SANT LLUC 2007
Avui s’ha inaugurat la nova edició del Sant Lluc. Acompleix 61 anys , encara que amb menys edicions ja que en els primers temps va tenir algun qu’altre parèntesi . Ho fa amb força, amb empenta , però cal reconèixer que amb un nivell qualitatiu més aviat fluix , que fa que l’edició actual sigui amb tota certesa , i sense criteris massa estrictes , la menys engrescadora dels darrers anys.
Tots sabem la dinàmica que d’un temps ença està portant la mostra en aquesta absurda lluita de conceptes entre artistes i afeccionats. Tinc clar que no hi ha color i la raó la tenen els organitzadors que encara pequen de tous davant el seu lògic afany d’acontentar a tothom. Sempre he recordat que Sant Lluc és el patró dels artistes, no dels pintors , i massa vegades també he hagut de recordar que Sant Lluc és també el patró dels pallassos. Ha de ser la festa dels artistes , dels creadors , i assolir estar present hauria de ser un orgull i n
o un dret adquirit.
Enguany està clar que l’exposició queda coixa. Molts dels artistes consagrats han defugit la convidada. Un bon grup de creadors “ferits” per l’exigència de l’any passat s’han quedat fora , el que demostra de totes totes el seu tarannà que caldria qualificar amb paraules gruixudes que m’estalviaré, mentre que per l’altra costat , el de les novetats, poques han estat les exitoses.
Per tant , en espera d’una visita més tranquil·la , mostra sense sorpreses remarcables , de caire molt acadèmic , i amb un nivell clarament inferior al de les altres edicions.
Però aquest fet no s’ha de carregar de cap manera en els organitzadors. La Sant Lluc és dels artistes i ells son els responsables del nivell. Si porten bones obres el resultat es bo , i si no al contrari. Enguany ha estat aquest darrer concepte el dominador i en l’interior de cada artista participant ha de quedar la consciència de la vàlua del que ha presentat. Per tant no és moment de fugir d’estudi i sí de que cadascun arrossegui la seva part de culpa.
Per part de l’organització potser l’únic detall a considerar que es absoluta responsabilitat seva , és la de l’elecció del jurat. Han estat benvolents i porucs. Tranquil·lament hi ha una vintena d’obres que és difícil entendre hagin estat acceptades. Aquest fet ha rebaixat el nivell fins aquests límits que han deixat al Sant Lluc en una mostra de mínims que no correspon a la realitat artística de la ciutat.
DE TRENS I DE PEPETES
Antoni Luis, president de l’Associació Sant Lluc , ha tingut a be fer un afegit en el seu discurs inaugural, que agraïm en el que s’ho val , demanant atenció per el Fons d’Art . Ha emprat el símil de que estava en via morta. Joan Antoni Baron , alcalde de la ciutat , ha entomat el repte , i ha parlat no de via morta i si de canvi de vies i de maquinista, i en un tres i no res ha dit que tot estava ok i en que demà comença la tardor i si plou es faran bolets. O al menys és el que a mi m’ha semblat entendre.
Seguint amb els símils ferroviaris hem de dir que fa ja trenta mesos, i després de parlar amb el responsable ,- llegeixin vostès el Sr Alcalde -, vàrem iniciar un pla de viatge prèviament consensuat. En fa vint-i-quatre que el projecte es presentà amb tots els ets i uts , però fa tan sols sis que es signa i comença la història.
Tot sembla que anirà sobre rodes .Hi ha horaris i recorreguts marcats i el final sembla ja albirar-se. Comença a caminar i , mala sort , tot s’atura. Estem al mig d’un túnel i sense cap mena d’informació. I així passen els dies ,les setmanes , els mesos. Com a RENFE , segrestats en un vagó i sense comunicació. Això sí, els responsables a la que veuen un carxofa periodística ràpidament expliquen que tot està controlat, que es qüestió d’aguantar-se i que demà tot serà... tant , que un no pot imaginar-ho.
El Sr. Baron diu a hom que li pregunta( Ple , Sant Lluc, gent particular... ) que sí , que es casarà amb la Pepeta Fons d’Art , tal i com va signar, però mentre a la Pepeta no li diu res. Pensa que el silenci i la incomunicació és el millor.
Passen els dies , les setmanes , els mesos, i la Pepeta s’intranquil·litza. Com que el nuviatge havia estat complicat havia pensat en que calia signar algun paper de compromisos , ves a saber que no fos que a algú se li girés el cap. En el paper quedava clar la dot ( una exposició i una partida en el pressupost) però passa el temps i davant el silenci comença a investigar i veu que ni hi ha exposició prevista , ni es pot fer ja que tot està programat, i en el que pertoca en el pressupost de moment res de res, però potser encara estem a temps de .. Però mentre l’Ajuntament erre que erre, que tot esta apunt, que hi ha un petit retard, però que... I si els hi diem?. Però que dius, que t’has vengut l’enteniment , no veus que son tontos i tan sols cerquen el seu benefici ( Penedès dixit)
Però clar hi ha uns papers signats. En el punt VII diu:
Es constitueix una Comissió Mixta de seguiment............ que en el punt següent explicita que “... es reunirà com a mínim un cop cada sis mesos...”.
El dia trenta s’acomplexen sis mesos , sis mesos de silenci, sense que ni tan sols la comissió s’hagi constituït i òbviament sense cap mena de reunió. Queden dons deu dies , termini que impossibilita de totes totes l’acompliment del signat i per tant l’Ajuntament de Mataró ha avortat el Fons d’Art abans de néixer.
Per això ens dol i ens molesta , a l’Albert , a n’en Pere , a n’en Josep Mª i com no a mi mateix, que juguin amb nosaltres de manera tan barroera. Quan ha interessat els telèfons han tret fum, ara el silenci ha dominat, i a l’hora de la veritat encara algú tindrà la barra de fer-nos culpables.
Per això cal que quedi clar que:
El Fons d’Art “Proposta Mataró” no es durà a terme a causa de l’incompliment del conveni signat per part de l’Ajuntament de Mataró.
Que certament un Fons d’Art es pot dur a terme, però serà altra. L’Ajuntament disposa de les signatures dels artistes disposats a cedir obra. Sols cal contactar amb ells. Però això ja serà una altra història, amb altres protagonistes, no la que es va començar il·lusionats tot pensant que seria bo que Mataró disposés d’una col·lecció d’obres d’artistes locals.
Però que hi farem. L’home proposa , i els partits disposen.
AFEGITÓ
Avui el Sr Sergi Penedès , regidor de Cultura , no ha assistit al Sant Lluc per problemes d’agenda. M’agradaria saber el problema. Quan exposen noranta artistes de la ciutat la presència és obligada i els problemes d’agenda seran per els altres actes als que haurà de deixar d’assistir.
Però siguem benvolents. La seva assistència era impossible. Dons hi ha el tècnic de Cultura al que li tocarà representar al regidor , però és clar ,com Gisèle Noè , enemiga visceral dels artistes no contemporanis hauria d’assistir a un acte com el Sant Lluc.?
Dons queden els del Museu , però ni en Marfà ni la Soler treuen l’ala fora de l’aixopluc. En resum, ningú de Cultura. I davant d’això, que hem de dir?.
Sigui com sigui espero l’explicació del regidor.
Avui s’ha inaugurat la nova edició del Sant Lluc. Acompleix 61 anys , encara que amb menys edicions ja que en els primers temps va tenir algun qu’altre parèntesi . Ho fa amb força, amb empenta , però cal reconèixer que amb un nivell qualitatiu més aviat fluix , que fa que l’edició actual sigui amb tota certesa , i sense criteris massa estrictes , la menys engrescadora dels darrers anys.
Tots sabem la dinàmica que d’un temps ença està portant la mostra en aquesta absurda lluita de conceptes entre artistes i afeccionats. Tinc clar que no hi ha color i la raó la tenen els organitzadors que encara pequen de tous davant el seu lògic afany d’acontentar a tothom. Sempre he recordat que Sant Lluc és el patró dels artistes, no dels pintors , i massa vegades també he hagut de recordar que Sant Lluc és també el patró dels pallassos. Ha de ser la festa dels artistes , dels creadors , i assolir estar present hauria de ser un orgull i n
o un dret adquirit.Enguany està clar que l’exposició queda coixa. Molts dels artistes consagrats han defugit la convidada. Un bon grup de creadors “ferits” per l’exigència de l’any passat s’han quedat fora , el que demostra de totes totes el seu tarannà que caldria qualificar amb paraules gruixudes que m’estalviaré, mentre que per l’altra costat , el de les novetats, poques han estat les exitoses.
Per tant , en espera d’una visita més tranquil·la , mostra sense sorpreses remarcables , de caire molt acadèmic , i amb un nivell clarament inferior al de les altres edicions.
Però aquest fet no s’ha de carregar de cap manera en els organitzadors. La Sant Lluc és dels artistes i ells son els responsables del nivell. Si porten bones obres el resultat es bo , i si no al contrari. Enguany ha estat aquest darrer concepte el dominador i en l’interior de cada artista participant ha de quedar la consciència de la vàlua del que ha presentat. Per tant no és moment de fugir d’estudi i sí de que cadascun arrossegui la seva part de culpa.
Per part de l’organització potser l’únic detall a considerar que es absoluta responsabilitat seva , és la de l’elecció del jurat. Han estat benvolents i porucs. Tranquil·lament hi ha una vintena d’obres que és difícil entendre hagin estat acceptades. Aquest fet ha rebaixat el nivell fins aquests límits que han deixat al Sant Lluc en una mostra de mínims que no correspon a la realitat artística de la ciutat.
DE TRENS I DE PEPETES
Antoni Luis, president de l’Associació Sant Lluc , ha tingut a be fer un afegit en el seu discurs inaugural, que agraïm en el que s’ho val , demanant atenció per el Fons d’Art . Ha emprat el símil de que estava en via morta. Joan Antoni Baron , alcalde de la ciutat , ha entomat el repte , i ha parlat no de via morta i si de canvi de vies i de maquinista, i en un tres i no res ha dit que tot estava ok i en que demà comença la tardor i si plou es faran bolets. O al menys és el que a mi m’ha semblat entendre.
Seguint amb els símils ferroviaris hem de dir que fa ja trenta mesos, i després de parlar amb el responsable ,- llegeixin vostès el Sr Alcalde -, vàrem iniciar un pla de viatge prèviament consensuat. En fa vint-i-quatre que el projecte es presentà amb tots els ets i uts , però fa tan sols sis que es signa i comença la història.
Tot sembla que anirà sobre rodes .Hi ha horaris i recorreguts marcats i el final sembla ja albirar-se. Comença a caminar i , mala sort , tot s’atura. Estem al mig d’un túnel i sense cap mena d’informació. I així passen els dies ,les setmanes , els mesos. Com a RENFE , segrestats en un vagó i sense comunicació. Això sí, els responsables a la que veuen un carxofa periodística ràpidament expliquen que tot està controlat, que es qüestió d’aguantar-se i que demà tot serà... tant , que un no pot imaginar-ho.
El Sr. Baron diu a hom que li pregunta( Ple , Sant Lluc, gent particular... ) que sí , que es casarà amb la Pepeta Fons d’Art , tal i com va signar, però mentre a la Pepeta no li diu res. Pensa que el silenci i la incomunicació és el millor.
Passen els dies , les setmanes , els mesos, i la Pepeta s’intranquil·litza. Com que el nuviatge havia estat complicat havia pensat en que calia signar algun paper de compromisos , ves a saber que no fos que a algú se li girés el cap. En el paper quedava clar la dot ( una exposició i una partida en el pressupost) però passa el temps i davant el silenci comença a investigar i veu que ni hi ha exposició prevista , ni es pot fer ja que tot està programat, i en el que pertoca en el pressupost de moment res de res, però potser encara estem a temps de .. Però mentre l’Ajuntament erre que erre, que tot esta apunt, que hi ha un petit retard, però que... I si els hi diem?. Però que dius, que t’has vengut l’enteniment , no veus que son tontos i tan sols cerquen el seu benefici ( Penedès dixit)
Però clar hi ha uns papers signats. En el punt VII diu:
Es constitueix una Comissió Mixta de seguiment............ que en el punt següent explicita que “... es reunirà com a mínim un cop cada sis mesos...”.
El dia trenta s’acomplexen sis mesos , sis mesos de silenci, sense que ni tan sols la comissió s’hagi constituït i òbviament sense cap mena de reunió. Queden dons deu dies , termini que impossibilita de totes totes l’acompliment del signat i per tant l’Ajuntament de Mataró ha avortat el Fons d’Art abans de néixer.
Per això ens dol i ens molesta , a l’Albert , a n’en Pere , a n’en Josep Mª i com no a mi mateix, que juguin amb nosaltres de manera tan barroera. Quan ha interessat els telèfons han tret fum, ara el silenci ha dominat, i a l’hora de la veritat encara algú tindrà la barra de fer-nos culpables.
Per això cal que quedi clar que:
El Fons d’Art “Proposta Mataró” no es durà a terme a causa de l’incompliment del conveni signat per part de l’Ajuntament de Mataró.
Que certament un Fons d’Art es pot dur a terme, però serà altra. L’Ajuntament disposa de les signatures dels artistes disposats a cedir obra. Sols cal contactar amb ells. Però això ja serà una altra història, amb altres protagonistes, no la que es va començar il·lusionats tot pensant que seria bo que Mataró disposés d’una col·lecció d’obres d’artistes locals.
Però que hi farem. L’home proposa , i els partits disposen.
AFEGITÓ
Avui el Sr Sergi Penedès , regidor de Cultura , no ha assistit al Sant Lluc per problemes d’agenda. M’agradaria saber el problema. Quan exposen noranta artistes de la ciutat la presència és obligada i els problemes d’agenda seran per els altres actes als que haurà de deixar d’assistir.
Però siguem benvolents. La seva assistència era impossible. Dons hi ha el tècnic de Cultura al que li tocarà representar al regidor , però és clar ,com Gisèle Noè , enemiga visceral dels artistes no contemporanis hauria d’assistir a un acte com el Sant Lluc.?
Dons queden els del Museu , però ni en Marfà ni la Soler treuen l’ala fora de l’aixopluc. En resum, ningú de Cultura. I davant d’això, que hem de dir?.
Sigui com sigui espero l’explicació del regidor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada