CASES DE PUTES

Tots els que com un mateix treballem fora de Mataró, estic segur que sense excepció de cap mena, hem rebut en aquests dies ,un comentari, una broma , una conyeta , al voltant de la notícia que definitivament a col·locat a la nostra ciutat , Mataró, en el mapa, com ho és el fet de la notícia esbombada per arreu de la intenció d’instal·lar a la nostra ciutat les més grans cases de putes de l’estat i ves a saber si de tot Europa.
I repeteixo “cases de putes” dons potser comença a ser hora de fer joc curt i ras i dir a les coses pels seus noms i no entrar en les benestants expressions de “ bordells” o “puticlubs” , com no juguem amb expressions semblants a aquelles de “izas , rabizas i colipoterras , de la sempre admirada literatura de Camilo José Cela.

El cert és que ja m’he perdut en l’estat real i actual de la qüestió. No sé si l’Ajuntament no hi pot fer res , si la culpa és de la Generalitat , si l’Artur Mas va signar un decret que per cert ningú no ha esmenat , o sí la culpa és del mític palanganer. Ara mateix acabo de llegir una suspensió de llicències que si és possible no entenc com arriba tan tard, i al mateix temps veig un cartell del sempre aprofitat i gens constructiu Joan Mora , - el pitjor de tots els caps que ha tingut CiU en les nostres contrades -, portant aigua al seu molí i convidant a una conferència al voltant del tema perla setmana vinent.

Poc tinc a dir després de tot el que s’ha dit , en activa i per passiva , per gent propera i llunyana. Però si tinc clar que aquest és un tema que depassa els àmbits locals de la demarcació a on els “comerciants” del sexe decideixen que un establiment d’aquest tipus serà més rendible ( llei del lliure comerç) i hauria d’obligar a una mirada més general, que per altra part ningú està disposat a fer.

És clar que tot el debat està en el context d’aquesta doble moral al voltant de la prostitució que no deixa de ser com el contenidor de brossa que tots el volem tenir a prop, però lluny del nostre portal. A Mataró hi ha prostitució, tots ho sabem. Ni ha de carretera, evident , i d’altra més amagada com ho indiquen els anuncis dels diaris ( per cert , felicitats a Capgròs i al Tot per no haver caigut en la temptació publicitària ni en aquests moments tan difícils). Precisament un dirigent veïnal , proper a les files socialistes té una casa d’aquestes a dues portes de la seva , i no fa pas molt em comentava la cara de sorpresa d’alguns quan els trobava a hores d’aquelles anomenades “intempestives” .passejant per verals en els que difícil era justificar-se.

Però fora d’aquest debat de fons bé caldria deturar-se en el proper i és en la realitat de l’actuació municipal i , encara que ens pesi dir-ho, aquesta ha estat tardana i molt deficient. Un tema d’aquest és un tema de Govern , però essencialment és un tema de ciutat , ja que és obvi el refús generalitzat que provoca.

Baron i Romero han fet la viu viu , pensant que potser tot escamparia i ara els hi ha explotat la patata calenta i n’han sortit del tot esquitxats. I és així ja que el ciutadà de a peu ,com un mateix , es pregunta com és que ara és possible una suspensió de llicències , quan tan sols fa quatre dies no hi havia res a fer , i en fa dos tot era qüestió de posar pals i entrebancs a les rodes per que no s’acomplissin els ternes de la llicència.

L’Ajuntament ha actuat a destemps i malament , donant imatge d’improvisació, i del que és pitjor , imatge de manca de lideratge. Ja sé que a toro passat , fàcil és dir com s’hauria d’haver actuat , i defensar una actuació global, conjunta de govern i oposició, que hauria donat uns fruits d’autoestima al ciutadà , fos el que fos el resultat final.
Ara ,en canvi, el ciutadà no se sent dirigit per un grup capaç de lluitar , quasi contra l’impossible, i sí en canvi percep un grup que diu sí i acota el cap, i que a corre cuita intenta trobar una sortida "decent" ,que a bon segur serà discutible, i mal menor.

Sortosament però sembla que per una vegada tots anirem a una , - amb dimissions al marge -, i potser Mataró serà el catalitzador que iniciarà l’obligat debat general , que hauria de reglamentar aquest tan pelut i calent tema.

De moment però celebrar les oportunes i impecables manifestacions d’Ana Barrera , regidora de Dona del nostre Ajuntament. Que no ha dit ni mú?. Dons per això , així no l’ha cagada.

MARAGALLADES?

Soc “maragallià”. Crec que és demostració d’intel·ligència front de la burocràcia dels partits. Però en aquest cas , encara més.

Maragall ha dit en veu alta allò que pensem la gran majoria dels catalans , i molt especialment dels catalans que tenim en el PSC el nostre referent del catalanisme polític. Una veritat que fa por a tots aquells que no tenen a Catalunya com a punt de mira de la seva acció de Govern. Una veritat front de la qual sols queda l’excusa de la no conveniència política , parella al "ara no toca” del president Pujol,. Una reflexió que no es vol , ni pot , examinar quan es pretén més el poder que no pas el país, quan manar és més important que governar , i quan es segueix veient al poble com súbdits inútils que han de ser dirigits i no com a ciutadans corresponsables en la direcció del país.

Maragallades?. Així una cada dia. Potser d’aquesta manera quedaria clar el farts que estem els catalans de a peu i que pensem en socialista de gent com Zaragoza , Iceta , Corbacho, Chacón , als que el sentiment de ser i pertànyer a un país , els hi cau força lluny , al menys tant lluny com de l’Ebre enllà.

Felicitats Ernest. I a seguir. O és que la llei d’Educació , amb les seves mancances, no serà a bon segur la millor herència que aquest tripartit deixarà al nostre país en aquesta legislatura?.
O no és veritat que ja estem tots farts de la manca de sentiment de Govern d’una Esquerra desnortada que no sap on va , i una Iniciativa testimonial més preocupada per un ecologisme kumbaià que no pas per a regenerar al país en aquest camp?.

Seguir pensant en el tripartit, en la Generalitat i aquí mateix , és demostració de que importa més el poder que no pas el Govern.

Per tot això i per molt més. Maragallades? Sí, Gràcies.