RELLISCADES

Quan ahir a mitja tarda l’àrbitre va xiular la mitja part de les Festes de Nadal qui més qui menys va sentir un alleugeriment. Malgrat el control , que en el meu cas va intentar ser rigorós , no hi ha qui no caigui en la trampa del deliciós menjar i la seductora beguda, i encara que es fa el que es pot , la carn és dèbil i...

Ahir sortosament va ser diada casolana. Sols amb la dona i els fills vàrem fer el bon àpat corresponent, la migdiada que no falti i va quedar temps per rellegir el diari de dilluns ja que , gandul un en tenir tancada la llibreria habitual , mandra li va fer fer-ne desplaçament per el diari de dimarts/dimecres.

Moltes son les coses que voldria comentar d’aquesta llarga lectura. Que si el desgreuge de Magdalena Álvarez de la mà de Zapatero i Chaves ( quins collons ) . Que si la Moncloa recomana al PSC accentuar el perfil catalanista . I un es pregunta , amb qui ho farà ?, amb Chacón , o amb Montilla o Corbacho ?. O potser tirarà d’Iceta i Zaragoza. I que no segueixo avall, que per arreu de catalanistes ja quasi no en queden al PSC ( ex. veure el cas de Mataró). És clar que comentar el fet de la suggerència de Maragall a CpC de que potser estaria ver presentar-se a les eleccions , també té suc.

O parlar de l’elecció del nou director de CARS , tot observant com ha passat de director a alta executiu amb el perill direccional que comporta ja que està sotmès del tot tot a les premisses i objectius del que podríem dir “Consell de direcció” amb els problemes que comporta la sempre difícil equació en que les variables estan més en la rendibilitat política que no la cultural.

Tot per acabar amb el mestratge de Eduardo Mendoza: “... Quizás porque vivimos inmersos en un mundo de apariencias , que valora más la expectativa que la realidad, más las promesas que las realizaciones”. Que algú en prengui nota i reflexioni.

VEÏNS

Avui però segueixo la polèmica que ahir tan sols s’havia albirat al voltant del manifest d’uns presidents d’unes Associacions de Veïns.

Ho sento , i molt per en Quico Verjano. Viatjo cada dia amb ell i és persona noble com n’hi ha poques. Jo , que no crec ni gens ni mica amb les associacions veïnals mataronines , de molta influença política i poca veïnal ( És clar que vivint a Torner ja sabem quin plat es cuina a taula ) , sempre l’he atacat tot dient que com era president d’una associació de veïns d’un barri en el que no viu ni ha viscut mai i amb el que sols te el vincle professional de la seva dona. Sempre li he dit que el President d’una Asociació de Veïns al menys n’hauria de ser. En Qico, amb aquella bona retranca , em contestà: “Un alcalde pot viure fora del seu municipi i el president d’una associació de veïns no...?
I vaig haver de callar.

Però no és de justícia el guirigall que els hi ha muntat. Tot l’assumpte fa pudor i estic del tot convençut que si hi ha uns innocents que han cregut en tot allò que els hi ha dit , són ells.
Però jo no posaria la ma al foc per altres. No fa tant que un afirmava , i es reafirma ara , que amb Fernández teníem el nostre Graupera particular i el superaria. Va en el camí. Dels Soprano? , com em deia un bon amic d’ERC fa més aviat poc.....

CAN XALANT

La tranquil·litat de la tarda d’ahir em permet fer apunts a l’agenda del 2008 de temes a seguir. Més que res per anar-los traient a la llum de tant en tant , en cara que no serveixi per res ( ex. centenari d’Alfred Opisso absolutament oblidat per el PMC malgrat les promeses) . Entre els noms Can Xalant. El tema la renovació del concurs.

Segons el Concurs Públic de Contractació de la gestió integral de Can Xalant (01.09.2005) , en la seva cinquena clausula diu que “... la durada del contracte serà de l’1 d’Octubre de 2005 fins el 31 de desembre de 2007 ambdós inclosos”.”Podrà prorrogar-se per mutu acord de les parts manifetsta de forma expressa dos mesos abans de la finalització del contracte , per un termini màxim addicional de dos anys”.

Dit d’altra manera, el contracte de Can Xalant acaba el proper dilluns si no hi ha hagut prorroga expressa del mateix. Existeix la mateixa?.
Pot ser que sí, pot ser que no. Sigui la resposta que sigui , aquesta prorroga no ha estat fet pública ni apareix en cap dels documents oficials que podem veure en el weeb municipal. Cal veure dons les dues possibilitats:

Possibilitat 1.- Concessió prorrogada.

Si així és ha estat a esquena de tothom i la mateixa no ha estat feta pública. Els diferents partits del Govern varen explicitar clarament en la campanya electoral que calia renegociar amb Can Xalant la dinàmica del centre. Vist el que aportava la ciutat calia una més gran visualització de les activitats i un aprofitament de les instal·lacions per part dels diferents estaments culturals de Mataró que molts d’ells es trobaven ( i es troben , afegeixo jo) menyspreats per la direcció del Centre.

No consta en cap document d’aquells que amb facilitat es troben en el weeb municipal, que s’hagi establert la prorroga , que com hem vist , sols pot ser de comú acord entre administradors de Can Xalant i Ajuntament, i per el que un ha viscut personalment , dubto que aquesta s’hagi realitzat de forma pública.

I dic això ja que justament el dia 30 d’Octubre , data límit per a ser prorrogada la concessió, el PSC va realitzar reunió de la sectorial de Cultura, presidida per Montse López i Ivan Pera. En ella, el que això signa , desconeixedor de les dates exactes , va reclamar atenció al voltant del concurs de Can Xalant. López i Pera en van prendre nota el que indicava que en els temps més propers ningú n’havia parlat.
Dons be , aquell n’era el darrer dia del termini de la prorroga , el que em fa pensar que no s’havia efectuat, o sí s’havia fet havia estat fora de la mirada del govern, cosa que encara seria molt pitjor.

Possibilitat 2.-

La prorroga no s’ha efectuat , encara que hagi estat per oblit administratiu.
Que passa ara?. Oficialment , el termini de la concessió es dona per acabada i cal realitzar un nou concurs administratiu.

Quina és la realitat de Can Xalant?. M’agradaria molt saber-la i be estaria que algú ho expliqués i no haver de fer preguntes amb entrada per registre que després ja es veu que les carrega el diable.
Però sigui com sigui queda clar el malfuncionament general del PMC. I el que és pitjor , la poca importància que té un contracte que lamentablement s’enduu la part del lleó de la programació artística del PMC.

Però resumint. Que passa amb Can Xalant?. Caldrà tocar campanes de Glòria ben aviat?.
Crec que en aquest blog personal i especialment en els mitjans d’informació públics cal una resposta aclaridora: