IMPECABLE

Malgrat els meus esforços veig que la periodicitat dels meus escrits de tant en tant se’n va en orris, com per ex. aquesta setmana. Al brogit habitual hi ha calgut afegir-hi feina extra a casa , baixes a la feina , feina extra en el treball ja que aquest dissabte se celebrava el 50 aniversari de l’empresa i teníem festa de gala , en la que alguna cos un hi tenia a veure, i us puc ben assegurar que ahir la pluja va ser una benedicció per un descans que mereixia amplament.

Però cal tornar ràpid al dia a dia i avui ho vull fer tot recomanant la col·lectiva de Pintura catalana s XIX – XXI , que se celebra a l’Ateneu de la mà de Creamòn. És una exposició que a més de la seva finalitat social, i fent-ne un únic anàlisi artístic , cal considerar com excel·lent. Les obres presents son totes de gran qualitat i de passen en molt no tan sols les col·lectives d’aquest tipus, generalment de rampoines, ans també qualsevol mostra col·lectiva d’aquelles que en galeries sovintegen tant per Nadal com a l’acabar la temporada.

Peces de tots els estils, per tots els gustos , i sempre responen perfectament a la qualitat reconeguda de l’artista.
D’aquesta exposició en faig crítica al capgròs.com qual ara i aquí avanço.

IMPECABLE

Massa vegades les exposicions col·lectives realitzades amb finalitats d’aconseguir fons per a qualsevol organització acostumen a ser enganyoses en l’aparença. Generalment el llistat de bons creadors no es correspost en la qualitat de les peces presentades, ja que sabedors tots que bona part de les adquisicions es realitzen en afany de col·laboració i no pas de judici artístic, fa que artistes i galeristes aprofitin l’ocasió per treure rampoines d’estudis i fons de col·lecció.

Aquest concepte en canvi, queda absolutament esvaït tan sols fer una mirada planera per qualssevol de les tres plantes de l’Ateneu Caixa Laietana, espai en el que es presenta la mostra “Pintura Catalana s XIX-XXI , Un repte, una resposta” , organitzada per l’ONG local “Creamón” amb col·laboració amb les galeries d’Art : Sala Pares , Maragall , Oriol , Anquins i Àgora 3 , essent comissariada la mostra per Sara Pajares. I diem això , ja que el nivell presentat en aquesta ocasió és més que elevat , incloent peces de veritable col·leccionista , dignes de tota admiració .

Un llarg centenar de peces confegeixen aquesta mostra que ens ofereix variada , diversa i afinada mirada a bona part de la pintura del nostre país realitzada en el decurs de més d’un segle. Una mirada eclèctica , sense distinció d’estils , ismes o tendències , però amb un elevat llistó de qualitat general i particular de cada artista.

Difícil és dons fer individualització en l’exposat , però si val la pena destacar l’obra de Francisco Bores , que és sens cap mena de dubte la gran estrella de l’exposició , a la que hem d’acompanyar en el que pertoca als artistes locals per un peculiar i gens habitual gouache d’Opisso.

De la resta és difícil la tria ja que al costat d’un interessant Saura , podem gaudir d’unes obres del Tharrats més veritable, que fa competència al brillant Clavé que pot donar-se la mà a un Guinovart dels que es fa mirar, a un Ponç ben personal o a un Cuixart d’alt pes específic , sense oblidar un tradicional Tàpies. Això si no anem per camps més figuratius on Grau Sala , Mallol Suazo , Serra Llimona , Raurich , Matilla , Vila Arrufat , Bosch Roger o Domingo estan molt ben representats.

Igual nivell podem trobar entre artistes més actuals amb uns Artigau , Domènech , Regina Giménez , Grau Santos , Guerrero Medina , Jordi Marcet , Glória Muñoz , Perico Pastor , Plensa , Sunyer , Todó, Romà Vallés, Vidal ..... amb peces ben representatives a la seva alta qualitat artística.

Exposició dons que be es pot qualificar amb aquest “impecable” amb que encapçalem el comentari. Obra tota amb nivell, i una gran majoria d’alt nivell, que és un plaer per la vista , un gaudi per l’esperit i esperem sigui un absolut èxit en el que pertoca a la seva finalitat.
Mostra de repetida i intensa visita que recomanem amb tot plaer i que serà a bon segur de les millors de tota la temporada.

Felicitats

ROSA Mª FONT

Justament en la inauguració de l’exposició comentada m’arriba la trista notícia de que ja no hi ha res a fer i que és qüestió d’hores que Rosa Mª Font ens deixi.
Avui aquesta tarda m’assabento ja tard del seu enterrament. Tot el que va tenir de lent el desenvolupament ha tingut de ràpid el final.

Em sento com no , molt trist. Vaig parlar amb ella tan sols fa uns pocs dies i vaig seguir veient la brillantor als seus ulls. Ara ja no podrem seguir el seu caminar expositiu . com en parlava en la crítica que li vaig fer en el 2004 amb motiu de la seva exposició a l’espai Cap Gros.

Una crítica que ara recupero com homenatge personal, alhora que expresso el meu més senti condol a tota la família d’artistes que l’envoltava . A n’en Rafel i a n’en Pol de manera ben directa , i a la gran família creativa dels Codina i els March. Com sempre diem , sortosament , els artistes no moren mai ja que ens perviuen en les sevs obres.

Un petó ben fort Rosa Mª.

CAFÈS

El món dels cafès ha estat sempre un element ben atractiu als artistes per fer-ne plasmació. La raó és prou evident. En ells hi resideix un munt de possibilitats plàstiques. Existeix el punt realista , però també cap la possibilitat del sempre atractiu repte que significa la recreació d’ambients. Això per no parlar de les múltiples possibilitats dels personatges que poden existir en ell., o simplement intentar adobar tots els conceptes en un.

Rosa Mª Font debutant en això de les exposicions , encara que no en el camp de l’art en el que ha conreat amb encert el sempre especial món de la il·lustració , justament ha volgut escollir aquesta temàtica per el seu debut expositiu en general, i en l’Espai Cap Gros en particular. I el cert es que ho ha fet amb la suficient habilitat i solvència com per sentir-se satisfeta.

Font te els suficients coneixements com per saber el que es toca, i a més la seva experiència com il·lustradora, la porta envers uns camins explicatius, que en aquest cas sap solventar amb habilitat i una certa gràcia. Partint de l’eix dels personatges , l’autora desgrana la seva història amb varietat en el concepte i en la realització. Ja sigui partint d’un cert ideari del còmic, ja en el camp pròpiament il·lustratiu, ja amb uns plantejaments més pictòrics. Rosa Mª Font intenta oferir-nos mil i una històries condensades en tots i cadascun dels seus quadres, i a fe que ho aconsegueix.

Amb les limitacions i les mancances pròpies d’una principiant, en el treball de Font hi ha el suficient com per seguir la seva trajectòria.

Gener 2004