CARNESTOLTES

No m’he disfressat mai , al menys entenen com a disfressa aquest canvi de personatge visual. Potser tan sols aquesta declaració dona a indicar que això del Carnestoltes no és pas sant de la meva devoció , però estic per dir que devoció activa que no pas passiva, ja que no estimo la disfressa però si la disbauxa , la provocació i la crítica desmadrada que comporta la festa carnavalesca. Quedo dons en un estat neutral que em permet divagar sobre la festa sense cap mena de tendència predominant .

Dit això penso que és una llàstima que el carnestoltes mataroní sigui enguany tan aigualit i que el PMC hagi sigut tan poc hàbil , el que ja sembla marcar tendència , en la solució d’un problema que ve de lluny.
Que Mataró no és ni ha estat ciutat de grans carnavals és cosa certa , per tant oblidem-nos de Platja d’Aro, Sitges , Lloret o .... . Però és igualment cert que hi ha un bon munt de gent al que li plau tot el que comporta la festa i a més aquest col·lectiu és capaç de generar un ambient positiu per la ciutat. Si és així no li queda cap més remei a un consistori intel·ligent que recolzar-lo, cultivar-lo i esperonar-lo, per a veure si anys rera any la cosa va a millor i el que era un no res esdevé tradició i Mataró esdevé en plaça gran dels Carnestoltes , que coses més difícils hem vist , castellers dixit.

És evident que Pellofa no agrada a tothom , - personalment no m’interessa gens -, i és degut a que jo entenc la provocació del carnaval com una mirada cínica, lúdica , sorneguera , incisiva contra el poder , la societat i el mateix poble , mentre que el nostre pobre Pellofa tenia una ampla mirada de caire sexual , amb gestos i acudits que de gastats ni provocaven , en canvi actuava amb vaselina de la bona en el punt àlgid del seu poder que n’és el seu discurs, on rebaixava provocació fins a límits insospitats.

El punt està dons ens retrobar el carnaval en la seva essència. I en aquest retrobament cal el PMC , cal el CCC i cal la gent de les comparses i cal molt escoltar al carrer.
De la crisi d’enguany m’ensumo que pot sortir una potent festa l’any vinent . Però cal començar a fer els deures i fer-los ja, començant per redissenyar un Pellofa que ja ha mort , però al que caldrà ressuscitar amb un nou esperit.

És clar que més d’un dirà, però de que va aquest paio que sempre s’ho ha mirat des de fora i a bon segur mai hi prendrà part. Bona pregunta , però és que un que sempre ha estat una mica somia truites , li agradaria un Pellofa i unes comparses com les que no em perdo cap any actuant al teatre Falla de Cadis.
Un concurs de xirigotes que ocupa totes les nits del cap de setmana de Carnaval al canal90 del Digital ( TV Andalucia) . Un prodigi d’intel·ligència , estètica , disfresses i principalment cinisme sense embuts disparant contra tot i contra tots. Uns carnavals que admiro i que en la distància i amb la perspectiva m’agradaria veure per aquí.

Potser llavors , fins i tot potser m’atreviria amb una disfressa.

PS.- M'ha decepcionat molt el cartell de Mateo Lara. El considero un gran artista però aquest cop no l'ha endevinat i el cartell , hàbil en el concepte , és fred , poc atractiu i gens trencador.