PRESENTACIONS



Com si de campanya electoral es tractés en aquests dies he realitzat tres presentacions d‘exposicions i una que es va quedar en camí degut a coincidir en horari. Tenint en compte que un està en any sabàtic en això de la crítica no deixa de ser satisfactori que es recordin d’un per aquests actes.

Per començar, el passat dijous vaig tenir el plaer de presentar la mostra que Raúl Capitani presenta al Capgròs . És aquesta una exposició especial , ja que malgrat la limitació que imprimeix l’espai , és en certa manera un petit homenatge als seus trenta anys de vida artística a Mataró. Trenta anys en la que ha mostrat de manera ben intensa tant la seva vàlua creativa com la seva capacitat didàctica.

Recordo perfectament la seva primera exposició a la sala Fuset , que era un magnífic casalot que es trobava ben a prop de Sta Maria. La seva exposició va ser un compendi d’alguns gravats , entre ells una mítica “Coca de Mataró” , un recull d’aquarel·les amb les que ja s’acostava als poetes espanyols, i finalment un seguit de pintures de caire social , com li pertocava per la seva encara recent presència al país amb tota la càrrega que significava aquell exili recent estrenat.

Ha passat trenta anys , i amb una rara fidelitat , Capitani segueix entestat en aquells pilars fonamentals. En primer lloc amb el gravat , la seva veritable passió. Raúl segueix cercant noves maneres , intentant mixtures quasi impossibles , per mantenir viva aquesta tècnica que li permet , potser com cap, expressar amb tota intensitat les seves necessitats interiors.

Però Capitani segueix en el diàleg permanent amb els grans poetes. Les seves carpetes al voltant de certs poemes tenen continuació amb els detalls d’obres exquisides en les que l’especial plàstica recarregada en personatges i històries li permet a Capitani fer-ne especial lectura.

La pintura , finalment , és el camp en que li surt més intensa la càrrega social que sempre ha volgut impregnar als seus treballs. Conscient del paper d’agitador que ha de tenir tot creador , explicita en els seus treballs les realitats i misèries d’una societat que no acaba d’assolir aquell sentit de justícia col·lectiva que ell tan reivindica.

Tres conceptes que es mantenen en aquesta exposició. Una mostra que alhora és la realitat del present, però serveix de mirada emotiva al passat i de esperançador cop d’ull al futur.
Per la seva pintura , per la seva capacitat d’ensenyar i no tan sols tècnicament , i per mantenir-se fidel a un ideari personal i artístic be val acostar-se com personal homenatge a veure aquesta exposició que de manera modesta però emotiva , ens recorda els trenta anys de la seva presència viva en la societat , l’art i la cultura de la nostra ciutat.

PS.- En aquesta ocasió vull celebrar la presència de l’alcalde Baron en l’acte inaugural. És de tots sabut que ell ja acostuma a visitar exposicions i acudeix a diverses inauguracions. Però la seva presència , no oficial, més d’amic que no pas d’alcalde ho fa encara més lloable i va donar la importància institucional que sens dubte l’exposició mereixia. Gràcies.

MANIFEST

Algú s’ha sorprès que hagi signat un manifest d’un grup d’artistes en recolzament a José Luis Rodríguez Zapatero i a Manuel Mas.
Mai he amagat la meva simpatia crítica pel PSC , i que el meu vot ha estat sempre socialista, com serà aquest cop. Crec que és el millor per Catalunya malgrat la nul·la devoció que tinc per la que n’és la cap de llista. És així i de tal manera que la meva signatura apareix en el manifest ja que els observadors hauran pogut observar que els noms recolzats son ZP i Mas. A bon entenedor...

Per cert , veig que malgrat em fan constantment la pirula en el tema cultural i artístic , la gent del PSC em deu tenir en bona consideració ja que em situen en lloc de privilegi en això dels manifests. En el butlletí de notícies que de manera bisetmanal arriba a la gent del PSC el meu nom encapçala el comentari , llàstima que una vegada més vagin errats . Soc Pascual , amb “c” i no amb “q”. De seu beneïda enyorança del gran Pasqual Maragall.