CONNEXIONS INCONNEXES

Segons estava escrit , avui tocava parlar de la més que interessant exposició de Lázaro Ferré , que com qui no ha fet res té obres a la saatchi
www.saatchi-gallery.co.uk/yourgallery/artist_profile/Jose%20Luis+Lazaro%20Ferre/1116.html
i de la menys interessant, però igualment prou valuosa , mostra de la Nieves G. Nau, que ocupen lloc a la sala de la Caixa Laietana ( Pça Sta . Anna) , però no havia contat que hi havia Barça, i com no, hi ha obligacions que cal respectar.

No em preocupa dons temps hi haurà per parlar-ne ( la mostra roman oberta fins el 4 de novembre) , però si que de així com d’esquitllada val dir dues coses:
En primer lloc de l’errada de la Caixa Laietana dividint la sala entre els dos artistes , cadascun d’ells prou capaç d’una individual , i en canvi donar dos mesos de durada a la mostra. Un mes per cadascun , amb sala complerta hauria estat millor per els artistes , per els espectadors ,i com no per els artistes , per l’entitat que tant amiga és del conta-visitants , i molt especialment per crear una certa dinàmica periòdica d’exposicions. Un fet que caldria tenir en compte en una altra ocasió.

En segon lloc per l’absència en l'acte inaugural de qualsevol element que podríem considerar com “oficial”. Cert que hi havia ple, però entre la gent del Museu i del PMC algú hauria d’haver assistit. Aquesta persistent absència és un fet que caldria eliminar per devoció, que seria el lògic, o per obligació, si així s'escau.

I ja que parlem d’assistència bo és fer recordatori de la presentació dels catàlegs de Ca l’Arenas. Marta Teixidó, l’exacta cronista cultural , certifica que en l’acte fora dels alumnes de Can Xalant ( cal recolzar la menjadora) del mon de l’Art sols hi era present Antoni Luis , marmesor de Jordi Arenas.
Senyor Penedès potser en caldria una reflexió.

EXPOSICIONS

Hi ha vegades que un està ben content d’haver abandonat la pràctica periodística de la crítica , amb el que d’exigència d’actualitat obliga. Ho dic ja que en els propers dies els actes s’acumulen i les exposicions son prou valuoses com per no oblidar-se de cap , com espero fer jo.

Demà per començar el Sant Lluc amb tot el que representa. De nou polèmica assegurada per absències i presències , tot i tenint en compte que segons tots els senyals el jurat , agafant-se a les bases que parlen de 90 obres , sols ha eliminat la sobreeixida i ha quedat un bon grup de treballs que en condicions de mínima exigència haurien merescut el visat d’entrada.
Sortosament però el Sant Lluc és quelcom més i en aquest terreny és on tots coincidirem.

Dissabte el Museu del Càntir presenta els darrers treball de Pere Fradera. Tinc molt interès en fer-ne una ullada. La seva capacitat va quedar amplament demostrada a Can Palauet i al Monjo , i ara cal veure la seva projecció després d’una oportuna reflexió.

I com no cal pensar i recomanar la mostra que diumenge s’inaugura en la Fundació Palau , amb obra de Joan Ponç i poemes de Foix. Amb noms així crec que tot està dit ( prengui nota Sr. Penedès).

LECTURES

Fa dies que volia recomanar dues lectures. Abans que es faci tard avui en faig esment.
Una son els articles que a “El País” ha realitzat darrerament Vila Matas. Justament ha anat a parar a Màntua i parla d’aquesta ciutat com la gran desconeguda . Ningú en parla, ningú l’ha visitada , i en canvi és una joia absoluta. La coincidència del seu parer amb el que jo deia en relació a les meves vacances m’ha fet encara més proper a aquest Vila Matas que encisa a tot aquell que obre els ulls a les seves obres.

L’altra recomanació està en l’article de Javier Marias a EPS al respecte del governants i el nivell que els hi dona la democràcia. És un article que hauria de ser d’obligada lectura a tot governant electe.
Del tot , - impagable l’escrit -, em quedo amb una senzilla reflexió:

“L’únic que la democràcia garanteix és que es renuncia a la força per obtenir el poder i que igualment es renuncia a la força per fer fora a un Govern, encara que per a molts sembli que ho ha fet malament o es nociu per el país. El que mai garanteix , i això cal tenir-ho molt clar, que els seu governants son justos i honrats".
El Pais Semanal d’aquest passat diumenge , pag 110.

Si jo fos l’alcalde el llegiria a tots el regidors , ja fossin del govern o de l’oposició. I qui es quedi vermell, fora.
Es clar que potser llavors caldria un govern de concentració.