ACTE CENTRAL

Avui, com simpatitzant convençut, i més fidel que molts d’aquells de carnet a la cartera i tu no sap amb qui parles, que jo tinc contacte directe amb..., he assistit a l’acte central del PSC al Casal Aliança.
Tres quarts de retard en començar (esperem que la puntualitat en l’actuació municipal sigui millor) , i un centenar ras de persones per escoltar el que Manuel Mas , Carme Chacón i Joan Antoni Baron , amb l’afegitó no esperat de Pere Vilaseca , ens havien de dir.

Ha estat un bon acte. Manuel Mas , distès , amb un deix d’ironia , com en un cert distançament ha realitzat les tasques de presentador i de nexe d’unió presentant Baron com continuador de la seva tasca, el que és cert, recolzant els punts positius aconseguits i allò que estava per venir.

Chacón ha fet el que fan aquestes “figures” que es porten com esquer i que amb prou feines saben el lloc on es troben i de quin candidat han de parlar. Discurs generalista , ampul·lós, sense cap autocrítica , en el camí de “los socialistas somos la hostia, viva la madre que nos parió...” i que d’estar en el Congrés hauria depassat amb molt aquella llumeta vermella que s’encén. Però he de dir que en aquesta ocasió no soc objectiu. Hi ha dues persones del PSC que em treuen de mare. Son Corbacho i Chacon. La seva actitud generalment xulesca, de superioritat absoluta amb aquell deix de perdonar vides em depassa. Avui Chacón ha actuat una vegada més en aquest camí.

He dit que sols eren un centenar ras de persones i ha estat una llàstima. Era d’esperar aquesta assistència. Fer un acte com aquest un diumenge de maig a les dotze del migdia i en un lloc tancat , és per acomiadar directament al responsable de la direcció. Tos sabem que calia un lloc obert en el que a més dels seguidors fidels es podia haver arreplegat als que prenien el sol, els que passaven per allà, els... i arreplegar un bon grapat de vots ja que , cal dir-ho, Baron ha estat esplèndid , com mai.

Baron ha fet allò que mai fa l’Ajuntament, com és comunicar , explicar , donar dades , apuntar raons, reconèixer mèrits. A més ho ha fet amb agilitat , convenciment i si no fos per un to al que perjudicava la dolenta i elevada sonorització de la sala, dirien que Baron ha fet un dels seus i més convincents discursos. Llàstima que era per a cent convençuts seguidors.
Baron ha explicitat fets, ha presentat projectes, ha contradit als contraris, s’ha ficat amb qui calia i ha reconegut mèrits a qui també calia. Un discurs bo, quasi rodó, i que a bon segur podia haver donat vots d’haver-lo escoltat. Però érem els que érem, i tots convençuts. Així que... Dons un error més, i van , de la seva més que errònia campanya.

PS.- Baron acusa a l’oposició de no saber la taula del quatre , cosa que és cert, però es nota que és de ciències i les lletres no les domina tant bé.
Baron constantment parla dels seus compromisos adquirits , que li serveixen per diferenciar-se dels altres que sols fan promeses.
Dons , ho sento senyor Baron , però la qüestió es parella, per no dir que en realitat és el mateix. Segons queda clar en el DGLC, compromís és l’obligació contreta per una promesa. Dit d’altra manera , qui fa una promesa contrau un compromís.
Altra cosa és si cal confiar en certes promeses o compromisos. I aquí teniu tota la raó. Hi ha en qui cal confiar ( Baron) i altres que ens provoquen tota desconfiança.

ART JOVE

El passat divendres es va inaugurar la 6ª Mostra d’Art Jove de Mataró. Sens dubte la més obscura , clandestina, dirigida i manipulada de totes les que s’han fet fins ara mateix.
El guanyador ha estat qui s’esperava ( hi ha testimonis que poden demostrar que sols en saber-se el llistat de classificats per la final vaig apostar a tot o res per el guanyador, nom destinat per la contemporeneitat local per a ser el nou messies de l’art mataroní, i que òbviament he encertat).

En parlarem abastament el més aviat possible, però avui no vull defugir una consideració:
6ªMostra d’Art Local. El presentat es redueix a instal·lacions, vídeo instal·lació, vídeoprojecció continuada..... En cap cas apareix cap del que podríem considerar consideracions artístiques tradicionals ( pintura ,escultura...).
Justament avui mateix. “El País” pag 47. “El triumfo del lienzo”. “Swab devuelve a Barcelona una feria de arte contemporáneo donde se ha impuesto la pintura”.
I podríem afegir el que diu l’article.

Però no cal. Ja veieu que a Mataró amb Can Xalant i el PMC estem a l’última, al no va más. Som la més absoluta modernitat , perdó, contemporeneitat.
Que voleu que us digui. Dons que ,ja, ja, ja ....
Ah. I encara que ja en parlarem , he de dir que aquesta mostra d’art jove supera en molt les anteriors edicions, malgrat el poc encert (?) en determinar el guanyador. En la mostra hi ha unes poques peces que be mereixen la visita.

CRÍTIC

Aquest vespre he llegit el post de la Joana i encara ric. Xafarder que n’és un , he clicat sobre "crític"per veure de quin blog es tractava, i , oh sorpresa! , era el meu.
Així que com si fos un Playboy de la meva època , el meu blog es llegeix d’amagatotis i hom ho nega. Carai, quin mèrit.

Però no ens enganyem , aquests comentaris no ho son gens de crítics. Sols escaten una mica . Però hi ha tanta hipocresia en els partits que aquells que sols volem aportar, i no desitgem treure res , sempre som uns enemics potencials.

Per què és clar, de cop i volta podem dir que no és mala idea allò de treure cadires per fer veure que estava més ple. O comentar que de les diverses versions musicals de la campanya del PSC, a Mataró avui s’han marcat la “rumbera” , serà per Peret dic jo. O que no deixa de ser curiós que no tots els membres de la llista estaven en l’acte , i alguns dels que ocupen lloc de sortida han arribat tard.
O que ...
I que.... Però això és pecata minuta. El que val és que la seva opció és la millor i que estic convençut que per sort de Mataró, guanyarà .
I ho farà amb el meu vot i amb tots aquells que a bon segur sabré convencer, si és que ja no ho estan.