FESTES POPULARS ??

Un cap de setmana sense escriure i no pas per falta ni de ganes ni de temes , però aquest cap de setmana ,- el primer de juliol -, és un cap de setmana que un sempre el té marcat amb morat , de patiment és clar . en el seu calendari ja que es el cap de setmana en que se celebra la festa del meu barri . Festa popular , segons definició que es va treure hàbilment de la màniga en Remi per matar el qualificatiu de “Festa Major” sols aplicable a Les Santes.

Cada any , en arribar aquests dies , faig el pertinent post despotricant de tota aquesta patètica història de les mal anomenades festes populars i que en realitat ni és festa ni és popular ni és res de res , fora d’un acumul de caspa rescomida , de tardo franquisme , d’Espanya profunda , d’olor a zotal. En un ambient en que a un només li falten les banderes espanyoles als balcons , acompanyant als corresponents domassos i tot acabant amb la processó de la verge corresponent.

Certament que hi ha alguna festa , la de Cirera per exemple , que encara que manté alguns dels actes de pandereta i “recio raigambre” està cercant constantment , i ho aconsegueix amb forces ocasions, trencar l’estereotip i cercar uns camins més aproximats a la realitat d’avui en dia , però fora del parell de casos comptats , en la resta tot segueix igual any rera any .

La protesta és natural ja que malgrat acceptar sense dir ni mu els inconvenients pertinents , - tres dies son sols tres dies -, un no deixa de lamentar que a algú se li acudeixi fer festival de batucada a la una de la nit ( una ba ..tucada de collons) quan l’endemà es feiner , fer un ball de patacada de qualificació musical de –30 , i això essent generosos , i principalment acabar amb el plat estrella que sempre és un festival de ball i cançó espanyola.

I aquí hi ha la pregunta del milió. Com és possible que en ple segle XXI i quan a bon segur no arriba ni a un 5% la gent del barri que son de l’Espanya del sud , s’ha de seguir de manera inequívoca amb aquesta festival de “coros y danzas” que un sempre tem pugui acabar amb un Cara al Sol.

I com no em cal recordar el compromís , que no promesa , de l’alcalde Baron que en el seu programa electoral deia textualment:
“Qualsevol esdeveniment cultural ha de cercar un plus de qualitat. Cal fer-ho en totes les accions i actes culturals. Fins i tot els més modestos han de ser susceptibles d’aspirar a la qualitat.
Faig una proposta concreta sobre les festes dels barris: Incloure en la programació de cada festa de barri un element cultural que ultrapassi el propi territori del barri i pugui ser atractiu pels públics de tot Mataró.”
Ja estem al tercer estiu del mandat i la qualitat en les festes de barri és pel general inexistent i en el que pertoca a aquesta element afegit res de res. I així serà fins al final ja que no cal oblidar que qui mana a Participació Ciutadana és Carlos Fernández , defensor a mort d’aquest patètic estil feudalista de les festes de Barri , mentre que alguna regidora es deleix per poder sortir a fer quatre passos de ball per escoltar, al menys una vegada a l’any, que hi ha una cosa que no la fa del tot malament.

DE SANTES I CARTELLS

El Tot Mataró va llençar el concurs per premiar un cartell alternatiu per a la Festa de Les Santes. En el seu moment ja vàrem criticar la proposta i amb en Cugat Comas vàrem mantenir l’oportú , i correctíssim , diàleg de postures contraposades.
Ara ha estat l’hora de la veritat i penso que el resultat final ha causat justament el contrari del que es pretenia , és a dir recolzar encara més la proposta oficial del cartell d’artista.

Cal dir això ja que una vegada presentats la vintena de finalistes , essent molt benvolents es pot salvar un parell de peces , deixar-ne un altra parell en l’aprovat raspadet i la resta és d’ínfima qualitat. I si aquests son els finalistes , un no vol ni pensar com podien ser els no classificats.

Mònica Vilert queda dons reforçada , com no calia esperar altra cosa , d’un aposta , la del cartell alternatiu , que caldria plantejar de manera ben diferent , si es pretén continuar amb la idea , fet que per altra part penso seria un error.

BALANÇ A CULTURA

Seguir les declaracions dels polítics en els actes de partit és a bon segur una de les millors maneres per decidir no ser militant. Son tan falses i barroeres que un acaba amb la impressió de que els que manen creuen que els seus “súbdits” son tontos i d’aquell grau tan alt com el que popularment es diu “tontos del cul”.

És el que he sentit després de llegir les declaracions de Penedès autoqualificant-se en la valoració del treball dut a terme en aquest pas de l'equador de la legislatura . Fa riure que Penedès destaqui com a important “ l’atreviment en la modernització de l’IMAC” amb la reforma de l’organisme cultural autònom”. Afegint com a punts importants del mandat , i atribuint-se l’èxit , la celebració del festival Shakespeare , el Cruïlla de Cultures i la futura arribada del Museu Bassat.

Si algú és capaç de trobar alguna diferència en el funcionament de l’IMAC i del PMC que aixequi la mà i ho expliqui ja que ningú a notat res , fora de la pèrdua de participació pública que ha significat el nou “organigrama” d’actuació.
En quant als actes , l’únic del que es pot vanagloria Penedès és d’obrir la cartera i res més. El Cruïlla , sortosament per a ells , vola ben lluny de l’IMAC , el Festival Shakespeare , quasi el mateix del mateix , i en el que pertoca al Bassat ha de quedar ben clar que Penedès s’ha assabentant de tot quan ja tot estava decidit i més aviat en un gest d’elegància de Bassat el que li permetia a Penedès sortir a la foto , però puc ben assegurar que estaven ja al carrer rumors confirmats concretats en acords seriosos , dels que Penedès no en tenia ni punyetera idea.

Però és clar , si un vol viure enganyat però feliç , és el seu problema , però el que és nostre , de la ciutat i els ciutadans , que el seu regidor faci uns balanços tan aberrants com els d’aquesta mitja legislatura, i pretengui que algú els cregui i aplaudeixi.