QUATRE ( II )

“Quatre” és la mostra que cada any en arribar la primavera ofereix Caixa Laietana a quatre artistes joves ( o no tan joves si tenim en compte que algun depassa la quarantena ) en l’intent d’oferir una mirada a un art que podríem dir més fresc o menys acomodatici.

Hem de reconèixer que sense assolir grans nivells, anteriors edicions de Quatre ens havien ofertat una mirada més intensa que no pas la d’enguany establerta més en l’artifici , en el joc , que no pas en la reflexió, l’aposta crítica i la valentia creativa més enllà dels plantejaments estrictament pictòrics.

Fora del mataroní Màximo Almeida , del que en parlàvem en un post de fa uns dies , amb una obra afermada en el seu llenguatge peculiar i que be val una deturada visita , en la resta existeix una tendència excessiva per un decorativisme “modernillo” , en unes obres que a vegades cauen més en el que podríem de dir de botiga de mobles de disseny que d’una galeria d’art.

Àngel Martínez ( Barcelona 1966 ) redueix la seva presència a un teòric simplisme en el joc de les composicions. Objectes comuns i quotidians convertits en elements geomètrics per conjugar formes i volums que en aquest venen acompanyats de la presència del color , a la recerca d’un senzill tromple l’oeil que no provoca en absolut.

Envoltat d’una mirada a lo De Chirico , però en les seves antípodes en el que pertoca a concepte , Àngel Martínez fracassa en el seu intent d’aconseguir convertir els elements habitual en elements essencialment bells. I el seu fracàs està no en els objectes i sí en la seva mirada que vol ser freda i esdevé insípida , i que vol jugar a ser interessant quan en realitat és vulgar.

Tot en aposta absolutament fallida que ens transporta a una motivació pueril sense cap mena de transcendència

ART I DINERS

L’art val el que la gent vulgui pagar per ell. Són paraules de Maria García Yelo , actual directora del departament espanyol d’Art Contemporani de Christie’s i que fa fins ben poc era subdirectora del Museu Reina Sofia.

Diners els de Roman Abramóvich , el multimillonari ucranià mes conegut per ser l’amo del Chelsea que fa ben pocs minuts ha perdut la final de la Champions.

L’altra dia es va gastar ell solet 76.5 milions d’euros per adquirir un tríptic de Francis Bacon i un nu de Lucian Freud ( Benefits supervisor sleeping ) , amb el que aquest artista aconseguia el rècord de preu d’una obra d’artista viu.

Diners i paraules. I com no, Art. Tres elements que conjugats poden donar molt de sí.