RELACIONS

Sembla que aquest blog el llegeix més gent de la que pensava. Justament aquesta tarda a la Riera era en Manuel Mas el que em deia que tot llegint aquest blog s’ha assabentat de coses que succeïren en el seu mandat i que desconeixia del tot.
Dic això ja que avui he rebut alguna que altre trucada dient-me que sí, que estaven d’acord amb el que expressava ahir , i que ja és hora d’una per totes de trencar relacions amb el patronat.

Aquesta idea cada vegada està surant més en l’ambient artístic mataroní. Va tenir pes en una reunió de diferents artistes auspiciada per el dissenyador Xavier Martín , en que a més d’intentar fer coses, es va reflexionar sobre la manera de protestar per la sectària actitud del Patronat.
Està en el sentiment de Perecoll que després de la seva experiència madrilenya no en vol saber res d’un Patronat que li nega suport, però que desplaça ( encara que sortosament l’aviació va ser justa, i es van quedar a terra) a Graupera i Milan per lluir a la foto i suposo que per aprofitar la tirada. En renega en bona part el Sant Lluc que gestiona directament amb alcaldia la Torres Garcia , passant de la ineficacia del Patronat. Ho diuen Màximo Almeida i Alberto Romero Gil, que després de ser finalistes un cop més del premi Fundació Banc Sabadell a la Parés, exploten al ser entrevistats a TVM per que mai ningú del Patronat els hi ha dit res.

I si cal seguim explicitant noms. Hi ha un cansament absolut davant la desidia, la inoperància, la ineptitud , i molt especialment el sentiment generalitzat de despreci que reben als artistes mataronins a la seu de Benficència.

Tot això tenint en compte que en el projecte d’actuacions per l’any vinent consta com objectiu “treballar al costat dels col·lectius i artistes de la ciutat per incorporar les seves aportacions al programa d’arts visuals”. Esperem que al menys constin en el punt 1 del llistat d’accions a realitzar: “ Elaboració i desenvolupament del programa d’Arts Visuals de la Ciutat amb l’elaboració d’un Mapa d’Arts Visuals amb el suport de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona.”

Clar que en el punt 7 parla de “concretar amb els representants dels artistes de la ciutat les formes de col·laboració per a la creació del Fons d’Art, i creant-ne les bases per a la seva difusió amb una exposició pública a la ciutat i l’edició d’una publicació”.
Era per juliol quan es fixà la data del quinze de setembre com a punt per discutir l’informe jurídic. Fer-ho amb lleugeresa ja que a mitjans de novembre calia fer-ne presentació pública i tan sols passat Reis començar la recollida d’obra i documentació.

El 14 de setembre rebia la pertinent trucada de que “estamos en ello” i en un no res enfilarem el procés. Han passat quaranta dies del comunicat i més de noranta de que el servei jurídic en fes dictamen.
Com molt be deia avui mateix en Perecoll, venen ganes d’exabruptes com el tan parodiat de Fernando Fernán Gómez, però es que com diria la meva avia ( sabiduria popular de Torelló) això passa de taca d’oli.

ON SÓN LES DONES ?

Aquest titular , amb l’afegitó de “espais femenins a l’art català dels segles XIX i XX “ , és el títol trampa de la més que fluixa exposició que omple Can Palauet.
Diem trampa ja que el títol i l’explicitat en la nota del Patronat , amb l’afegitó de que la figura del cartell és de Sacharoff , porta la confusió de que es tracta d’una mostra d’artistes de sexe femení.

Res més lluny de la realitat, és una mostra amb peces que tenen, i val més que mai l’expressió, a la dona com objecte de la seva contemplació, ja sigui com a protagonista, com element complementari de l’obra o tan sols com un accesoria més o menys accidental.
Malgrat la bona nòmina d’artistes signants la mostra és d’una escassa qualitat i de resultat absolutament decbedor, amb un recomanació minsa de visita , en un interés més important degut a qui signa les obres que no pas al valor relatiu de les mateixes en el seu fer.