LLIÇONS DE MESTRE

De tant en tant hi ha alguna exposició que al visitar-la un observa que el que ha vist va més enllà de l’exposició tradicional. Certament empra les mateixes estructures i les obres dialoguen amplament amb els espectadors però queda clar que aquella mostra és un quelcom diferent ja que en ella , de manera expressa o sense voler, s’ha fet lliçó de fonaments, tot demostrant que aquests son absolutament imprescindibles i que a l’hora de la veritat no interferixen per a res en l’expressió del sentiments / emocions del creador , ans el contrari els potencien.
Aquestes sensacions queden ben evidents en les exposicions de Ramon Manent ( Ca l’Arenas) i Albert Alís ( Sala del Casal / La Presó)

ALBERT ALÍS.- ESTUDIANT EL COS

Albert Alís ja denotava el seu afany en remarcar la seva gran qualitat tècnica en l’evanescent mostra de “cartells turístics” que s’exposa a l’Espai Capgròs., oferint mitjançant la tècnica una nova volta de cargol a un paisatge conegut.


Ara , en aquestes dues mostres , no precisa de cap mixtificació. A pel , Alís aposta en aquesta doble mostra “Estudiant el Cos” per el desenvolupament senzill dels fonaments més bàsics i alhora més imprescindibles. Al Casal amb dibuixos, esbossos , estudis de la figura , realitzats al carbó i al grafit amb l’oportú contrapunt d’un blanc , aposta n’aparença senzilla però que ens parla d’un bon agosarament interior. Son peces que semblen elementals però que en el seu anàlisi personalitzat s’observa la importància de la tècnica per aconseguir uns bons resultats de base, alhora que es mostra l’obligada submissió de la mateixa en l’objectiu d’aconseguir una obra plàstica i estèticament ben agraïda.

A la sala estudi de la Presó , Alís converteix la prèvia del Casal en peces definitives en les que la pintura i el color, donen de nou privilegi a uns treballs estructurats en l’essència del treball ben fet.

Una exposició de la que cal gaudir en l’art , en la lliçó i el pensament, en aquesta reflexió clara de que primer cal construir per intentar després “deconstruir” per emprar la paraula a l’ús.
Una magnífica exposició i una excel·lent lliçó tècnica que cal examinar en profunditat.

Felicitats Albert.

RAMON MANENT - INTERIORS DE CULTE

Per la seva participació a la sèrie “Interiors” , protagonista aquesta temporada a Ca l’Arenas, Ramon Manent ha apostat , segons ell mateix diu en el catàleg , per “mostrar la diversitat d’espais de culte religiós que hi ha a Catalunya” i “ mostrar la veu íntima de persones que hi cerquen espais personals on poder expressar el més profund d’ells mateixos , és a dir les seves creences...”.

Com es pot intuir l’aposta és difícil i el resultat és absolutament reeixit, demostrant el gran mestratge fotogràfic de l’autor.

Crec que Manent s’ha enfrontat als objectius com si d’obres d’art es tractés. Primera espasa en aquesta matèria, Manent sap que el seu èxit resideix en tot oferint una brillant i llaminera imatge estètica exterior , copsar l’anima de la peça retratada i donar-li vida. Així ho ha fet també en aquest cas.

Com si d’un reporter d’actualitat es tractés Manent s’enfronta a l’impacte visual del moment, capta l’escena i copsa el sentit més íntim i personal de la mateixa , però alhora ho fa amb la saviesa d’aquell que sap encertar en l’angle convenient , troba la llum més escaient per reforçar el missatge i conforma unes peces que ens parlen molt més enllà de l’aparença i ens apropen a l’íntim misteri de l’espiritualitat personal.

Una mostra que sedueix i captiva , alhora que en l’anàlisi pormenoritzat es pot observar, en totes i cadascuna de les peces presentades , la pertinent lliçó tècnica que fa pensar a l’espectador allò tan difícil com el creure que justament aquella és la fotografia que li jauria plagut fer a ell mateix.
Una exposició d’obligada visita , una lliçó fotogràfica com poques , i un afegitó al que cal prestar tota l'atenció, com és fer atenta mirada al vídeo sense fi que complerta la demostració d’aquest gran artista que n’és Ramon Manent, a qui la ciutat deu , de fa molt temps, una antològica com cal.