TROBADA A MÈXIC
El passat dijous vaig patir una d’aquelles pirules que sols pots acceptar als amics. Assistia a la inauguració de l’exposició que Miquel Arnau , Eduard Novellas i Marc Prat presentaven a la Casa Gòtica d’Argentona, quan tot arribant, la Cristina Villa, excel·lent professional amb la que m’uneix una més que bona relació, i en Pep Masó , alcalde d’Argentona , em feien un vil atracament sense possibilitat de fugida, tot demanant-me que en fes la presentació de la mostra.
No podia dir que no i a més era certament un plaer, ja que amb en Miquel Arnau tenim quasi una relació de parentela i de Marc Prat i Edu Novellas , puc dir que soc dels pocs que els he conegut quan encara ningú en sabia de la seva existència.
L’exposició que porta un enganyós títol relacionat amb Mèxic,és així ja que els tres varen coincidir pintant allà amb l’aixopluc d’un altre argentoní , en J.Catalan , jove empresari català que està treballant a Mèxic i ara intenta ser el promotor de l’art jove català en aquelles contrades.
Malgrat ser una petita exposició, les dimensions no donen per a més , és d’aquelles mostres que no tan sols es veuen amb tot plaer, ans queda molt clar la bona qualitat que atresoren els seus artistes protagonistes, que malgrat la seva dispersió artística i conceptual porten el nexe comú de l’home com a protagonista.
En Marc Prat segueix amb l’espiritualitat com a eix conductor de la seva narració. Si abans eren claustres o el ioga ( veure figura) , ara , impactat per les figures pre-colombines vistes en el “Arqueológico” , trasllada la seva quietud física i la seva força mental al seu llenguatge habitual , tot mantenint els criteris plàstics i estètics que li son ben personals. Rostres que sense dir res ens segueixen dient molt.
Miquel Arnau segueix amb el seu paisatge viscut com ens principal del seu discurs. De nou Burriac ens parla ara sota la intensitat d’unes tonalitats càlides creadores d’un ambient dominant que sedueix en la seva especial bellesa.
El paisatge entès , no com entorn i sí com a part d’un mateix ja que en configura part del ser, segueix essent el punt de crida d’un artista massa desconegut i per el que un apostaria sense cap mena de dubtes.
Finalment Eduard Novellas segueix amb la figura com element per retratar altres conceptes. En certa manera sembla deixar una mica de costat la fredor gens asèptica dels seus retrats d’arrel hooperiana i de nou sembla apostar per una visceralitat per mantenir el to d’un discurs en que el ser humà segueix essent el protagonista essencial.
Tres artistes diferents però en bona part complementaris en una exposició de grata i recomanable visita que ens demostra que en la pintura mataronina segueix existint creadors d’alt nivell que superen abastament els límits qualitatius marcats com excel·lència per aquells galifardeus que disposen del paraigües protector dels que manen en l’art de la ciutat.
Exposició a la Casa Gòtica d’Argentona. Fins a final de mes
Obert divendres , caps de setmana i festius.
( Cap de les imatges correspon a obra presentada en aquesta exposició )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada