L’IMAC I EL SENTIT DEL TEMPS

Temps: Durada i successió de les coses, considerada com a transcorrent d'una manera contínua i uniforme i que hom mesura per fenòmens successius esdevinguts a intervals regulars, com el cicle solar, el cicle lunar, el curs de les estacions, etc.
Diccionari Enciclopèdia Catalana

El concepte temps ha estat de sempre un element de reflexió per a filòsofs i pensadors de totes les èpoques. Ara , el temps segueix essent un element molt important en el desenvolupament d les reflexions que intenta a dur a terme l’art contemporani.
Potser per això, l’IMAC , far paradigmàtic en la defensa unívoca d’aquesta vessant creativa com a única realitat que ens ha de portar pel camí de la veritat i la vida artística , ha convertit el sentit temps en un element de perenne utopia i reflexió personal i ciutadana . Les seves darreres actuacions així ho demostren.

Punt 1.- El temps sense temps

Fa ja dos mesos que la concessió administrativa de la gestió de Can Xalant es va acabar. L’IMAC hauria d’haver convocat un nou concurs amb temps suficient com per haver-se fallat abans del termini de la concessió i fer possible que Can Xalant , amb els actual concessionaris o d’altres , seguís el seu caminar. A hores d’ara , el concurs segueix a l’aigüera i no hi ha cap detall que indiqui es convocarà aviat.

Mentre, els actuals concessionaris segueixen en actiu aprofitant que l’Ajuntament s’ho pensa, - el cos jurídic municipal està en el tema , es defensen des de Beneficència -, actuant sense seguir el camí natural de la provisionalitat en el que ha de ser el mantenir el dia a dia , i sí actuant de manera que condiciona un futur , quan no se sap si els hi correspondrà la gestió delmateix.
Així, convençuts com estan que aquell és el seu “cortijo” i ho seguirà essent, convoquen beques , preparen actes a llarg termini, i tot sense cap mena de toc d’alerta municipal.

És el temps sense temps.

Punt 2.- El temps de que qui dia passa anys empeny.

Ja saben els lectors d’aquest post que tots vàrem quedar bocabadats que l’IMAC presentés a concurs una plaça de tècnic en el mes d’Agost de l’any passat. Tot semblava fet per afavorir a la persona que a dit havia assolit la mateixa, aprofitant que Gisel Noè havia ascendit de categoria .
Dons bé, aquell concurs que tenia el dia 26 com a data de termini de presentació , encara està viu , i lo “que te rondaré, morena”.

Tan sola a hores d’ara s’ha acabat la segona fase , estant citats per a la tercera en el dia 7 abril, les nou persones que a hores d’ara han superat el tall. Per aquells encuriosits podem dir que la puntuació l’encapçala Elisabeth Hernández Benavente ( 6.5) , seguida per Ferran Gómez Martínez ( 5.9) i José Alberto Aguilar Pérez ( 5.8) , encara que res està decidit ja que la tercera fase que n’és un exercici pràctic amb 20 punts de valoració, permet tombar la truita cap el cantó que l’IMAC més l’interessi.

De moment , Gemma Tro, que és la persona que va ser triada a dir per ocupar el lloc, ha aconseguit ja un contracte amb termini en el moment de la finalització de tot l'embolic. Concurs que ves a saber si aconseguirà ser el rècord municipal, ja que totes les fons consultades per la nostra part, han mostrat la seva estranyesa per la llarga durada d’un concurs d’aquest tipus que , segons les mateixes fons , hauria d’haver estat fallat ja força temps.

És el concepte de que el temps no corre pels amics , i que certament qui dia passa anys empeny.

Punt 3.- El temps que es diu proper però que és llunyà. O el temps del no temps.

Quan es va inaugurar Ca l’Arenas havia d’existir un punt d’informació artística que hauria de permetre conèixer i saber el tot del que succeïa en el mon artístic no tan sols local, ans també del món mundial. Han passat els anys i res de res.

Fa ben poc l’IMAC llençava campanes a l’aire dient que tot ja estava fet , que el fet insòlit d’un espai virtual pels artistes estava ja a l’abast de tots. Ho va ensenyar públicament en convocatòria a corre cuita i per als quatre als que té censats , en un horari tan escaient com a mig matí d’un dia laborable. La resposta , la natural, quatre assistents i no em descompto.

En roda de premsa , (veieu la notícia al capgròs) , es deia que en deu dies tot estaria actiu. Fins aquesta setmana, si accedíeu al corresponent espai (www.culturamataro.cat/mav ) s’indicava que estava en construcció. Ara , un mes i mig més tard , amb motiu de l’exposició de Can Palauet hi ha un exemple a la sala. He tafanejat una petita estona i sols ha sortit un nom, curiosament el de Gemma Tro. He intentat contactar des de casa i no hi ha resposta i de la mateixa res en diu el weeb municipal.

És el temps inexistent. El que deu dies es converteixen en mes i mig , però sense virtualitzar-se, no sigui que....

El temps , una constant metafísica a l’IMAC. Per això hem de seguir perdent el temps per exigir que el mateix no ens enganyi d’aquesta manera i actui tal i com pertoca per a bé de la cultura de “tota” la comunitat creativa,
Però , acostumats com estem , no ve de perdre un cop més el temps, per demanar la dimissió de Sergi Penedés , i les explicacions pertinents als responsables tècnics que actuen de manera tan poc d’acord amb el que hauria de ser la seva funció cultural.