MONUMENTS FRANQUISTES

L’aprovació de la llei de la memòria històrica ha portat d’entre moltes conseqüències l’obligació de la desaparició dels símbols públics que fan referència al que podríem qualificar com “esperit” franquista. A Mataró n’hi ha uns quants , encara que no molt importants , però a Barcelona encara es mantenen en peu alguns de prou importants, que curiosament tenen en alguns casos protagonistes relacionats amb la nostra comarca com son els treballs de Marés, Monjo , o el cas del monument a José Antonio Primo de Rivera , potser el més gran que encara queda en peu i del que en podem veure detall en aquesta fotografia publicada avui mateix per “El Periódico”.
Es troba aquest monument en els jardinets que ocupen la part alta de l’Avda Tarradellas , entre la Pça Francesc Macià i la Avda Sarrià., quasi tocant a aquesta ultima.

Es tracta d’un treball artístic/arquitectònic que inclou un petit espai d’aigua on es reflecteix el conjunt vertical de marbre fosc , mentre que a l’altra costat hi ha un fris escultòric amb un seguit de figures a l’estil de l’època, relacionades amb l’home i el treball, de clar paral·lelisme amb les figures de semblant estructura que son presents en diferents edificis del centre de Barcelona i del mateix temps.

Aquest monument va ser el projecte guanyador d’un concurs d’idees i va ser inaugurat a començaments dels 60. Mort Franco, i convertit en refugi d’ultres , va ser despullat dels símbols falangistes que significaven a qui estava destinat i es convertí en un monument asèptic que a bon segur molta gent no sap ni per què està allà , ni a qui anava dedicat , si és que anava dedicat a algú.

El que tampoc tanta gent sap és que el monument és obra de dos creadors mataronins. El treball arquitectònic és de l’arquitecte Jordi Estrany , malauradament desaparegut , i el fris és obra de l’escultor mataroní Jordi Puiggalí. El monument que va ser discutit en l'època, ja que va ser acusat de ser plagi d'un monument a les víctimes de la guerra realitzat a França per l'escultor Arístides Maillol , serà ara avluat per tècnics municipals per decidir el seu futur el seu futur i si el fris ha de ser conservat o no.

Si oblidem el context històric , difícil per altra part , hem de dir que el monument va ser revolucionari per el que es feia en aquells temps. Una mica com d’escola mataronina , hi diem això ja que cal recordar també el monument a la memòria “ de los Caidos” realitzat per Manuel Cusachs que es trobava a la Pça de les Tereses i que va ser dinamitat una nit, i que corresponia a aquest concepte en bona part transgressor del que semblava anava a representar.

SET MESOS

Avui s’acompleixen set mesos de la signatura que donava vida a Proposta Mataró, el Fons d’Art d’artistes locals. Han passat set mesos i el silenci és absolut . No hi ha hagut cap mena de comunicació , ni la més mínima, i segueixo pensant que és una gran vergonya.

Molts miren a Beneficència , teòrics responsables directes d’aquest silenci anihilador, però jo mantinc també la meva mirada cap a Riera 48. El Fons d’Art va ser lliurat a la Ciutat i en la seva representació al Sr. Alcalde , que va voler ser acompanyat per el regidor de Cultura, en la signatura del trepitjat conveni. També es dons per tant , protagonista d’aquest silenci.

Però a bon segur cal disculpar-lo, està ocupat parlant amb Bassat i Miralles.