Molta feina , moltes activitats , poc temps lliure i en el poc que havia, cap ganes de concentrar-se per escriure quatre ratlles. D’aquí aquest silenci d’uns dies amb moltes activitats a comentar que esperem recuperar en els propers post , ja que tots ells son prou importants com per no deixar-los caure en el sac de l’oblit.

EL PSC I LA CULTURA

El passat dijous a la tarda i a Can Palauet, s’efectuaren dos actes en un, ben relacionats amb l’àmbit de la Cultura i el PSC.
La Consellera de Justícia , Montserrat Tura , que alhora és responsable de l’àrea de Cultura del PSC , va realitzar una xerrada al voltant de la mateixa com a eina de cohesió social, xerrada que també servia com acte inaugural de la nova activitat de la Sectorial local de Cultura que recuperava així la seva activitat després d’unes temporades de quasi hivernació total.

La xerrada de la Consellera Tura va ser insípida , avorrida, amb res de nou que defensar , essent fidel al desenvolupament d’aquests models que tenen tots els partits, que amb quatre vaguetats surten de qualsevol embolic i que sembla que pretenen molt, però en realitat tot és queda en un global sense sentit i amb molt poca profunditat.

L’aposta de la igualtat , la cultura popular , el mestissatge , estructurada en la teoria , però sense baixar mai a l’arena per enfrontar-se a la realitat nua. Una defensa aquesta convertida en element igualatori , però per el nivell més ras , sense cercar el risc de la mal anomenada alta cultura , element molt més integrador i alhora engrescador i elevador en el coneixement.

Un concepte , aquest de la “gran cultura “, que sempre queda oblidat en el criteri formacional del PSC.

CULTURA I EL PSC DE MATARÓ

Com deien , la prèvia d’aquest acte va servir per donar el tret de sortida de la nova sectorial local de Cultura.
Essent un acte obert a tothom i havent-se publicitat el que allà succeí , no crec faltar a cap mena de secret dient que amb molt poca participació ( no arribava a la dotzena el nombre de militants / simpatitzants assistents a l’acte ) va ser anomenat nou responsable de cultura del PSC a nivell local , l’Esteve Bergadà , ex-regidor de les primers fornades i home reconegut en el camp musical i coral.

No podem negar que la sorpresa d’aquest nomenament ha estat absoluta. Totes les travesses apostaven per la joventut , i amb un nom ben determinat , que segons sembla no ha pogut accedir al càrrec degut a la seva no-militància , mentre que el nom de Bergadà ni tan sols s’ensumava.

El cert és que el conec molt poc. La meva única relació amb ell va ser fa quasi quaranta anys , ja que va ser el meu instructor per aprendre a conduir , amb un portentós 600 , amb una matrícula plena de quatres. Fora d’això, res de res , exceptuant notícia dels seus coneixements musical i la definició comú en tots aquells amb qui he parlat , de ser una excel·lent persona.

Amb tot això pensem però que no és pas la persona més adient. Les relacions PSC i Cultura precisen d’una remenada absoluta i cal un catalitzador amb empenta , amb una certa ràbia , amb ganes de lluita i quasi del “combat” personalitzat ,per anar recuperant el terreny perdut , que és quasi tot..
Bergadà no és pas d’aquest tarannà i que el seu nomenament no ha provocat cap sensació queda clar en el menysteniment dels seu propis companys. Ivan Pera , Xesco Gomar i Núria Bruguera , els tres representants del PSC a l’IMAC , i per tant les veus de la sectorial davant el plenari cultural de la ciutat , van fer com quasi sempre , brillar per la seva absència , en un fet irrespectuós del tot , tan davant del propi nou secretari , com d’aquells militants que sí havien assistit a l’acte. ( Vist que les absències d’aquests delegats son norma i no excepció, bé estaria que el PSC en fes substitució per d’altres més respectuosos amb aquells a qui teòricament representen ).

SILENCI CÒMPLICE

A més a més m’estranya molt el nomenament de Bergadà com a responsable de Cultura ja que aquest departament hauria de ser objectiu primordial per a la propera legislatura .
Dic això ja que si tot va de manera normal, és lògic poder pensar que abans del final del proper mandat , s’inaugurarà el Museu Bassat, i queda clar que en un acte tan important no es pot deixar a cap altra agrupació política el fet del protagonisme de ser-ne el regidor executor.
Per això caldria apostar ja amb cara i ulls per un candidat “cultural” per a les properes llistes , amb el pes específic suficient com per saber dirigir be la nau del Bassat i arribar als objectius fixats. Un perfil del que Bergadà està molt lluny.

Però a mi em desorienta del tot l’erràtic caminar en cultura que porta el PSC de Mataró. En els darrers temps han succeït dos veritables escàndols en la gestió cultural que no han merescut cap mena de resposta per part del PSC , i crec que encara que ja sigui tard , hauria de dir públicament alguna cosa. Per que al meu entendre és un veritable escàndol ,l’aparició de Gemma Tro per responsabilitzar-se del tema del que l’IMAC anomena “arts visuals”.

Ascendida Gisel Noè a Cap d’Àrea , quedava vacant l’espai de responsabilitat d’Arts Visuals , i no fos cas que algú que no fos del “règim” ocupés aquest espai, que ràpidament , i com no a dit, s’ha procedit a la contractació com a Tècnica de Cultura , amb caràcter d’urgència i amb contracte eventual per circumstàncies de producció i a temps complert ,del 8 de Maig al 7 d’Octubre ,de Gemma Tro i Andreu , guanyadora fa un parell d’edicions de la mostra d’Art Jove , llicenciada en Belles Arts i especialitzada en el camp de la imatge, especialment en el vídeo i multimèdia, especialitats que com tothom pot entendre són “justament” les que cal per a la seva tasca. Quins pebrots !!! .

A Gemma Tro ja la varen col·locar de trascantó com a jurat del grup que va decidir el Cartell de Les Santes amb l’excusa d’haver guanyat una anterior edició de l’Art Jove , circumstància que ni havia succeït mai, ni lliga per res. Ara ja signa com a coordinadora en l’exposició Bassat 2.
I d’aquí un “arreclillo”, un concurs restringit o qualsevol altra martingala però tots sabem que el lloc de Tècnica d’Arts Visuals de l’IMAC ja té amo. I això que de ben segur serà irreprotxablement legal, porta un tuf a manca d’ètica , a una immoralitat latent que fa fredar , o millor dit, produeix arcades i fa fàstic.

Però es veu que hi ha gent que pensa que aquell lloc és tan seu com ho és el destí diví que li ha estat confiat de que l'art contemporani regni de manera asoluta en els límits de la ciutat. I com una monarquia absolutista , exerceix de dofinat i marca amb el dit qui ha de ser el nou timoner de la nau plàstica per aconseguir que no es desvií ni un pel de l’ortodòxia dogmàtica prèviament marcada.

I mentre , en el que mana , silenci absolut. Quina vergonya.

I cas semblant,és del Centre de les Tres Roques. De nou el dit executor designa al fill estimat en qui té posades totes les complaences. I de nou un contracte a dit per una tasca determinada , té totes les pintes de convertir-se en una plaça de responsable absolut del nou centre. Hi aposten alguna cosa?.

Però clar, en un departament ( Cultura) mana ERC i a l’altra (Educació) mana IC , i ja sabem com funciona el nostre tripartit municipal. Els socis diuen sí a tot i s’empassen el que calgui , ja que a canvi el partit dominant calla i mira cap un altra costat.

I evidentment amb aquesta política , fàcilment titllable de repugnant , es pot aconseguir el poder però mai el respecte. Aquell, que de fa molt temps ha perdut la gent del PSC en l’àmbit cultural ,per el seu silenci còmplice, i que ara per ara difícilment podrà recuperar, ni tan sols amb les explicacions oportunes d’aquestes tries a dit , explicacions que òbviament sabem que mai arribaran.