FUMS

De fums n’hi ha de molts tipus. Avui en parlem d’uns quants que hem vist i sentit en aquests díes .

FUM GRIS



En Marc Prat exposa a l’Espai Capgròs. És una petita mostra com és obligat per la mida de l’espai i la mida de les seves obres , però encara que tan sols son mitja dotzena és una exposició d’aquelles compactes i que demostren a simple vista el seu pes específic.

En Marc torna al seus orígens i presenta “peus” i “claustres” elements de fàcil traducció per la seva similitud en cos i esperit , en terra i aire . En ells , i recolzat sempre per la seva gran qualitat tècnica que li permet mitjançant el fonament del dibuix i la distorsió de textura cromàtica que quasi hem de considerar made in la seva família ( d’inducció directe de la seva mare Rosa Codina Esteve ) , confegir uns treballs en els que l’atractiu visual serveix com magnetisme per anar més enllà.
Un més enllà de reflexions i serenitat , d’esperit a la recerca d’un cert nirvana , de conceptes que permetin endinsar-nos en el sempre difícil equilibri entre home i esperit , cos i ànima.

Una exposició amb gregorià de fons i olor a incens de botafumeiro. Una mostra que sembla retornar-nos al passat mitjançant un treball artístic absolutament actual. Una mostra ben demostrativa de la gran qualitat de Marc Prat.

Una exposició que cal visitar.

FUMATA BLANCA

Ha guanyat Obama i com tanta i tanta gent estic content i esperançat. Potser no tant com molts dels articles que he llegit per arreu però si desitjós de pensar que comença una nova època i que certament “sí es pot” anar endavant.

Desconfiat com soc però segueixo pensant que en realitat Gallardón ha guanyat a Acebes , el que ja de per se és prou important , però m’agradaria que el pas fos certament de gegant.

Clar que Irak, Afganistan, Guantánamo... seran els punts iniciàtics que ens marcaran el camí però el magnetisme personal, el feeling que genera per la seva manera de fer , dir i comportar-se podria aconseguir que els EEUU no fossin els EEUU de sempre.

Ho aconseguirà?. Esperem que al menys els revolucioni com ho ha fet en aquesta campanya electoral motivant-los a prendre part en la comtessa.
Obama , la gran esperança per retornar al camí d’un mon millor.

Un mon molt millor que el que volien pintar el trio de les Açores. Veritablement que sense Bush, Blair i Ansar és viu millor i es veu el futur amb més optimisme.

FUM NEGRE


Llegeixo que Tele 5 pagarà aquest cap de setmana 350.000 euros a Julián Muñoz per unes llargues declaracions en exclusiva, pressuposo que en el programa “La noria” ( que baix has caigut Jordi González).

Fets com aquest son tan inpresentables que haurien d’estar prohibits. Haurien d’existir medis per impedir aquesta exaltació del “xorisisme” , tant perillosa salvant les distàncies , com l’exaltació del terrorisme.
I si no hi son hauria d’existir un veritable reglament d’ètica professional. Actes com aquest haurien de provocar ineludibles càstigs als seus promotors.

Mentre no sigui així el periodisme groc seguirà guanyant una guerra front el rigor , l’anàlisi i la veracitat d’aquells que han fet de la informació un element clau en els moments en que estem vivint.

Una derrota més dolorosa que mai. Per si mateixa i per les seves conseqüències.

FÀBRICA DE FUM


La que amb el seu fer domina l’ambient de la ciutat convertint-lo en brut i desesperançador. Un fum que sembla no consolidar-se en res més que en ell mateix , un fum d’efecte il·lusionant en l’aparença, i que en acostar-te veus que es desfà i queda en un no res.

Una fàbrica que queda evident té la seu central al vell mig de la ciutat, a la Riera 48 , i que disposa de petits generadors en diferents indrets de la ciutat amb noms atractius com IMPEM , IMAC , Tecnocampus, PAM , Participació, PUMSA , GINTRA , Educació, Cultura ....

Una fàbrica de fum que genera de manera constant i permanent uns híbrids de llumetes de neó , paperets i serpentines , rodes de premsa , pactes , projectes i avant projectes , taules de concertació.... per al final quedar-se en el que és , és a dir, simplement fum.

Un fum cada vegada més irrespirable que cal urgentment esvair , tot desitjant que no ho haguem de fer a la primavera de 2011.