LESANTESONSOM

Avui s’ha iniciat la prèvia a Les Santes amb la inauguració de la tradicional exposició de fotografies de l’any passat que enguany porten la signatura de Soler&Balcells.
Una inauguració que desitgem no sigui premonitòria , ja que l’acte ha estat poc concorregut , amb un cartell de segona que han encapçalat Elisabeth de Dòria i Gisel Noè en absència dels caps de l’entitat i de qualsevol polític ja que coincidia amb el ple mensual .

Cada any el repte de l’exposició de Santes és més difícil, complex i costerut. Han estat tants els angles de captació de la festa que la volta de més del cargol exigeixi cada vegada més una perspectiva innovadora i agosarada per intentar fugir de tòpic i repeticions. Soler&Balcells ho ha entès molt bé i ens presenta una mostra que essent en certa manera com totes , s’ha volgut diferenciar en els fons i la forma apostant per la imatge visual multimèdia , amb la seva visió acompanyada del só , un element sempre oblidat i sense el qual no es pot entendre el concepte general de la mateixa. A més ho fa vestint l’espai amb una veritable pluja d’imatges que obliguen a la contemplació personalitzada i a entrar de totes totes , en la juguesca del creador.


A bon segur que aquesta serà una mostra controvertida. L’encert en obviar a la gent, que esdevé en protagonista de segona, i a més fer-ho convertint-lo en una massa difícilment identificable , per apostar per una descontextualització gràfica dels fets per incidir en el detall que li dona vida , no plaurà gens al Sr Pep i a la Sra Maria que es deleixen cada any per trobar al net, la jove o al vei, però en canvi serà ben aplaudit per aquells que volem cercar un quelcom més. Per aquells que ens quedem més amb el fons que no pas amb l’estereotip formal de certes tradicions convertides en llei.


És per això que cal dir sense embuts que aquesta és una de les més brillants exposicions de Santes de fa molts anys. La seva plasmació en vistes seqüencials , encara que en diverses ocasions aquest concepte distregui al conjunt de l’acte retratat , permet en canvi viure l’acte en la seva totalitat malgrat la seva dispersió en el temps , i fer-ho de manera més intensa degut a l’afegitó del so.

Però a més Soler&Balcells no desentona gens en la tècnica i el concepte fotogràfic en que aconsegueix sempre l’adequat enquadrament per definir en la pràctica el bon concepte mental que és l’eix clau per entendre l’exposició.

És per això que us recomanem amplament la seva visita. I fer-ho amb temps per poder seure i seguir atentament totes les imatges que van apareixent en un etern bucle d’imatge i só, que encisa , captiva i sedueix.
Una exposició digne d’un bon artista , com és el cas de Soler&Balcells, un nom que no hauria de caure en l’oblit per part de ningú.

LOGO DE SANTES

En el catàleg de l’exposició apareix el Logo de Les Santes que reproduïm.
Hem de dir clarament que és molt dolent , gens atractiu i el que és pitjor desnaturalitza del tot el concepte del cartell de Mònica Vilert.

El trencar la màgia de l’encís de la volatilitat sensible present en el cartell, per contextualitzar-lo en l’evidència d’una geganta ballarina , amb peus i corona , trenca tot l’ideari del cartell i el converteix en un no res.
A més la figura respon gràficament ,i en una primera mirada, a un quelcom semblant a una pell de plàtan , amb el trist afegitó de que cromàticament el resultat verdós res té a veure amb el to peculiar de l’obra de Vilert.

Un logo que és un veritable atemptat artístic ben demostratiu de que en l’aspecte gràfic les coses de Les Santes no s’acaben de fer bé. Un logo del que és imprescindible saber-ne l’autor per tenir-lo present en la memòria negativa de tots nosaltres.

Un logo que caldria eliminar d’arreu on es trobi.


EDUARD COMABELLA

Cal recordar a tothom que demà divendres ( avui divendres per a la gran majoria de lectors d'aquest post) a 2/4 de 8 del vespre i a les sales del Museu de Llavaneres a Can Caralt , s'inaugura la mostra retrospectiva dedicada a l'Edurad Comabella. Una mostra que complerta i complementa la que vàrem poder veure a començaments d'any a Can Palauet.
Una exposició d'obligada visita i de la que he tingut el plaer, l'honor i l'emoció de fer-ne l'escrit del catàleg i demà poder fer la presentació pròpiament dita.
Com no que us espero ja que el protagonista i l'exposició així s'ho mereixen.