja que fa patxoca i et venen ganes de foragitar a qui decideix la de casa nostra. Però això serà demà , que ja serà un altra dia.

Un dia en el que alguns recordarem íntimament a Pere Viada en el primer aniversari de la seva mort.
T’enyorem Pere
Un petó.