FIRA DEL LLIBRE VELL

Avui al sortir de treballar i tot anant a buscar el bus he fet mirada a un cantó de la Fira del Llibre Antic i d’Ocasió que es celebra com fa més de cinquanta anys a Barcelona, i de fa molt temps al Passeig de Gràcia .
Com no que cerco alguna oportunitat en llibres d’art però ja fa uns quants anys que la collita és escassa. Ja fa temps que han desaparegut els magnífics llibres provinents de l’enfonsament de La Polígrafa , amb monografies magnífiques sobre Picasso, Miró, Sunyer, Fenosa, Mir, Julio González, Llorens Artigas... amb apunt especial per la de Torres Garcia escrita per Enric Jardí, de les que tant he gaudit.

Ara poca cosa i a preus alts ( per una monografia sobre Josep Cusachs , de la mateixa col·lecció que Gimeno, Madrazo etc, m’han demanat avui 60 euros) . La resta de llibres d’art dominats per els Taschen de nou, que estan a totes les llibreries, i a més al mateix preu que en qualsevol llibreria de carrer.
Serà qüestió de canviar de vorera, que en l’altra hi ha stand de l’Ajuntament i a vegades es troben catàlegs d’exposicions a preus més que interessants.

El que si he vist en un parell de llibreries han estat números de “Revista de Occidente” i de “Papeles de Son Armadans”. Per això en arribar a casa he tornat la mirada al bon grapat que vaig heretar del meu pare , i d’entre elles he començat a repassar el dedicat a Picasso ( vegeu imatge) de l’abril de 1960.

D’ell reprodueixo els darrers versos del poema “A Pablo Picasso, obrero pintor” de Gabriel Celaya:
“...
Otros viven en lo oscuro
pero tú siempre la vista denunciando
y mostrando.
Otros viven de explicarse largamente,
tú en el rayo.
Otros viven alargando lo que fueron,
tú inventando, tú empujando,
obrero de buen oficio, materialmente sagrado
que nos das cada día como un pan tu milagro.

El milagro y la alegría
de la luz siempre insurgente en cuanto tocas,
la novedad tentadora
del amor para el amante que se atreve,
las delicias
fugitivas y apenas sospechadas
de la vida para aquellos que la abrazan,
y el trabajo,
y el gusto de vivir siempre inventando.
Gabriel Celaya


Per cert, en alguna sessió de la comissió del Nomenclator potser seria convenient proposar canviar el nom del carrer actualment dit de “Pau Picasso” per carrer de Pablo Picasso , o simplement carrer de Picasso.
Per molta il·lusió que ens faci, Picasso va ser sempre Pablo i mai Pau.