PROTAGONISTES

EDUARD COMABELLA

El passat divendres s’inaugurà al Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres la mostra de caire antològic / retrospectiu de l’Eduard Comabella. Una exposició que alhora esdevenia homenatge artístic del poble on va residí durant bona part de la seva vida i que completava / complementava la gran exposició celebrada per Nadal a les sales de Can Palauet.

L’exposició es certament interessant ja que a un nucli central comú amb la mostra anterior s’ha afegit unes peces prou interessants i importants com ho puguin ser un parell d’obres inicials amb temàtica de Van Gogh , o un parell de creuats , un de tonalitats blavosos ( dels millors de la sèrie) i un altra sorprenent ( el que reproduïm en la imatge ) que fou un regal de l’autor al fill del masovers de la casa , el dia en que el Barça guanyava la famosa final de Basilea.

Una exposició que té la cara amb aquesta nova possibilitat de gaudir del treball de Comabella, amb l’afegitó de les peces que pertanyen al propi Museu i que es troben en la coqueta i cada vegada més interessant pinacoteca del pis superior del Museu. Mentre que la creu va ser la minsa resposta del públic , en especial del nucli artístic , que sembla haver-se saciat amb la mostra mataronina, i amb la resistència d’un petit nucli familiar que no permet la visió complerta de l’obra de l’Eduard , tal i com tots desitjaríem.


JÚLIO VAQUERO




Aquest dijous , a les set de la tarda i a la Sala d’exposicions de la Caixa Laietana , esta prevista la conferència al voltant de l’obra de Júlio Vaquero , realitzada per el mateix autor i per la galerista Violeta Porcel. Una conferència de la que no tinc avís de la seva angulació, fet que podria succeir davant la mort de Baltasar Porcel, pare de la conferenciant.

Per qüestions familiars no em serà possible assistir-hi , però no vull estar-me de dir que m’ha sorprès molt aquesta conferència. Tenia coneixement de la mateixa però no de la temàtica i no em sembla del tot correcte que un artista , d’un cert nivell això sí, però no pas de Divisió d’Honor , i que alhora és absolutament desconegut a Mataró on no ha exposat mai , vingui ell mateix a fer-se un spot publicitari , aprofitant l’entorn de la Torres-Garcia de la que en va ser jurat.

Aquestes conferències em semblen perfectes en l’àmbit d’una exposició pròpia ja que serveix de complement de primera mà dels fets i raons tan tècnics com formals i ideològics de l’autor. Però així , de trascantó i col·locada la mateixa amb calçador , més sembla un pagament de “favors” ( si és que es pot dir així a haver acceptat ser membre del jurat ) que no pas una necessitat formativa o informativa.

MONTSERRAT TURA

Llegeixo que l’altra dijous ( 16 de Juliol. Festa de la Mare de Déu del Carme) , Montserrat Tura realitzarà una xerrada a la sala d’actes de Can Palauet ( 19.30 hores) amb el títol de “La Cultura a Catalunya” , acte amb el que segons sembla reprendrà les activitats la sectorial de Cultura del PSC.

Penso que la conferència de la Tura pot ser prou interessant . Encara que la tinc per dona de gran cultura no en tenia coneixement de les seves responsabilitats culturals en el partit , però està clar que en aquests moments a cultura del PSC local hi cal activitat i actuacions immediates , per respondre de manera directa a l’estat d’abandó en que el partit ha deixat a la mateixa en aquests vuit mesos.

Per què així és. Fa vuit mesos en que es reuní per darrera vegada la sectorial ( amb sols 3 persones) i en feia igual quantitat de temps de la reunió anterior. Així la gent de cultura del partit s’ha quedat sense saber el que pensa al mateix de temes com son l’operativa de l’IMAC , l’elecció d’Ester Merino , la general absència a les reunions del mateix per part dels membres del partit , democràticament escollits a dit en representació ves a saber de qui.

O saber de primera mà tot el tema del Bassat , de la Nau Gaudí. O explicar quan es realitzarà la convocatòria de la renovació de Can Xalant que segons les dates ja hauria d’estar en marxa. O explicar encara més quina és la postura oficial del PSC davant el fer d’aquests mateix Can Xalant. O explicar com del projecte inicial de Can Minguell com a nucli d’artistes no en queda ni un borrall. O del fet que del PAM 2009 no s’arribi ni al 20% d’acompliment, tot comptant els projectes embastats . O potser cal anar més enllà i explicar que una vegada ja ha passat més de la meitat de la legislatura no arribi ni al 10% el compliment del projecte cultural establert en el programa electoral del partit i en l’acord de Govern.

O potser cal anar encara més enllà i explicar el per què de que quasi no s’hagi complert ni un borrall de l’engrescador discurs de Baron que va servir per ensarronar al gruix del mon cultural mataroní en la ja mítica enganyifa del Monumental.
O explicar clarament les raons de la postura constant de silenci oficial davant els permanents desgavells del regidor Penedès. O .....

Aquestes i un grapat de preguntes més son fonament important per bastir la culta mataronina. I una vegada bastida , ja la vestirem amb el bonic jec del conseller que calgui. Mentre no sigui així , tot sonarà a la necessitat de la foto, del fer alguna cosa que no serveixi de res per que no es digui que no fem el mateix , és a dir res , i així seguir deixant que la cultura mataronina vagi anant desfermada cap el precipici, fet que no esperava ni dels socialistes en general , ni dels de Mataró en particular , encara que no ens hem d’enganyar i justament era el que temíem tots.