ENDAVANT, SUPERANT EL PRIMER ESCULL

Estic molt content. Un missatge em confirma el que una trucada telefònica ja m’avançava aquest matí: “ Si no hi ha res de nou...”. I no hi ha hagut res de nou de manera que ja tornes a estar a Mataró, a sentir el seu flaire , el seu pàlpit, i principalment a sentit l’olor i el calor de casa , tan diferent al ferum especial que domina tots els recintes hospitalaris.

No t’he trucat , he pensat que a bon segur voldries descansar i no he volgut ser un més en el grapat de persones que han volgut demostrar-te el que tu ja saps, que t’apreciem per el que ets i per el que vals, i justament també per tot el contrari , A fi de comptes sé perfectament que jugo amb avantatge ja que demà agafaràs el portàtil , premeràs “favoritos” i llegiràs aquestes línies.

Per això et vull dir que estic, estem , molt contents, però també dir-te que encara no hem guanyat res. Que encara falta molt i la batalla serà llarga i feixuga, i allà estarem. A bon segur en silenci , callats en un racó, però ja sé que no cal més, que la calor arriba i tots sabem , a hores d’ara , per on bufa el vent i per quin costat surt el sol.

PS.- Estic escoltant la ràdio i diu que ha guanyat el teu R.Madrid, em sembla escoltar que et dediquen la victòria. Felicitats.
I per cert, que hay de lo mio ?.

LECTURA DE FUTUR
Deixant de costat el sentit purament temporal, la mirada interior a una exposició ens ofereix alhora un paramètrica de passat , present o futur, segons el sentit interior d’allò presentat.
L’espai d’art “enblanc” segueix la seva temporada presentant el treball de Cristina Comet , una artista gironina encara nouvinguda al camp de la creació, que fa una aposta singular, com és realitzar creacions plàstica mitjançant l’ús de materials reciclats de tota manera sobre els que realitza accions químiques per obtenir així uns resultats estètics, ja que és difícil definir-los com a pictòrics.

Ni l’aposta , ni els resultats son novedosos , ja que si partim de l’art pòvera podem seguir per tot un seguit de moviments artístics d’arrel ben comuna i amb uns resultats igualment satisfactoris, però en aquesta ocasió si apareixen uns apunts de futur que de ser desenvolupats permetrien albirar unes possibilitats interessants.

D’aquí aquesta lectura de futur amb la que titulem el comentari. Per què avui per avui és això , una aposta de futur. Manca un major rigor en el concepte general de l’obra , massa vegades dominada per un entramat central d’arrel mecànica que indica el ritme i la melodia del presentat.

Cal una aposta més agosarada per les formes , les textures , els colors , els resultats de l’acció química en una paraula, per aconseguir uns treballs més intensos , més personals , més íntims en una paraula, eliminant aquest sentit decoratiu que sembla dominar , planant per damunt del presentat.

Una exposició que combina obres intranscendents amb d’altres de plena seducció , però que semblen portar més el sentiment de la casualitat que no pas el del resultat cercat.

Per això parlem de sentiment de futur. En el treball , la investigació , la recerca i l’evolució ha d’estar el futur d’una creadora que ha trobat un camí vàlid i interessant però que alhora li cal encara demostrar que serà capaç d’evolucionar en el mateix.

Cristina Comet
Enblanc, galeria d’Art
Del 21 de Novembre al 12 de Desembre de 2008