Aquest dijous l'Espai Cap Gros ha presentat el treball que Manuel Contreras i Josep Novellas han realitzat amb Guadix com eix de la seva creació.
N o vull estar-me de penjar el comenatri crític que demà apatreixerà al cg.com


DIÀLEGS

Si hi ha un concepte que s’estila actualment en l’art és el dels diàlegs que han d’establir les obres. En realitat és el concepte de sempre. Les obres d’una exposicion han de parlar-se per establir un nexe unitiu que la faci compacta i capaç d’expressar els conceptes de l’artista. Alhora les obres han d’obrir un diàleg amb l’espectador que com a receptor ha d’assolir, comprendre i digerir el missatge que li proposa el creador.
Actualment però les coses semblen anar més lluny. A voltes es defensa una mirada transversal , aquella que apropa i diferencia a artistes de diferents èpoques. En altres és un estructurat paral·lelisme el que marca normes, fites i camins.



Manuel Contreras i Josep Novellas sembla que apostin per tot el dit, però alhora fan juguesca pròpia amb un diàleg personal que acumula en si mateix totes les condicions que semblen ara establir-se de manera modal. És a dir, que sí a tot, però a la nostra manera.
Així i amb Guadix com excusa, motiu i bandera els dos artistes s’explaien donant camí obert a les seves sensibilitats que saben conduir a un punt de trobada en la que tots, ells i els espectadors , poden contemplar-ne un resultat que fuig de mides per què acaba essent mida i raser de tres conceptes essencials per a qualsevol obra d’art : la capacitat, la intenció i el resultat o resposta.



Contreras sent Guadix com el que és, un quelcom seu. És un ser viu que mora en el seu interior , però alhora de representar-lo aconsegueix el distanciament. El sentiment es dispersa i la tècnica digital vol donar fredor a la vida que apareix rera l’ull de l’objectiu que capta imatges vives, per hivernar-les tot adormint-les amb una purificació de la passió personal.



Novells s’enfronta a Guadix amb la fredor del visitant sorprès. No vol caure en el paranys de la il·lusió viscuda del company i en la distancia inverteix termes. Mentre Contreras camina vers una asèpsia, Novellas va escalfant-se en la passió d’una obra construïda del no res i on van apareixen ritmes, motllures, textures, pals, volums i esgarrapats conceptes que al ajuntar-se donen aquesta imatge que fa que de les dos inversions de passió i asèpsia se’n acabi parlant de vida i per tant d’art.



Guadix òpera par és una obra a quatre mans , amb solos ben diferenciats i especials. És l’entendre un sentiment vist alhora de dins a fora i de fora a dins, sota l’aparent fredor del visor fotogràfic, i l’escalfor de la pintura convertida en sentiment.
Son dos conceptes fets un. És un diàleg esdevingut monòleg en la peça transversal a quatre mans que és alhora inici i final de trajecte. És art en estat pur. És una excel·lent exposició, que cal visitar.



Consell d’amic.