IMAC: UNA VERGONYOSA SEMÀNTICA ENGANYOSA

Tots sabem que a l’IMAC , en especial en la secció d’arts visuals, hi ha una especial predilecció per la semàntica , és a dir , per tot allò que es relatiu o pertanyent a la significació de les paraules. Per ells l’important no està en el fet artístic per se , i sí en l’embolcall filosòfic – literari , que a ser possible ha de ser dens, inintel·ligible i a ser possible ben enganyós.
Demostració clara és el títol de l’exposició que actualment es celebra a Can Palauet i en la que es fan públiques les peces que han arribat en aquests darrers anys a les col·leccions municipals i que resulta del tot enganyós per a qualsevol ciutadà de a peu.

“Noves adquisicions del fons d’art” és el mateix . Certament “adquirir” és segons el diccionari "guanyar la possessió” i per tant lingüísticament és correcte el seu ús , però “adquirir” en llenguatge col·loquial, i més en l’artístic , es entès com “comprar” , i no fa falta recordar els “adquirits” que no fa tants anys servien com indicatiu de la venda de les peces d’una exposició. Parlar de noves adquisicions quan no s’ha gastat un duro és fer-ho amb fal·làcia ( disposició a enganyar ) semàntica.

Per altra banda de nou juga a l’engany al emprar el sentit de “Fons d’Art”.

Fins ara mateix a Mataró hi havia col·leccions municipals de diverses fons ( Museu, Ajuntament , llegat Arenas... ). El sentit de Fons d’Art , apareix en la proposta que vaig encapçalar i a la que es van sumar quasi un centenar d’artistes. Es parlava llavors de la “creació” d’un Fons d’Art , fet indicatiu de que aquest no existia.

Parlar d’adquisicions i de Fons d’Art és voler donar una imatge pública que no es correspon en res amb la realitat. Per un costat , ni hi ha cap despesa en adquirir obres d’art , cosa que seria del tot desitjable , ni per l’altra és correcte aprofitar-se del bon nom que va tenir la proposta del Fons d’Art d’Artistes locals, que no cal recordar de nou va ser inclosa per tots els grups polítics en els seus programes electorals , per fer creure a la gent que aquell projecte desitjat és en part una realitat.

De nou una actitud més que reprovable en la quasi sempre lamentable actuació del nostre IMAC.
PEPITO GRILLO

Qui més em coneix , psicòloga de professió , de tant en tant em repeteix un anàlisi de la meva personalitat i que segons ella em porta a tenir complex de “Pepito Grillo”, ja el coneixen , el personatge de la pel·lícula Pinotxo, i a bon segur que té raó. Però el fet d’anar-se queixant , - per alguns , mosca collonera -, serveix de tant en tant per que alguna cosa millori.

Fa uns dies per exemple parlàvem de la Nau Minguell i els artistes plàstics i de la negativa donada a Jaume Simon. La sortida a la llum d’aquella negativa , qualificada d’error per part de Romero, sembla haver desencadenat que les coses es puguin desencallar per a bé dels artistes plàstics.
Romero , a la que cal felicitar, sembla haver-se agafat el tema com una qüestió personal,i ahir, ella mateixa, els tècnics de Tecnocampus i Simon es varen reunir ahir i potser pot sortir la llum en tot l’entrellat , i a veiam si hi ha sort i la nau Minguell podrà tenir finalitats artistes com es va prometre , i no s’estava complint.

Però mentre l’IMPEM no faci un pas ,- que li toca i és el de convocar als artistes -, jo aconsellaria a qualsevol artista interessat en disposar d’un espai a Can Minguell , en fes petició expressa. Seria la millor manera de demostrar la necessitat d’aquest tipus d’espai.

Per altre costat , comentàvem el tema de la fantasmagòrica weeb d’artistes locals. Avui he observat que ja està activa en el weeb municipal, clickant a cultura i a arts visuals. L’he repassada i tan sols hi ha una artista , Gemma Tro, que curiosament és l’actual tècnica d’arts plàstiques.

Tenint en compte que es va presentar amb tota fanfàrria , veure que un mes i mig més tard sols hi ha una artista , el balanç és de fracàs absolut. I és una llàstima.

Penso sincerament que aquesta , enyorada i tardana , posta en marxa d’aquest espai serà el millor que l’IMAC hagi fet en tot aquest mandat i cal aprofitar-ho. Però saben com son els artistes , l’IMAC hauria de fer-ne crida explicativa. Convocar-los a mig matí d’un dia feiner, és com no fer res. Caldria una cita més raonable. L’espai s’ho val i si es pot actualitzar de manera personal encara més.

I dic això ja que justament en el mateix weeb de l’IMAC , no s’han assabentat encara que a Can Palauet hi ha hagut canvi d’exposició i segueixen amb “El geni de les coses” que es va clausurar el 31 de gener passat.
Actualitzacions , ja !