NOU CARTIPÀS

Que un regidor abandoni el seu càrrec per ocupar un destí superior i per tant que amb l’entrada del següent de la llista pugui existir un petit canvi de cartipàs per a tal d’aprofitar millor les qualitats del membres de l’equip, és un fet tan elemental i alhora corrent, que no hauria de provocar grans comentaris, i més si no es tracta d’una regiduria d’aquelles que públicament es consideren “pilars”. Com és possible dons que quan això ha succeït ara a Mataró hi hagi tan rebombori?.

La resposta en aquest cas particular és evident que té una lectura personal i porta el nom de Carlos Fernández, a bon segur el regidor més controvertit del consistori , capaç d’aplegar un bon grapat de fidels defensors i un altra de detractors , entre els que m’hi trobo, que no és que no el considerin capaç d’ocupar aquest càrrec , és que tenen el total convenciment que una ciutat com Mataró mereix gent molt més valuosa que pugui aportar quelcom més que la plena fidelitat com a mèrit de campanya.

El cert és que la gestió del canvi ha estat risible: Per un cantó,- i suposo que seré ràpidament desmentit- , hom va ple i ha estat tema de totes les converses que es va intentar convèncer a Núria Aguilar de que renuncies al seu dret succesori , desig al que es va negar. Conseqüències del mateix fer que li provoca la seva davallada en la llista electoral?. Ves a saber però potser d’aquí aquesta regidoria de Gent Gran , treta de la màniga i sense gaire sentit polític i menys pes específic.

L’altra, l’elecció de Carlos Fernández que segueix augmentant el seu pes polític ,- que Déu ens agafi confessats -, amb el que Baron i Bassas presenten una lectura que fa un xic de por. Sempre he cregut que la intel·ligència està en saber-se envoltar del millor. Fer-ho de gent que si més no haurem de qualificar com de poc valuosa, és voler assegurar-se la cadira i això sempre s’acaba pagant.

S’equivoca del tot Ramon Bassas en el discurs defensiu ( d’ell , de la decisió i de Fernández ) que presenta en el seu blog i que Baron en el seu diu que signa sense por. El seu error comença ja quan mentre el mon periodístic anava ple de la decisió presa ( convenientment filtrada ) es llençaven pilotes fora davant dels militants en reunió oficial. De nou el cornut és el darrer en assabentar-se

De veritat creu Bassas que “aquesta mena de canvis, massa centrats en debats nominals quant a l'anàlisi, són rebuts invariablement amb crítiques més o menys furibundes més fruit del prejudici que de cap altra cosa”. O és seriós dir :” són rebudes amb cavil·lacions un pèl obsessives sobre les motivacions més o menys obscures que tant agrada de veure”. Si de veritat així ho pensa , és que la manca d’anàlisi polític en una substitució com aquesta ha estat molt important.

No podem anar ara parlant de canvi generacional, diversitat de sensibilitats , la generació de la transició.... Ja sé que qui més em coneix , - la meva dona - , em diu moltes vegades que m’he quedat al maig del 68 , i el pitjor és que encara no m’he assabentat de que d’aquelles idees poc en queda. Potser sí i potser degut a l’edat que marca el meu DNI . em rebel·lo al canvi generacional, quan sols es fa per això per generacional i no per qualitat.

És una mica com el debat artístic entre figuració i abstracció, entre plàstica i contemporaneïtat. Que ha de prevaler? . Pregunta en aparença difícil i amb resposta fàcil : Allò que tingui més qualitat.

I aquí està la mare dels ous. Qualitat i eficàcia. I aquests son uns adjectius vedats en Carles Fernández que a bon segur en disposa d’altres però que jo i molts d’altres no li sabem veure per enlloc. I com que cal demostrar-ho , valgui fer una ullada a la seva gestió com a representant del PSC en el PMC de la darrera legislatura. És difícil per a no dir impossible , fer-ho pitjor .

Però el que em desil·lusiona és que sembla voler-se escampar una cortina de fum com per fer fonedissa tota la història. Divendres passat, en el programa “Objectiu” de l’Oriol Burgada a TVM , programa que de nou es recomano ja que paga la pena seguir-lo amb atenció , era divertit veure com Joan Salicrú , Joan Catà i Saül Gordillo , tots ells proclius i propers , a nivell personal i professional, amb les tendències del Govern Municipal, intentaven fugir d’estudi davant les escomeses del presentador que incidia en allò que tots sabem , la debilitat d’un Govern , fluix en la seva llista electoral i que s’escrostona davant cada canvi .

Just aquest dilluns , Baron celebra e acte públic al Centre Cívic del Pla d’en Boet el primer any de mandat. Estic convençut que incidirà en el canvi generacional. Ahir dissabte , en les paraules que va dir en l’estudi d’Albert Alís , ja va parlar d’aquest canvi i es va trobar que aquesta idea i en aquell lloc i moment no tenia res a veure , i feina va tenir per sortir de l’embolic.

Canvi generacional sí, però amb mèrits i qualitat , i avui per avui , i amb un any ja menjat, les joves incorporacions al Govern Municipal no arriben a la sola de la sabata d’aquells als que van substituir, Però el pitjor no és això , és que tots tenim el convenciment que mai hi arribaran.

Ja ho diu el poble : Qui val, val. I entre aquests que valen no hi està Carlos Fernández , regidor plenipotenciari d’una ciutat que mereix un quelcom millor.