RAMON MANENT

Aquest vespre i a Ca l’Arenas, en Ramon Manent ha fet dissertació d’ell com a fotògraf i de la seva realitat en forma i manera d’un variat recull de fotografies a quina millor.

Fa forces anys que conec Ramon Manent , i encara en fa més que l’admiro. Comparteixo l’opinió de molts que és un dels millors fotògrafs d’art de tot l’estat , i quan dic “un dels” , redueixo la xifra a menys dits que no pas els que tinc a la mà.


Ho és ja que ha aconseguit aquell sentit tant difícil d’assolir com és entendre que el seu art ( la fotografia) està en el seu treball al servei d’un altra art , el que ha realitzat el pintor , escultor, joier , arquitecte i en un concepte més genèric , el monument que cal retratar. Per aconseguir-ho no n’hi ha prou amb disposar de mitjans i capacitat tècnica , cal fer un pas enllà i cal en certa manera sentir-se empeltat amb el treball de l’altre creador, sentir-se copartícip , estimar en una paraula allò del que li caldrà copsar cos i ànima per que aquella imatge arribi a l’espectador amb la mateixa intensitat que en una visió directa .

Avui en Ramon ens ha parlat de fotografia , de conceptes , de la seva posició davant les obres , del seu treball, de les seves emocions. Però a més ha parlat amb la seva veritable veu que son les fotografies , i ho ha fet amb un recull de fotos , algunes inèdites , que ens han permès per una part endinsar-nos en al seva faceta que podríem dir antropològica amb unes sorprenents visions de l’Espanya dels anys setanta, i per l’altra en un camp ben desconegut com ho és el del retrat de personatges famosos i coneguts , per acabar amb un variat i destre col·lage de la seva veritable especialitat com a fotògraf d’art.

Una conferència de gran nivell que ha estat del tot plaent per la cinquantena d’assistents que hem sortit encara més convençuts que a casa nostra tenim a un gran artista a qui de veritat no se li ha fet la justícia que mereix per la seva qualitat i pel tresor que va atresorant en forma d’arxiu fotogràfic que ja és una eina de patrimoni de primera magnitud.

Felicitats Ramon. I gràcies , moltes gràcies