LIMONE SUL GARDA

La imatge que encapçala aquest article és la d’aquest població vista d'aprop i des de l’Observatori del Monte Baldo ,just a l’altra cantó del llac de Garda. De Limone en parla l’Albert Guisasola en el seu article de divulgació científica al Capgròs.com , i tot recomanant la seva lectura , vull recomanar l’indret.

El Llac de Garda és un espai poc aprofitat per passar les vacances quan disposa de molts atractius. A més dels naturals que son variats i tots ells aprofitables , es troba a una distància molt assequible de Millán o Venècia , ciutats amb fàcil comunicació via tren. Igualment es pot visitar Verona , Mantova , Brescia , Bassano i fins i tot apropar-se ( a tres hores de cotxe ) a la zona d’Insbruck.
Una zona en la que vaig passar unes magnífiques vacances l’any passat, tot esperant i desitjant que encara que sols sigui en una petita part , alguna cosa ,’ m’hagi arribat del gen de Limone.

TRANQUILITAT

He agafat una bona calipàndria. Una paraula en desús però que a mi m’agrada ben particularment. Devia agafar fred el passat divendres xerrant amb en Josep M. Codina al voltant de la seva propera exposició aquest dijous a l’espai Capgròs que ja us recomano a priori ja que els seus dibuixos de petit format , son una meravella de divertimentos, en el sentit més estricte de la paraula. O potser la vaig agafar després de la magnifica xerrada amb en Joan Salicrú , aquest periodista local de soca-rel que domina tots els intríngulis polítics locals i amb qui tan bé comunico, tot i que podria ser fàcilment el meu fill ( per edat , off course ).

El que sigui és que ahir ja vaig tenir una guàrdia penosa amb el cap ben entabanat , una tarda quasi sense gaudir del magnífic triomf del Barça , i avui quedant-me al llit fins molt més tard de l’habitual i amb aquella fredor interior que sembla que entre els mucolítics i el paracetamol , - i alguna que altra copa de conyac – estan tornat al seu estat natural.

CONGRÉS

Malgrat no estar avui per moltes punyetes, he intentat navegar per saber els resultats del darrer congrés del PSC local. Pel poc que he vist cap sorpresa , però a l’espera de com ha quedat el document marc , - un és curiós de saber com han acabat les seves esmenes culturals -, hi ha algunes reflexions que passegen pel meu , avui poc clar , pensament.

Poc a dir de l’executiva. O milor dit , amb els seus noms esta dit tot. I no pas per bé. Com bé diu el meu amic Don Camilo, - per a ell soc un Don Peppone socialdemòcrata -, i que visqui Giovanni Guareschi a qui caldria reivindicar , hi ha el que hi ha , i la culpa és d’aquells que us queixeu i no acabeu de fer el pas, I potser caldrà ser valent ,fer el pas i començar a plantejar “no” a noms que o sols tenen bona voluntat , o sols tenen ambició, dos elements que caldria eliminar de la política d’una ciutat com la nostra que depassa amplament els cent mil habitants. Llàstima que un els quaranta ja els ha oblidat , no com altres que els acaben d’estrenar. Felicitats un cop més, Ramon.

Però sigui com sigui valguin unes reflexions vistes tan sols a traves de la xarxa:
1.- Segons els comptes d’en Joan Salicrú, acceptats per la Montse López , el PSC de Mataró, tot i mantenint-se en el poder local, ha tingut una pèrdua d’un 16% de militants encara que en realitat és d’un 33% dels antics militants , tan sols compensada per aquest 42 nous militants nous que alleugeren la caiguda.
Unes dades matemàtiques que caldria valorar , i més si en poguéssim veure de quins cantons venen altes i baixes.
Sigui com sigui unes dades altament preocupats.

2.- En les fotografies que s’ofereixen del congrés s’observa una important afluència dels que tenen la menjadora i una gran absència de noms importants que han tingut, i tenen importants espais de poder i convocatòria, i principalment de pensament , en una bona part de la societat mataronina , que potser no combrega amb el partit , però sí en aquesta manera de ser ,avui sembla que esborrada definitivament.

Resumint en un filar prim , - allò que tan poc agrada als actuals dirigents -, s’observa una masiva participació de la facció PSOE i una absència generalitzada del cantó PSC que ha estat del tot eliminat del mapa d’una executiva que ha enterrat del tot a al que podríem dir sector catalanista del partit i que a bon segur s’haurà de plantejat fer les seves reunions en castellà ja que no arriba a una tercera part el nombre de membres que tenen en el català el seu idioma matern i habitual.

Un partit per acabar, que malgrat les seves expressions de necessitat de prendre part en la vida civil i en els actes que en ella es realitzen , va donar la nota per la seva absència més absoluta en la inauguració de la sala d’exposicions del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics , on exposava Marta Duran que curiosament no fa ni un parell d’anys que havia estat escollida pel Govern com imatge de la seva felicitació nadalenca.

Però ja sabem, tempus fugit.

LÍRICA I GEOMETRIA

Marta Duran ha estat escollida pel Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona per inaugurar la seva magnífica sala d’exposicions que es troba en la seva seu de la Pça Xammar 2 de Mataró. Un espai que aplegarà en sintonia exposicions de caire tècnic amb altres de caire artístic , en aquest cas sota la direcció de la gent del Sant Lluc que afegeix un element més en la seva intensa activitat.

Estic convençut que la petició d’aquesta exposició va ser una sorpresa per a la Marta Duran , però ha estat una sorpresa resolta de manera més que hàbil i intel·ligent per l’autora que ha sabut confegir una mostra en la que aposta per la contradicció entre espai urbà i espai natural, mitjançant unes peces que s’aparellen, malgrat l’evident divergència del seus conceptes , d’una manera formal i estètica altament apreciable.

Per un costat Duran aposta per uns paisatges urbans estructurats de manera geomètrica però de cromatismes càlids , que volen apropar-se a un caràcter vital llunyà a l’efervescència actual d’un paisatgisme urbà de to fred i hiper-realista. Uns paisatges vitals, atractius i comunicatius que ens volen parlar més enllà d’ells mateixos , en un concepte més urbanístic del tot.

Obres que contraposa amb altres de caire naturalista i floral, seguint l’esperit de la seva darrera exposició a l’Ateneu , on la natura n’és dominadora amb l’ajut d’una paleta rica en cromatismes que recolza una pinzellada intensa i brillant que ajuda a trencar el fàcil classicisme en que podria caure.

Una exposició atractiva , de fàcil visita , plenament identificadora del concepte creatiu de l’artista i que serveix amb tot honor per inaugurar un espai brillant que tot artista haurà de tenir en compte i al que cal desitjar una ampla volada.

Una exposició a visitar i que curiosament es van perdre tan la gent del Govern com els representants de l’IMAC. Potser serà que davant el gran ventall expositiu del que disposa la ciutat , un espai com aquest no mereix ni tan sols una visita de cortesia. Com sempre tot ben lamentable.

Marta Duran. “ Lírica i Geometria”
Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona
Can Xammar 2.
Exposició del 28 de Novembre al 15 de gener de 2009
De dilluns a divendres de 9a 14 hores i de 16 a19.00 hores.