UN MALENTÈS ?, DE QUI?.

Tal i com deia ahir, avui m’he posat en contacte amb el PMC per parlar de l’exposició d’Autoretrats dels Germans Arenas. Després de molts intents, quan no comunicava , no contesten, fet que demostra la gran feina que hi ha al PMC, he pogut parlar amb Laia Gelonch.
Amb l’amabilitat que la caracteritza m’ha explicat els fets d’ahir, - dels que semblava tenir coneixement -., tot indicant que havia estat un malentès. Sí que s’havia realitzat la inauguració, però no s’havia celebrat cap acte inaugural, És a dir s’havien exposats les noves peces però sense cap mena d’oficialitat. “Hi ha exposicions que per el seu nivell no precisen d’inauguració. Són simplement canvis de quadres en una col·lecció” , Gelonch dixit. Per això el malentès al voltant del concepte inauguració. “Simplement son qüestions de nivell” han estat les seves darreres paraules , abans de que un pengés educadament , després de mossegar-se els llavis per no contestar , ja que a bon segur ella no en tenia cap responsabilitat.

Diverses son les reflexions del fet: 1.- La qualitativa . L’exposició ( la he visitada avui) supera en molt la mitjana de qualitat de l’edifici. Juntament amb la mostra de Cuyàs és el millor de l’exposat d’ençà la seva inauguració.

2.- Davant les meves reiterades queixes per l’oblit de Jaume Arenas en els actes inaugurals, hom em va tacar la boca, tot dient que justament amb motiu d’aquesta exposició hi hauria l’oportú reconeixement. Especial èmfasi d’aquest reconeixent va estar en boca de Jaume Graupera en la darrera reunió al voltant del Fons d’Art celebrada el mes de juliol, Testimonis,: Alis, Baron, Codina i Milán,.
La qüestió del reconeixement queda ben palesa: l’oblit i el silenci.

3.- Acceptant l’error de decidir no celebrar una inauguració oficial, algú em pot explicar el fet de la manca de tot mena d’avis de l’existència d’aquesta exposició?.
El dimecres arribava correu del PMC amb convidada per les mostres avui inaugurades a Can Palauet i a la pròpia Casa Arenas. De la mostra d’autoretrats , res de res. Fet parell succeïa amb el correu electrònic: avis de la mostra dels nassos, i silenci envers la dels germans Arenas.

Per això i per moltes més coses potser cal dir d’una manera ben clara que ja n’hi ha prou. Que una cosa és defensar el que un creu, i altra molt diferent és humiliar i intentar aniquilar la cara contraria, postura batasunera en la que és mestra el PMC.

Per això i de manera pública vull expressar el meu trencament de relacions amb el PMC , alhora que públicament demano que siguin eliminades les meves dades de qualsevol arxiu del que ells i elements afins ( Museu, Can Xalant, Ca l’Arenas...) puguin disposar.
No vull cap mena d’informació, ni cap contacte, amb aquells que son capaços d’humiliar i despreciar a aquells que conreen un art que es diferent a la seva monolítica opció de l’art contemporani.

És una postura que sols es pot reconsiderar quan el PMC actui amb els criteris d’igualtat que haurien de ser el seu punt de mira, i especialment quan per part del PMC es realitzi la deguda rehabilitació de la figura de Jaume Arenas, tal i com ell mereix, i el regidor va prometre de manera pública.

De la resta en parlarem un altra dia.