PRESÓ vs. NAU GAUDÍ


La jugada mestre de Bassat , al que per cert hom podia veure el passat dissabte a l’Alcampo arrossegant , al costat de la seva dona , un carro igual de carregat com tots els normals alhora que es deturava per provar-se un jersei de coll alt, fora de tot aquell glamour que alguns volen donar-li , quan els que hem tingut ocasió d’estar amb ell sabem el seu actuar del tot planer.

Dons bé, la jugada mestre de Bassat convidant a l’Ajuntament a moure peça vist l’obligat endarreriment dels treballs que s’han de dur a terme en la que serà la seva seu, ha provocat ràpides respostes en els partits de l’oposició que en aquesta ocasió sí que recolzen al Govern per aconseguir que el museu sigui realitat.
En bona lògica aposten per donar sortida cultural a la Nau Gaudí, defensant l’ús noble d’aquest magnífic espai, deixant enrera el gran error ,- cabuts que han estat -, de la instal·lació d’un telecentre que podria estar col·locat en qualsevol altra dependència municipal.

Sens dubte és aquesta la millor opció ja que les modificacions a realitzar son del tot minses , el cost no seria gens elevat , tot tenint en compte que la gran despesa que seria l’apartat de il·luminació després podia ser reciclat en el mateix Museu o en altres espais municipals, i el presumible resultat seria excel·lent per partida doble , el de gaudir ja , en forma de prèvia , de la col·lecció Bassat i el de potenciar un espai malauradament malbaratat per l’opció triada per el Govern.

Quan han sortit les veus defensant la Nau Gaudí n’han aparegut d’altres defensant com espai idoni , l’espai de la Presó ocupada actualment per un seguit de grups i associacions , i s’ha de dir que no van errats en el tret encara que hagi esdevingut una opció no factible ja que la seva adequació , - llarga en el temps i costosa en l’econòmic -, la fa poc viable en l’actual necessitat.

No és però la primera vegada que es parla de la Presó com un element a tenir en compte en el que pertoca a ser un element dinàmic en la vida artística i cultural de la ciutat.
Toni Segarra , iniciada tan sols la democràcia , ja la col·locava com indret destinat a Museu en aquells plans quatrianuals , - quinquenals menys un, en dèiem nosaltres -, en els que va dissenyar tota l’evolució de la ciutat. Uns plans que el temps i la dura realitat , va convertir en paper mullat, però que eren veritable prodigi de visió política , social i ciutadana.

La Presó és un gran edifici desconegut per a quasi tothom. Un s’ha quedat en la visió de les sales interiors i el patí , però desconeix la realitat de la resta , però és cert que sembla disposar de grans possibilitats per a ser usat com a Museu.

Per això , i per tenir una idea clar de com és aquest espai i albirar així unes possibilitats culturals de futur, adjunto la descripció del mateix que apareix en el B.O.E. del 21 de Novembre de 2001 en el que es declarat bé cultural d’interés nacional, en la categoria de monument històric:

El edificio de la Presó de Mataró, situado en el centro de la ciudad,
se alza en la esquina de la riera de Cirera (la Rambla) con la calle de
la Muralla, también denominada calle de la Presó.
La construcción de este edificio fue encargada en el año 1851 al arquitecto
Elies Rogent y se inauguró en 1863. Fue el primer edificio carcerlario
construido en el Estado español según el concepto panóptico. Es un edificio
urbano que presenta dos fachadas alineadas a la calle sin foso ni murallas.
Consta de dos unidades yuxtapuestas, una de planta rectangular y la otra
de planta semicircular. Entre los dos cuerpos existe un tercero que hace
de zona de conexión. Presenta planta baja y piso y tiene un patio semicircular
inscrito en el segundo cuerpo y que afecta a toda la altura del
edificio. La cubierta es de tejado a cuatro vertientes para el primer cuerpo
y de 12 tejaditos radiales yuxtapuestos, de doble faldón cada uno, para
el segundo cuerpo. Hay un pasadizo de terrado en el tercer cuerpo que
se amplía con un pasillo de recorrido semicircular perimetral al patio.
Destaca su estructura de grandes muros de cerámica maciza y de mampostería
de piedra combinada con ladrillo macizo. Las oberturas se cierran
con rejas de forja.
Tanto desde el punto de vista funcional como desde el estructural
y compositivo, la Presó es un edificio pionero y único en la tipología de
los edificios destinados a prisión. Incorpora, al mismo tiempo, los principios
funcionales e innovadores procedentes de los movimientos culturales
europeos y las variantes de la arquitectura catalana como son el
valor expresivo de las estructuras, la horizontalidad, el predominio de
lo lleno sobre lo vacío y la ausencia de ornamentación.
La Presó de Mataró tiene un indudable interés por diversos motivos:
Por ser una de las primeras obras del gran arquitecto de la Reinaixença
Elies Rogent; por ser el primer edificio carcelario del Estado español concebido
en el concepto panóptico; por su ubicación en el centro de la moderna
ciudad de Mataró; por su buen estado de conservación; porque, una
vez obsoleta la función para la que fue erigido, puede contener otros usos
sociales sin perder sus características arquitectónicas y continuar ofreciendo
prestaciones en beneficio de la comunidad.



(El meu agraïment una vegada més a aquest excel·lent fotògraf que n'és en Quico Melero i del que de nou he manllevat les dues magnífiques fotografies artístiques d'aquest pos. Igualemnt per la visió espaial, manllevada al millor fotògraf d'art del pais que n'és Ramon Manent , mentre que la periodistica és de la mà del bon company , i millor fotògraf que nés en Romuald Gallofré)

PS.- Veig el video promocional del Congres del PSC de Mataró. No és cap sorpresa vist el poc , o l res que elsinteressa , però un cop més la paraula cultura no apareix. Per això vull demanar que pleguin ja els responsables d'aquesta campanya que sistemàticament oblida a la cultura com un element que hauria de ser, no important i sí fonamental , en el concepte de fer del partit.