El proper dilluns dia 18 es celebra com cada any el Dia Internacional dels Museus. Tots sabem que significa la celebració d’una diada dirigida a un “element” determinat . Tots sabem que vol dir una dia dedicat a potenciar aquell element, fet o circumstància per ser entès millor per tota la societat. Per aconseguir-ho es celebren diversos actes en l’intent d’apropar la casuística a la gent del carrer per a tal de motivar la seva atenció, i el que és més important, la seva reflexió al voltant del paper d’aquest element en la societat.
Per això aquest cap de setmana la més ample diversitat de Museus i un bon munt de galeries d’art que els hi fan costat, han programat un cap de setmana extraordinari amb multitud d’activitats que inclouen com no visites lliures i guiades i un munt d’actes complementaris especialment agrupats en la nit del dissabte , amb aquesta “ nit dels Museus” amb obertura fins la una de la nit.
I a Mataró?. Dons fàcil es respondre , quasi res. Aprofitant que és un cap de setmana hi ha les habituals visites a Torre Llauder , al Museu Arxiu, i en aquest cas s’afegeix una visita guiada a la monogràfica de Ca l’Arenas i al Museu de la Fundació Vilaseca, però curiosament res de res en els dos pals de paller de la museística local , com ho son el Museu de Mataró i la capella dels Dolors.
Finalment i com a cirereta del pastís divulgatiu i amb afany popular d’aquesta data , el dilluns hi haurà conferència al Museu Arxiu . Una conferència de tant alt atractiu per a tothom que estic per anar ara mateix a fer cua no fos cas que no hi pogués entrar. La conferència és d’un tema tan atractiu i apassionant com el de “Bàndols i bandositats al Maresme al s. XVI”.
És per això que de nou caldria per part d’algú ,- és a dir , de qui mana -, exigir responsabilitats per la ineptitud i la vagància d’una entitat com el Museu de Mataró paradigma clar de com no ha de funcionar una entitat de tal poder i magnitud .
Com és possible que amb tant de mal que ha fet a la ciutat i a la seva cultura la manera d’actuar de qui fa tants anys en té el poder, mai ningú hagi gosat ni tan sols citar-lo a capítol.
Això és la demostració més clara del nul interès que la cultura i l’art té en qui mana i ha manat en la nostra ciutat d’ençà els temps democràtics.
RODOLF TUR
Enguany s’acompleixen els 25 anys de la mort de l’artista mataroní Rodolf Tur, germà del també artista Josep i pare dels també artistes Lidia , Rody , Jordi i Iolanda.
Encara que nascut a Mataró al 1927 ( al carrer Barcelona) bona part de la seva vida la va desenvolupar a Argentona, on va morir al desembre de 1984, sense renegar mai de la seva condició de mataroní.
Ara a Lloret de Mar on va arribar als començaments de seixanta i on va desenvolupar un paper d’activista artístic i cultural amb una galeria d’art dedicada als turistes on pintava en directe i els deixava bocabadats per la seva habilitat en la pintura del moment i alhora sorpresos per la profunditat de la seva pintura de taller , ha decidit retre-li una exposició homenatge que s’inaugura el proper dijous en la sala d’exposicions de l’antic Sindicat.
Una exposició que caldrà visitar i en la que el departament de la ciutat on va néixer esperem que al menys tingui la decència d’enviar una nota de recolzament i reconeixement.
Esperem que sigui així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada