S’ACUMULA LA FEINA
Hi ha moments de la temporada que l’activitat artística es multiplica. Un d’elles és la que correspon als començaments de Gener, quan s’han acabat les mostres nadalenques i a hom toca renovar la botiga.
El plat gros és aquest cap de setmana amb les inauguracions de les mostres de Torres-García al Museu i Can Palauet (dissabte) i la de Manolo Hugué a la Fundació Palau ( diumenge). Unes exposicions amb el lligam de la relació que tingueren els artistes allà al començament del segle passat quan Hugué s’acostava de tant en tant a la tertúlia dels “inseparables” (Torres-Garcia, Pijoan, Zulueta i Marquina).
Mostres que també tenen la gran dissonància de la seva publicitat. Mentre que la mostra de Manolo ja fa molt temps que està publicitada per arreu amb lluminoses banderoles , a hores d’ara no hi ha cap publicitat de l’exposició de Torres-Garcia, i veurem quan, com i de quina manera serà aquesta publicitat.
Quan la gent del Govern s’omple la boca amb la cultura com element de promoció de la ciutat, que una exposició com la de Torres-García no estigui a hores d’ara publicitada fins enfarfegar des de Pineda a El Masnou, vol dir o que no creuen en el que diuen , o no saben dur a terme allò en el que creuen. Sigui com sigui , lamentable.
AMADEU CASALS
Avui inaugura exposició a la Galeria Comas, aquella en la que habitualment exposa Marta Duran , el veterà artista de Vilassar de Dalt , l’Amadeu Casals.
Observar el seu posat de mariner sempre al voltant l’aigua , escoltar la seva veu profunda i deturar-se en els seus ulls plens d’il·lusions no es parlar pas d’un artista nascut al 1930. Mirar i veure la seva pintura fresca , jove , plena d’intensitats, encara ens fa dubtar més de la realitat del seu DNI.
En aquesta joventut plenament viscuda , l’Amadeu Casals segueix amb la seva aquarel·la moderna, plena de color, quasi seca en el treball , gestual ,marcant els ritmes i amb aquest contrapunt del negre que marca espais i estabilitza la seva obra.
Casals , per a mi un dels tres millors aquarel·listes del país , de nou fa mestratge d’aquest concepte vital del seu treball amb l’aiguada que el va enfrontar a tot i tots , quan la simplicitat dels Ayneto, Fresquet , Torrabadell i altres , imprimia a l’aquarel·la un decorativisme tou que no interessava a ningú, fora d'una burgesia poc cultivada que en restava estorada.
Llavors va començar la seva lluita i ara la manté amb aquest el seu treball que prima a l’art com a protagonista , amb l’aquarel·la com eina més que eficient per un art d’aquells que sempre es plaent de gaudir.
Gest, ritme, color, per omplir de vida la miarada a un paisatge, donar una volta més al mar dels seus amors, o esclatar en la sensibilitat extrema de les seves composicions.
Com hem dit Casals és de Vilassar de Dalt. Ha exposat algunes vegades a Mataró ( a la Caixa Laietana, a Tertre , a la Minerva ) i també per arreu del país. La qualitat del seu treball mereixeria abastament una antològica. I és aquí on Mataró hauria d’entrar en el seu gran paper oblidat , com és el de capital de comarca, i el Consell Comarcal hauria de fer el seu paper com a tal en un apartat que sempre deixa de trascantó com és el cultural.
Per la nostra part vagi el reconeixemnt del seu art i de la seva amistat , i la mirada plaent al recull d’obres d’aquesta exposició que crec demostra clarament la gran categoria d’aquarel·lista excepcional de la que disposa Amadeu Casals.
Un artista que en altre indret , altra país, en altres circumstàncies , seria un artista que gaudiria de tots els homentges i tots els mèrits. Aquí sols li queda ser un artista de"poble".
Però senyors , quin artista !! ,com crec que les imatges, totes elles d'aquesta darrera exposició, ho demostren de manera fefaent.
Amadeu , moltes felicitats , i gràcies , moltes gràcies .
GALLARDÓN , OUT
La notícia de l'absència de Gallardón en les llistes del PP , marca de manera absolutament clara , si és que no ho estava ja, de quin tarannà va el Sr, Rajoy en aquestes eleccions.
Vist el vist , ara més que mai cal guanyar de manera contundent ,ja que en cas contrari per l'estat pot ser dolent , però per Catalunya , millor ni tan sols pensar-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada