18 de JULIOL

18 de Juliol, justament la data d’avui . Una data que ja no diu res a massa gent , el que no sabent exactament sí això és bo o dolent , més m’inclino a pensar en la part negativa.
Hi ha moments històrics que cal retenir en la memòria sigui com sigui , encara que tan sols com a contrapunt i element de reflexió en certs moments.

Una data que malgrat el temps transcorregut , - setanta quatre anys exactament -, encara és massa viva per a molta gent. Queden encara moltes ferides obertes , per un i altra cantó, i el bàlsam que les hauria d’haver fet cicatritzar , que no oblidar , no ha estat suficient per a molts. I més encara quan romanen oberts tants temes que caldria anar conduint cap a bé com ho son tot el referent a la memòria històrica , en especial en els seus elements més punxeguts com ho és per exemple el cas de la recuperació dels cossos de tots aquells que van morir assassinats .
Per això avui cull que encapçali aquest post la portada d’aquell dia del diari “La Vanguardia” ( que forma part de la meva petita i personal col•lecció) i una imatge de la seva pàgina d’informació nacional.

Un exemplar , aquest del 18 de juliol, com el del dia anterior que també conservo, que son veritables indicadors dela realitat social i política d’aquells dies.

SOLER & BALCELLS

Fa uns dies , i com es tradicional, s’inaugurà l’exposició fotogràfica de santes , enguany amb el protagonisme de Salvador Alsina i Comas , que ha aconseguit , - el que cada cop és més difícil -, oferir-nos una nova visió de la festa amb la seva mostra “Sis segons, un instant de Santes” , on el truc tècnic d’aquest petit lapsus de temps en l’exposició permet donar la sensació de moviment i vida.

Una exposició que ens ha portat al record de Soler & Balcells , protagonista l’any passat i que segueix entestant-se en treballar artísticament en nous angles de visió en el que pertoca a la fotografia , la composició i la pintura.

Ara , durant uns dies ha muntat una exposició ful , en un espai que li han cedit i allà ha presentat a professionals , amics i coneguts el seus darrers treballs en els que segueix sorprenent ja sigui per la seva filosofia personal, sempre present en tot el seu treball, com per la seva investigació creativa que el porta ara a jugar amb el volum , ja sigui amb l’engany òptic en el cas de la fotografia , ja sigui amb el treball textural en el cas de la pintura , emprant elements com el plàstic o la pintura metalitzada per a automòbils , aconseguint uns treballs visualment ben potents i que demostren la capacitat creativa d’aquest rara avis que mereix més sort de la que té i que sens dubte mereixeria.

Una sort, en forma d’ajut que com és habitual se li ha negat a l’IMAC , mitjançant l’habitual silenci administratiu. Un silenci que curiosament s’ha produït enguany amb els dos protagonistes visual de Les Santes de l’any passat , Mònica Vilert oblidada en la seva exposició del Col•legi d’Aparelladors i ara Soler & Balcells.
Per això una vegada més valgui la nostra permanent protesta

PENEDÈS DESTITUCIÓ
PERA DIMISSIÓ
VOLEM TRANSPARÈNCIA A L’IMAC

El fons musical d’aquest post ha estat “Epistrophy” de Thelonious Monk , amb Coleman Hawkins, John Coltrane, Ray Colepand, Gigi Gryce, Wilbur Ware i Art Blakey