CAIXA LAIETANA

La passada setmana es va inaugurar la nova seu central d’aquesta entitat , un fet que sembla més pertànyer a la crònica financera que no pas a un blog com aquest en el que no es parla d’economia fora de la que podríem dir com purament domèstica.

Però aquesta inauguració comporta un parell de fets importants en l’artístic.
Per un costat a més del bon grapat d’obres d’art que pertanyen a la col·lecció de l’entitat i que ocupen espais i despatxos de la seu , l’espai acull dues escultures d’artistes mataronins. Una és de Llucià González i l’altra és un treball conjunt del jove artista Pol Codina amb la col·laboració tècnica del seu pare.
Dues obres interessants que espero poder veure , però de les que no he trobat reproducció fotogràfica enlloc. M’han dit que son obres de l’estilística habitual dels autors , i jo no m’estic de més d’estar content per ambdós , però més especialment per en Pol que debuta en això de l’escultura pública,
Ves a saber si l’encàrrec es va gestar després de la brillant mostra que va presentar a la sala de la Pça Sta Anna amb altres artistes joves del Sant Lluc.

L’altre element important és el fet de que el trasllat del centre multimèdia a l’antiga seu central, allibera la planta baixa de l’Ateneu que segons sembla servirà com un nou espai expositiu amb entrada directe per la Riera , el que afavorirà la visita dels curiosos.

Ara sols falta que a la nova distribució d’espais s’hi afegeixi una més acurada programació per poder seguir somiant amb una Mataró important en el mapa artístic del país.

RETORN AL PASSAT

Aquesta foto , o una de semblant ha ocupat avui la portada de quasi tots els diaris del país. És una foto que certament fa por.
La imatge del Papa Benet XVI destruint la mística de la Capella Sixtina és d’aquells retorns al passat que mai voldríem haver de patir, inclosos els no creients. En el respecte absolut per els bons amics creients que tinc , actes com aquests quin mal fan a aquells que encara creuen que l’Església pot ser far i guia per a un mon millor.

Aquesta altra foto a bon segur serà noticia demà , just quan s’ha conegut que aquest home, Manuel Pizarro, l’home fort d’Endesa contra l’OPA de Gas Natural, serà el nou cap econòmic en cas de guanyar Rajoy.

Com podem veure uns retorns al passat que no porten pas bones maneres , per això , i més que mai cal que els socialistes guanyin amb avantatge suficient les eleccions.

En aquest afany , a bon segur , va dedicada la tercera foto de l’apunt. És Manuela de Madre presentant la fragància que ha presentat el PSC , fonamentada en els valors socialistes.

Caldrà adquirir-ne unes quantes , ja que vistes les perspectives de les llistes , seran precises per acompanyar-nos a votar sense que cap altra “olor” ens faci reflexionar en relació al poc PSC que hi ha a las llistes.

BEN AVINGUTS

Que Can Xalant i el PMC van ben avinguts ningú en te cap dubte. Son una parella feliç que caminen de la mà per aconseguir els seus somnis més pregons. Van tan ben avinguts que quan cau un , cau l’altra , per evitar diferències entre ells.

Ahir comentàvem la “cagada” del nostre consistori amb una invitació per la mostra de Torres-Garcia amb data de 2007. Dons bé, avui per no ser menys , els de Can Xalant fan convocatòria per lloguer d’espais de creació i cauen en el mateix error. De nou el 2007 esdevé protagonista.

Casualitat , empatia , ganas de ser “tal para cual” ?.
Vist el vist , encara serà que els escrits han sortit de la mateixa mà, cosa que per altra part no seria res d’estranyar.