TEMES
Fa poc vaig decidir que escriuria el més sovint possible. Això seria un exercici de disciplina personal però alhora un fet d’alliberament emocional, allò que altres diuen: descarregar adrenalina.
Avui tinc poc temps ja que m’espera un article que em fa molta il·lusió , ja que és per la zerotres..., la revista de Vilassar de Mar que dirigeix Paco Rodon que acompleix celebració rodona. Per això ha convidat a tots els participants a la darrera celebració a repetir, i que voleu que us digui, estar al costat de la crème de la crème de la intel·lectualitat , dons que un també té el seu ego i...
Per això avui no sé de que escriure en aquestes personals reflexions diaries.
Podria parlar del magnífic paper de Montilla destituint a Martínez Fraile per titllar de malalt a Maragall. Una decisió tan controvertida com valenta.
O potser fer-ho de l’enquesta que avui publica "El País” amb la valoració per part dels votants dels seus representants municipals , que es resumeix amb un 78% suspenent-los, i especificant xifres: un 44% amb la mínima valoració d’un 1 , i un 13% d’un 3. En l’apartat de notes altes , un 4% per el 8, un 2% per el 9, i un 6% per un 10. Unes xifres molt significatives de les que caldria parlar, per més exagerats i exigents que tots siguem amb els nostres representants municipals.
Encara que potser seria millor parlar de la poca trempera que hi ha en la vida política mataronina , el que pot portar a una abstenció molt majoritària, que sobre el paper pot afavorir a uns i castigar a altres, quan en realitat l’abstenció crucifica a tots. Però?...
És clar que queda Aznar , el portaveu del PP i allò de la llibertat i la responsabilitat . En resum, que si no fos veritat, seria un acudit i dels dolents.
Però potser quedaria bé aportar per la seriositat i reflexionar sobre una magnífica frase de Javier Cercas en el seu darrere article al EPS , afirmant que “ les contradiccions son el millor carburant per a la intel·ligència” , frase a la que m’apunto tot lamentant que no sigui meva, però hi ha comparacions en la capacitat que son odioses.
És clar que potser al final acabarem parlant de Marc Prat i el seu cartell, el cartell més MTV ( Mataroní de tota la vida) de tots els cartells de Les Santes, juntament amb el d'en Parés , que aclapara amb el munt d’opinions positives rebudes ( quan escric això estan quaranta a zero a favor) , per defensar el cartell i felicitar a l'artista.
Ja hem apuntat una certa discrepància entre en PIC i en Pere Pascual , però això de la unanimitat , inclòs l’apartat idiomàtic (no hi ha cap opinió en castellà) ens pot portar a un anàlisi sociològic important. Veritablement aquest és el cartell de Les Santes?. No és un cartell anti-Baron ja que queda clar que tot Mataró no és Mataró, o millor dit, el Mataró real no té res a veure amb el Mataró del que alguns parlen? .
O potser seguim amb el tema artístic i parlem de ..... Clar que si Marta Teixidó és capaç de fer paral·lelismes amb l’antic logo del PSOE....
Sigui com sigui no queda tant per le volgudes i anyorades festes i vacances.
És igual , el cert és que avui no estic per a moltes reflexions, o sigui que ves a saber sí el millor es deixar-ho tot fins demà, en què...
Sigui com sigui queda un dia menys per tornar a guanyar. Queda clar. No?.
I quan dic guanyar parlo del PSC i el Barça, off course..
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada