ESPETEC FINAL

Bon cap de setmana amb tots aquells ingredients que el fan plaent com ho puguin ser un excel·lent sopar amb amics de l’art , amb l’Alícia i en Ramon com immillorables amfitrions, una bona tertúlia , lectura , música , un xic de teatre , una migdiada d’aquelles que hi canten els àngels , i diverses i ben profitoses exposicions.

Mentre, en aquestes acaballes de temporada en que per arreu es presenten el que podríem dir rebaixes artístiques de final de temporada , amb comptades excepcions d’indrets turístics , Mataró ens sorprèn en aquests dies amb un seguit d’exposicions excel·lents que cal visitar amb atenció.

Tot esperant el proper divendres per veure a Can Palauet el nou tast de la col·lecció Bassat, en el protagonisme d’Arranz Bravo, Artigau, Bartolozzi ,Gerard Sala, Serra de Rivera i Miquel Vilà , i tenint en compte que a Ca l’Arenas i en el darrer torn de la temporada , entre d’altres exposa Ramon Manent , de moment ens queda un magnífic grapat d’exposicions que s’afegeixen a la fotogràfica de Les Santes ( Soler&Balcells) i l’Espai Capgròs ( Albert Alís).

Un poker dels alts, amb l’Albert Alís de doble i excel·lent protagonista amb aquesta mirada al cos mitjançant l’obra acabada i els seus apunts i treballs preliminars ( Sala del Casal i Taller de la Presó). Una altra excel·lent exposició és “El món des d’una rajola” ( Museu de Mataró ) , mostra itinerant que de la mà de la Diputació de Barcelona es centra en la rajola catalana de mostra i d’arts i oficis , amb un muntatge prou àgil i atractiu que permet endinsar-nos amb agrat per aquest món moltes vegades desconegut. Unes mostres que mereixeran la nostra atenció en els propers dies , atenció que avui volem dedicar a l’exposició

ARTISTES GUARDONATS A LA BIENNAL 2007

Amb tot l’encert l’Associació Sant Lluc repeteix la idea que ja realitzà ara fa dos anys , presentant conjuntament amb la mostra de la Biennal, un exposició col·lectiva amb la participació dels guardonats en l’anterior edició. Si llavors ja va ser lluïda malgrat les evidents mancances de l’espai del casal, traslladada ara a la sala de Col·legi d’Aparelladors el resultat de la mostra llueix en tot el seu esplendor.

Crec que cal emprar aquesta paraula ja que el presentat és magnífic demostrant amb el mateix, per un costat l’encert absolut del jurat que va premiar a unes obres que no eren fruit de la casualitat o l’encert puntual del creador i sí ho eren fidel representació d’una bona manera de fer personal. Mentre que per l’altra cantó podem fer comparança de l’evolució duta a terme per aquests artistes i veure que mantenint la fidelitat al seu concepte intern i formal, segueixen cercant nous camins en els que expressar d’una millor manera , les seves sensacions i emocions.

Antoni Perna ens sorprèn amb dues obres de gran impacte que conformen la cara i la creu del mateix concepte. Per un costat està la dolçor d’aquesta abstracció poètica que tan bé domina , però per l’altra , - com s’observa en al fotografia -, endureix el seu llenguatge pictòric aprofundint tant en la força cromàtica com amb la densitat del material, obrint una escletxa de tota força que crec altament interessant.

Laia Bedós segueix mantenint la seva repleta iconografia , en aquesta mena de grafologia pictòrica amb la ens va oferint bocins del seu interior encara que sigui de manera certament críptica. Uns treballs que s’allunyen del monocromatisme de l’obra guardonada per endinsar-se en uns camins cromàtics amb els que accentuar aquells elements que li son tan personals i tan propis.

Josep Pastor segueix en el camí d’aquest concepte gràfic en el que lletres i signes dominen a plaer, però ara ho fan d’una manera diferent , amb una aposta més forta si cal per els elements centrals , fet al que ajuda uns plantejaments tècnics i cromàtics més intensos que permeten un millor apropament de l’espectador , en un camí de progrés en el que cal continuar tot aprofundint-lo.

Mercè Sebastià manté la seva essència abstractiva però abandonat el garbuix de lletres i signes que dominaven , a voltes amb excés, les seves obres. Depura ara el seu treball i accentua la personal sensibilitat en aquest entramat lineal , en aquest enxarxat descriptiu que esdevé un sorprenent i positiu pas endavant en el seu treball.

Finalment Javier Soria , tot mantenint el concepte formal i tècnic que mostrà en l’anterior edició i repeteix en part en aquesta , vol accentuar la seva mirada personal i ho fa anant descarregant la seva forta aposta cromàtica que podia en part emmascarar el conjunt del treball i ens ofereix un treball més dúctil en l’aparença però alhora molt més ric en la mirada interior. Unes obres que potencien el seu llenguatge amb un equilibri més intens entre fons i forma.

Una exposició que cal visitar dons paga la pena. Cinc artistes que no han vingut a fer una presència de trascantó i que han volgut apostar fort per l’exposició amb peces ben personals i de clara contundència artística, que deixen palès el seu nivell i demostren que el seu nom és el d’uns valors segurs i en progressió en la seva carrera artística.

PS.- Valgui el suggeriment de que potser podria ser interessant , en especial per a visitants no tan art-ferits com per tenir present les obres guardonades , situar una còpia de les mateixes al costat dels treballs de cada artista per poder fer comparança i veure allò que comentàvem , la fidelitat i evolució dels seus conceptes plàstics.

( Les fotografies han estat manllevades del blog de l'Associació Sant Lluc )