AIRE

Massa vegades diem que les coses van segons bufa el vent. Però si a la natura és impossible , a la vida a vegades podem dirigir aquest vent per poder-ne treure el millor dels profits.
Passejant , interior i exteriorment per el meu voltant , n’he trobat, ara mateix, de tota mena.

BONS AIRES

Els que bufen al voltant de la plataforma “Alcalde Baron”. El degoteig de persones que li donen suport és constant amb el magnífic afegitó de que provenen de tots els camps i àmbits de la societat.
Fa goig donar ullada al llistat i veure el nivell del mateix. Potser per això m’atreviria a demanar als propi Baron que en faci ús d’aquesta confiança.
Tots els signants el recolzem a ell i volem el millor per la nostra ciutat. Ho volem , no tan sols esperant que ell faci la feina, ans també amb el nostre esforç que qui més qui menys ha demostrat en el seu camp específic.

Per això davant dels reptes que es presenten , bo seria en el futur comptar amb el coneixement de tots per afermar un projecte que te una base / llista molt afeblida.

Passades les eleccions, passar del suport en ambdues direccions, seria un error imperdonable.

AIRES CONTRADICTORIS

Els que bufen al voltant de la figura de Pasqual Maragall.

Sempre m’he definit com maragallista. M’encisa la persona, m’agrada la seva manera d’entendre el país, el món i la política, i penso que ha estat un personatge clau en la realitat del país d’avui mateix.

Per això no acabo d’entendre el que passa al seu voltant desprès de les seves atinades per a mi ( desafortunades per altres) declaracions al voltant de l’Estatut i la realitat política del país.
Ja sé que molts prefereixen el gris de la burocràcia montillesca. Que diuen que ara toca seny per dirigir el país, i que sota el domini de l’estat central és on estarem millor, que per això a Catalunya ha guanyat el PSOE. Altres seguim apostant per la rauxa , la genialitat i els deliris , de qui ens pot portar més enllà amb millor o pitjor sort, però mai ens deixarà en l’ensopiment del no voler saber mai, ni qui son , no on estem , ni cap on anem.

Per això ara és hora de brises en tota la rosa dels vents. Em quedo amb la magnífica visió de la Joana , m’acosto a la mirada al rei Lear que fa Eduardo Mendoza a “El País” i renego de les declaracions de l’ambaixador de la Generalitat a Madrid que espero sigui cessat d’immediat.

Si aquells que no entenem que Montilla sigui president del nostre pais exigim de tots els respecte institucional degut, igual respecte hem d’exigir per Maragall. Peti qui peti.

AIRES DISBAUXATS

Els que volen per el PMC.
Faig ullada de l’agenda del mes i resto sorprès davant l’exposició de la 6ª Mostra d’Art Jove a inaugurar aquest divendres a Can Palauet. I dic sorprès ja que en desconeixia la seva convocatòria.

Em passejo per el weeb municipal i en lloc en trobo ni bases ni convocatòria ( si així la d’altres anys). Repasso les noticies artístiques del Cap Gros, i res de res. Intento a Internet i més del mateix. Enlloc trobo cap notícia. Arriba dons el moment d’aprofundir en el propi weeb del PMC. No tan sols no trobo res , que a més resto sorprès per el fet de que ni tan sols consta a l’agenda del proper divendres com a acte a realitzar.

Constant que n’és un , faig trucada a un membre del jurat de la passada edició. Ho faig ja que malgrat ser la sisena edició s’expliciten els noms con artistes seleccionats pel jurat de la 5ª Mostra. Em diu que no te cap constància de res. És a dir, els del PMC erren o menteixen en la seva pròpia agenda cultural?.

Intentant trobar algun punt de partida faig contacte amb un bon artista ben relacionat amb artistes joves . M’explicita que el propi Patronat va trucar a corre cuita a uns quants joves artistes per demanar algun projecte i dur a terme la mostra.
Els resultats parlen per si sols. Sols 7 creadors , quasi tots de la corda , que no representen en absolut a l’art Jove de la ciutat al que de nou s’ha furtat d’un projecte que podria ser engrescador.

Sort que aquesta serà la darrera vegada.

AIRES NEGRES

Els de les agendes del PMC.

Si ara parlàvem d’aquesta errada en l’edició paper, que a dir de la seva agenda per Internet.
Per raons professionals em calia parlar de la mostra dels Opisso. Vaig apropar-me a Internet per veure en el Weeb del PMC les dates de la mostra , per si es mantenia en el temps de l'escrit. Constava, i consta ara mateix, el 6 de juny com a data de cloenda. Amb aquesta consideració s’ha escrit un article recomanant la mostra , quan en realitat aquesta estarà tancada , ja que segons l’edició paper l’onze de maig es presenta una nova exposició.

Aquest desgavell, aquest desconcert , que confon , i més quan en la mateixa Casa Arenas no existeix cap cartell, rètol o parell que parli de dates i exposicions, demostra una vegada més la incapacitat d’un PMC que demana a crits la seva dissolució.

Aires negres de terrabastall que mereixeria en fes riada per arrosegar la molta bruticia que existeix a Beneficència.

AIRES D’ALEGRIA

Els que he notat i sentit tant en el mail de Jaume Simon amb la presencia sempre viva i palpitant, i ara que s’acosta el canvi de desena de maig encara més , del sempre enyorat Eduard Comabella.
El que he gaudit amb la peça que el bon amic i gran artista Josep Serra m’ha obsequiat com a contrapartida a la meva presentació de la seva exposició que celebrà a la barcelonina Casa Elizalde.
Sens dubte uns excel·lents regals del 32 aniversari com a crític.


AIRES DE REFLEXIÓ

Que hauran de quedar per demà , al voltant de la xerrada de Perecoll a Can Xalant i que Ramon Bassas , sempre magnífic quan parla d’art, analitza en el seu blog, encara que fugint d’estudi d’un tema tan cabdal com el de l’intervencionisme públic, en especial quan es refereix a les subvencions.

Un bon tema per a un debat que donaria per a molt.