dimarts, de gener 15, 2008

S’ACUMULA LA FEINA

Hi ha moments de la temporada que l’activitat artística es multiplica. Un d’elles és la que correspon als començaments de Gener, quan s’han acabat les mostres nadalenques i a hom toca renovar la botiga.
El plat gros és aquest cap de setmana amb les inauguracions de les mostres de Torres-García al Museu i Can Palauet (dissabte) i la de Manolo Hugué a la Fundació Palau ( diumenge). Unes exposicions amb el lligam de la relació que tingueren els artistes allà al començament del segle passat quan Hugué s’acostava de tant en tant a la tertúlia dels “inseparables” (Torres-Garcia, Pijoan, Zulueta i Marquina).


Mostres que també tenen la gran dissonància de la seva publicitat. Mentre que la mostra de Manolo ja fa molt temps que està publicitada per arreu amb lluminoses banderoles , a hores d’ara no hi ha cap publicitat de l’exposició de Torres-Garcia, i veurem quan, com i de quina manera serà aquesta publicitat.


Quan la gent del Govern s’omple la boca amb la cultura com element de promoció de la ciutat, que una exposició com la de Torres-García no estigui a hores d’ara publicitada fins enfarfegar des de Pineda a El Masnou, vol dir o que no creuen en el que diuen , o no saben dur a terme allò en el que creuen. Sigui com sigui , lamentable.

AMADEU CASALS


Avui inaugura exposició a la Galeria Comas, aquella en la que habitualment exposa Marta Duran , el veterà artista de Vilassar de Dalt , l’Amadeu Casals.

Observar el seu posat de mariner sempre al voltant l’aigua , escoltar la seva veu profunda i deturar-se en els seus ulls plens d’il·lusions no es parlar pas d’un artista nascut al 1930. Mirar i veure la seva pintura fresca , jove , plena d’intensitats, encara ens fa dubtar més de la realitat del seu DNI.

En aquesta joventut plenament viscuda , l’Amadeu Casals segueix amb la seva aquarel·la moderna, plena de color, quasi seca en el treball , gestual ,marcant els ritmes i amb aquest contrapunt del negre que marca espais i estabilitza la seva obra.

Casals , per a mi un dels tres millors aquarel·listes del país , de nou fa mestratge d’aquest concepte vital del seu treball amb l’aiguada que el va enfrontar a tot i tots , quan la simplicitat dels Ayneto, Fresquet , Torrabadell i altres , imprimia a l’aquarel·la un decorativisme tou que no interessava a ningú, fora d'una burgesia poc cultivada que en restava estorada.

Llavors va començar la seva lluita i ara la manté amb aquest el seu treball que prima a l’art com a protagonista , amb l’aquarel·la com eina més que eficient per un art d’aquells que sempre es plaent de gaudir.
Gest, ritme, color, per omplir de vida la miarada a un paisatge, donar una volta més al mar dels seus amors, o esclatar en la sensibilitat extrema de les seves composicions.

Com hem dit Casals és de Vilassar de Dalt. Ha exposat algunes vegades a Mataró ( a la Caixa Laietana, a Tertre , a la Minerva ) i també per arreu del país. La qualitat del seu treball mereixeria abastament una antològica. I és aquí on Mataró hauria d’entrar en el seu gran paper oblidat , com és el de capital de comarca, i el Consell Comarcal hauria de fer el seu paper com a tal en un apartat que sempre deixa de trascantó com és el cultural.


Per la nostra part vagi el reconeixemnt del seu art i de la seva amistat , i la mirada plaent al recull d’obres d’aquesta exposició que crec demostra clarament la gran categoria d’aquarel·lista excepcional de la que disposa Amadeu Casals.

Un artista que en altre indret , altra país, en altres circumstàncies , seria un artista que gaudiria de tots els homentges i tots els mèrits. Aquí sols li queda ser un artista de"poble".
Però senyors , quin artista !! ,com crec que les imatges, totes elles d'aquesta darrera exposició, ho demostren de manera fefaent.
Amadeu , moltes felicitats , i gràcies , moltes gràcies .

GALLARDÓN , OUT

La notícia de l'absència de Gallardón en les llistes del PP , marca de manera absolutament clara , si és que no ho estava ja, de quin tarannà va el Sr, Rajoy en aquestes eleccions.
Vist el vist , ara més que mai cal guanyar de manera contundent ,ja que en cas contrari per l'estat pot ser dolent , però per Catalunya , millor ni tan sols pensar-ho.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada